Tot l'esforç que estem veient aquets dies des de la resta d’Espanya sobre la situació a Catalunya arrel de la "donació" d’uns indults que cap pres ha demanat. Malgrat que aquest tracte ha perdurat durant 300 anys i això només ha servit per a trepitjar a un poble, i això no es canvia en tres anys; aquest poble, Catalunya, s'ha empoderat d'una cosa: que Catalunya pot viure sense Espanya però difícilment Espanya pot viure sense Catalunya.
Considero que des del més enllà de les fronteres de l'Ebre segueixen sense entendre res de Catalunya, amb la seva Espanya en la front universal els impedeix veure més enllà, espero poder explicar el que és Catalunya i la destrossa que durant aquests anys han maquinat entre tots. Ara s’adonen que la resolució del Consell d’Europa i altres resolucions judicials que qüestionen la seva actitud com a institucions judicials, polítics, persones i com a responsables de mitjans informatius i econòmics que han ignorat i desconegut lo que Catalunya ha vingut sent i fent.
Ara han de fer un canvi de rumb, tant urgent que resulta molt difícil perquè no es pot estimar allò que es rebutja i es combat amb les mes miserables paraules d'odi, d’oblit i de menyspreu, que Catalunya ha viscut. Han de fer un veloç i àgil canvi, però com que no viuen la realitat catalana es fa impossible entendre aquesta realitat.
La diàspora de l'exili català els ha canviat els esquemes i el terreny joc neutral d’Europa posa al descobert que estem davant d'un país, Espanya, que no s'aguanta per enlloc, que està en fallida i que per molts invents i canvis d’esquemes, com que no es mouen les estructures bàsiques això no funciona.