habitatge

Habitatge: la cursa de fons que volem guanyar

«Per fer polítiques locals d’habitatge és imprescindible tenir arquitectura i recursos i gestionar-los amb transparència i participació»

per Ànnia Garcia, Rubí, Catalunya | 17 de juny de 2022 a les 13:29 |
Aquests dies de final de curs i reflexió, aprofitem per valorar com estem exercint la responsabilitat de govern en les polítiques d’habitatge. Una responsabilitat que vam assumir el mes de setembre de 2019, fruit dels acords de govern amb el partit dels socialistes a la nostra ciutat. I que és una cursa de fons, per a la què estàvem preparades i que estem assolint amb solvència.
 

La primera valoració és que estem fent molt, i molt més del que ens permet l’escàs marc competencial que tenim els ajuntaments en matèria d’habitatge. Comptant, això sí, que en temes d’habitatge els resultats no són tangibles amb immediatesa i més quan la nostra ciutat portava molts anys sense una política d’habitatge que permetés afrontar les actuals necessitats amb una arquitectura normativa suficient, una maquinària a ple rendiment i un pressupost a l’alçada de les necessitats.
 

En aquest article intentaré fer un repàs del que estem fent i quins resultats esperem aconseguir. Però abans faré una mica de memòria per situar-nos en el punt de partida del que està sent la nostra gestió en aquests 32 mesos (24 d’ells de pandèmia).
 
Tota acció de govern requereix planificació. Saber què es vol fer, què es necessita per fer-ho i en quin temps es preveu fer. Per aquesta raó en el darrer mandat i estant a l’oposició vam instar al govern municipal a disposar d’un Pla Local d’Habitatge que fes una diagnosi de com estàvem i definís les actuacions i els recursos necessaris per afrontar una realitat que tothom compartia que en matèria d’habitatge a Rubí, era molt precària. La moció, presentada el 5 d’abril de 2018, va ser aprovada per unanimitat -per tots els grups del Ple- i donava un termini de 6 mesos al govern per disposar del pla.
 
En aquesta mateixa línia propositiva, el 27 d’abril de 2016 vam presentar públicament i a la Mesa pel Dret a l’Habitatge, el projecte Pisos Buits. Un conjunt de propostes i d’incentius per a què els propietaris d’habitatges desocupats els incorporessin a la borsa de lloguer municipal.
 
El mandat passat va acabar sense Pla Local d’Habitatge i sense que es recollís cap de les propostes del projecte Pisos Buits i sense que es tirés endavant cap promoció d’habitatge públic.
 
Tornem a la pregunta de l’inici i fem un repàs d’allò que hem fet aquests 32 mesos que som responsables d’habitatge, i del que esperem de la nostra acció de govern.
 
El primer va ser redactar el Pla Local d’Habitatge de Rubí 2021-2027, que es va aprovar definitivament en el Ple del 22 de juny de 2021. Un instrument que ha de guiar les actuacions en habitatge per un període de sis anys. Aquest és el principal element de l’arquitectura que ens permet afrontar els reptes que tenim.
 
El segon ha estat posar recursos humans i econòmics per a la gestió d’aquests reptes. Així s’ha dotat de més recursos humans i econòmics tant a Proursa com al servei d’habitatge. Un increment que en l’àmbit de les persones ha suposat la incorporació d’una nova gerència i d’un nou arquitecte a Proursa. També hem incorporat noves persones al servei d’habitatge.
 
L’increment dels recursos econòmics ha suposat un total de quatre milions d’euros en inversions, per aquest mandat que ara tanquem, destinades a la compra, construcció i rehabilitació d’habitatge.
 
El tercer ha estat obrir noves línies d’ajuts que complementen les ja existents adreçades al lloguer i destinades a joves i famílies monoparentals. A més, al Ple de maig s’ha aprovat una nova línia de subvencions per a la realització  d’obres d’adequació dels habitatges que s’incorporin a la borsa de lloguer, una de les accions incorporades a la proposta de Pisos Buits.
 
La quarta proposta han estat dues mesures de caràcter fiscal. S’ha creat una nova ordenança fiscal que incorpora un recàrrec sobre l‘IBI dels pisos desocupats amb caràcter permanent i una bonificació del 60% de la quota de l’IBI per aquells habitatges que s’incorporin a la borsa de lloguer.
 
La creació del registre municipal d’habitatges buits, aprovat en el Ple del 29 d’abril de 2021, i el programa d’inspeccions de pisos buits, formen part també d’aquesta arquitectura que ens permet respondre a les necessitats d’habitatge detectades pel pla local d’habitatge.
 
L’adquisició de pisos per aplicació del dret de tanteig i retracte, que en aquests 32 mesos ha possibilitat la compra 8 pisos que se sumen al parc públic existent, és una de les actuacions que també hem implementat.
 
I tot això s’ha fet en mig d’una pandèmia que no ho ha posat fàcil a ningú. S’han gestionat alhora els diferents programes que tenim conveniats amb altres administracions, com les ajudes al lloguer, la mediació en procediments d’execucions hipotecàries, de llançament per finalització de contractes de lloguer i de desnonaments per ocupacions irregulars de l’habitatge i també els convenis acordats amb grans tenidors per oferir habitatges en règim de lloguer social i el seguiment i gestió del parc públic.
 
No podem oblidar les dues licitacions que hem posat en marxa. La de construcció d’un edifici de sis habitatges destinats a lloguer per a joves del carrer Maria Aurèlia Campmany i l’espai residencial d’emergència amb una capacitat de 34 persones del carrer Beltxite i els projectes de noves edificacions a l’avinguda Castellbisbal.
 
I malgrat tot això, queda molt per fer. La cursa només ha fet que començar.
 
Perquè per fer polítiques locals d’habitatge és imprescindible tenir arquitectura i recursos i gestionar-los amb transparència i participació, però Rubí te un dèficit no resolt. Ens manca sòl residencial de titularitat pública. L’actual procés de redacció d’un nou POUM és una bona oportunitat per afrontar aquest dèficit, però no és factible en el curt termini. Ens calen més recursos per a l’adquisició de sòl privat per promoure noves construccions que permetin complir amb els objectius del pla local d’habitatge (més ajudes, compromís i polítiques decidides per part de la Generalitat i l’Estat en matèria d’habitatge, lleis de lloguer, etc.)

I acabo amb un desig per aquests propers anys.
 
M’agradaria que en futurs exercicis de balanç com el que he intentat fer en aquest article, pogués fer servir el títol “Ho estem fent entre totes”.
 
Si en política el consens és la millor manera d’afrontar els reptes, en polítiques d’habitatge és una necessitat. Aquest és un dels principals reptes que tenim sobre la taula i no dubteu que treballem perquè sigui una realitat.

 

Participació