fil directe

El nostre amic Casado

«Els socialistes han decidit no combatre les mentides de la dreta contra l'escola catalana. Fent-ho, alimenten el monstre de l'espanyolisme que els devorarà»

per Ferran Casas, 17 de desembre de 2021 a les 20:00 |
El líder del PP, Pablo Casado, s'ha convertit en un monument a la catalanofòbia. Per fer-ho ha hagut de recórrer a la mala fe i a la ignorància a parts iguals. Fa uns mesos va advertir els habitants de les Illes que ells no parlaven català sinó menorquí, formenterenc..., després va venir la crítica perquè es reclamés als metges amb plaça (als interins no els cal) poder atendre els pacients catalans també en la seva llengua, i el tema de Canet de Mar ja l'ha desmarxat del tot. "Què cony ha de passar perquè apliqui un 155 educatiu?", li preguntava aquesta setmana a Pedro Sánchez. I aquest divendres deia que als nens que no parlen català a l'escola "no se'ls deixa anar al lavabo" o se'ls posen pedres a la bossa com a càstig. Entremig acusacions d'"apartheid" lingüístic i unes quantes barbaritats més d'ell o dels dirigents del seu partit.

La majoria de líders del PP –m'atreveixo a dir que també Casado– saben que tot això és mentida. Però tant els fa. Són conscients que la catalanofòbia és encara la ideologia de masses de l'espanyolisme. La utilitzen per guanyar vots a Sevilla, Madrid o Oviedo i desgastar els socialistes pels seus acords. Casado ho pot dir perquè ell, a Catalunya, hi té poc a perdre: el PP té dos diputats per Catalunya al Congrés (una d'elles, Cayetana Álvarez de Toledo, que s'emprenya si se l'entrevista en català a TV3), tres diputats de 135 al Parlament, i fa dos anys va aconseguir només 67 dels més de 9.000 regidors catalans. Marginalitat nua i crua. És ben bé el mateix que els passa a El Mundo, l'Abc o La Razón: entre els tres venen, amb sort, cinc mil diaris a Catalunya i la seva desconnexió amb la nostra realitat els permet fer portades grotesques i atiar el conflicte fins a l'extrem.


El cas que és que Casado s'ha proposat omplir ell solet la manifestació d'aquest dissabte convocada per Som Escola a favor de l'escola en català. Ens ho podem prendre de broma, és clar que sí. Només cal veure com reacciona la xarxa a cada boutade de Casado sobre el català per constatar-ho. Però el cas és que, si es confirmen algunes enquestes, podem estar davant el pròxim president espanyol, al qual no li tremolarà el pols per acabar amb l'escola o la televisió en català. No només no valoren la pluralitat sinó que els ofèn profundament.

A qui hauria d'interpel·lar realment Casado és al PSC. La setmana passada em preguntava si serien a la manifestació de dissabte. Deia que era bàsic que hi fos perquè el consens dels vuitanta amb la immersió no s'empetitís. No hi van i és una mala notícia. En una mena de profecia autocomplerta, Salvador Illa podrà dir així que l'independentisme monopolitza la defensa del català i la immersió, i explicar a Madrid que no convé fer-los el joc. El PSC i els que en defensen la posició argumenten que és una foto que no toca. La foto amb els mestres, els alumnes, els sindicats, les entitats i els partits de tradició democràtica els fa nosa encara que se n'hagin fet amb grupuscles espanyolistes en els moments de més tensió del procés. I tampoc hi ha problema per fer-se'n amb ERC si els vota els pressupostos a Madrid o amb Junts quan els dona la presidència de la Diputació de Barcelona amb totes les prebendes que això els reporta.


En la seva deriva, els socialistes van votar aquesta setmana al Parlament a favor d'una moció presentada pels tres diputats del PP contra la immersió i a favor de generalitzar el 25% en castellà a l'escola catalana. Mentrestant, evitaven sumar-se a ERC, Junts, CUP i comuns a una a favor de la immersió. Els socialistes han decidit, en el millor dels casos, posar-se de perfil, no combatre els arguments de la dreta espanyolista contra el català i no moure un dit per salvar l'escola catalana. Fent-ho, no només s'allunyen de la centralitat sinó que alimenten el monstre que els acabarà devorant. 

 

Ferran Casas
Subdirector de NacióDigital.
Ha treballat a Barcelona i Madrid i per als diaris Avui, Público i Ara i col·labora en mitjans audiovisuals. Coautor dels llibres Començar de nou, I tot això com es paga? i Tota la veritat. A Twitter: @Ferrancm.
14/01/2022

Sacsejada Cuixart

07/01/2022

No serà un any de transició

24/12/2021

Borratxera de pactes

17/12/2021

El nostre amic Casado

10/12/2021

La llengua del PSC

03/12/2021

«De nens i de nenes», parlem-ne

26/11/2021

La recaiguda

19/11/2021

L'Espanya que ve

12/11/2021

I ara, qui vol el concert?

29/10/2021

ERC torna a demanar cartes

Participació