16
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
17
de setembre
a les
8:55h
Arribar a un país diferent, on es parla una llengua diferent, on pràcticament no coneixes ningú i on has d'arrencar una vida nova, amb més o menys pes a la motxilla, no és mai una qüestió fàcil. Però encara ho és més si ets un infant, adolescent o jove en edat d'escolarització, i amb, segurament, menys recursos que una persona adulta.
És per això que és vital el paper de les aules d'acollida. Aquests recursos funcionen a diversos centres escolars, especialment en aquells on la població nouvinguda és més nombrosa. A Rubí, aquest curs hi ha 11 aules d'acollida: a les escoles Pau Casals, Mossèn Cinto Verdaguer, Ramon Llull, 25 de setembre i la Torre de la Llebre; als instituts La Serreta, L'Estatut, Duc de Montblanc i J.V. Foix, i a l'institut escola Teresa Altet.
Hi ha una persona que coordina la tasca de totes aquestes aules, l'assessora de llengua i cohesió social (LIC) Clara Soley, que ha explicat a RubiTV.cat els seus objectius i les activitats que fan. Per començar, tenen una funció principal: que els alumnes aprenguin la llengua catalana, la llengua vehicular als centres educatius, i poc a poc es puguin anar integrant amb la resta del grup en aquelles matèries que requereixin un coneixement bàsic del català.
Al principi, doncs, els alumnes de l'aula d'acollida comparteixen classe amb els seus companys a les classes d'educació física, plàstica o música, i així fan la socialització i convivència necessàries.
"El temps que poden passar a l'aula d'acollida és variable, pot ser un, dos o fins a tres anys en funció de molts factors, però especialment si tenen una llengua molt diferent, fins i tot amb alfabets diferents com el xinès o l'àrab", explica Soley.
Un espai d'acollida emocional
El més important de les aules d'acollida, però, no és només l'acompanyament en l'aprenentatge lingüístic o de continguts, sinó l'acollida emocional. "S'ha de tenir en compte quina motxilla duen els nouvinguts a l'escola, el dol migratori, el fet de deixar un país, els amics...", remarca Soley, que defensa que aquest recurs ha de servir per fer una integració completa, tant de l'alumne com de la família.
Soley posa l'exemple de l'arribada de refugiats ucraïnesos, la que ha tingut més impacte mediàticament, però remarca que cal no oblidar que "milers de persones de diverses procedències, com Afganistan o Síria, han arribat al país i la ciutat, i no hem de deixar mai que hi hagi alumnes acollits de primera i de segona", subratlla.
I també hi ha un grup específic, que són els menors estrangers no acompanyats, que arriben en unes condicions molt difícils en tots els àmbits: sense recursos, sense família, essent menors d'edat i, en moltes ocasions, havent passat per circumstàncies dramàtiques. Aquests alumnes també s'incorporen a l'aula d'acollida i compten amb el suport del tutor que els assigna la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència en tot el procés.
Per facilitar aquesta acollida més enllà de la integració en un sistema educatiu determinat, les aules fan activitats diferents. Un exemple és el Rubimot, un concurs de llengües que es va fer al Mercat Municipal, i que és una de les moltes propostes que es duen a terme perquè els nouvinguts també siguin protagonistes i puguin compartir coneixements amb l'alumnat autòcton. També han participat en una activitat amb motiu del Dia Mundial de la Llengua Materna a Ràdio Rubí, han escrit postals de Nadal per als avis i àvies de les residències de Rubí... I també han participat en casals d'estiu, per continuar amb aquesta tasca d'acompanyament i acollida en les èpoques no lectives.
"Principalment, el que volem aconseguir és que a poc a poc se sentin un més, que puguin explicar vivències, fomentar el coneixement mutu de llengües i cultures, el coneixement de la ciutat...", resumeix Soley.
"Encara queda molt per fer"
Els recursos d'aquestes aules d'acollida són força limitats, com lamenta Soley, ja que de vegades és complicat poder atendre totes les necessitats del grup d'alumnes amb poques persones. I de vegades hi ha escoles que si no tenen un nombre mínim d'alumnes, no en disposen, i són els mestres o professors qui han de fer aquesta tasca sense un tutor d'acollida.
Pel que fa als resultats, la coordinadora de les Aules d'Acollida reconeix que depèn molt de les famílies i del seu context migratori que els alumnes que arriben al país i s'han d'adaptar a la nova realitat tinguin èxit en els estudis. "És aquí on hem de posar el focus: en garantir els recursos necessaris perquè no hi hagi abandonament escolar per qüestions que van més enllà de la llengua o els continguts", conclou.
És per això que és vital el paper de les aules d'acollida. Aquests recursos funcionen a diversos centres escolars, especialment en aquells on la població nouvinguda és més nombrosa. A Rubí, aquest curs hi ha 11 aules d'acollida: a les escoles Pau Casals, Mossèn Cinto Verdaguer, Ramon Llull, 25 de setembre i la Torre de la Llebre; als instituts La Serreta, L'Estatut, Duc de Montblanc i J.V. Foix, i a l'institut escola Teresa Altet.
Hi ha una persona que coordina la tasca de totes aquestes aules, l'assessora de llengua i cohesió social (LIC) Clara Soley, que ha explicat a RubiTV.cat els seus objectius i les activitats que fan. Per començar, tenen una funció principal: que els alumnes aprenguin la llengua catalana, la llengua vehicular als centres educatius, i poc a poc es puguin anar integrant amb la resta del grup en aquelles matèries que requereixin un coneixement bàsic del català.
Al principi, doncs, els alumnes de l'aula d'acollida comparteixen classe amb els seus companys a les classes d'educació física, plàstica o música, i així fan la socialització i convivència necessàries.
"El temps que poden passar a l'aula d'acollida és variable, pot ser un, dos o fins a tres anys en funció de molts factors, però especialment si tenen una llengua molt diferent, fins i tot amb alfabets diferents com el xinès o l'àrab", explica Soley.
Un espai d'acollida emocional
El més important de les aules d'acollida, però, no és només l'acompanyament en l'aprenentatge lingüístic o de continguts, sinó l'acollida emocional. "S'ha de tenir en compte quina motxilla duen els nouvinguts a l'escola, el dol migratori, el fet de deixar un país, els amics...", remarca Soley, que defensa que aquest recurs ha de servir per fer una integració completa, tant de l'alumne com de la família.
Soley posa l'exemple de l'arribada de refugiats ucraïnesos, la que ha tingut més impacte mediàticament, però remarca que cal no oblidar que "milers de persones de diverses procedències, com Afganistan o Síria, han arribat al país i la ciutat, i no hem de deixar mai que hi hagi alumnes acollits de primera i de segona", subratlla.
I també hi ha un grup específic, que són els menors estrangers no acompanyats, que arriben en unes condicions molt difícils en tots els àmbits: sense recursos, sense família, essent menors d'edat i, en moltes ocasions, havent passat per circumstàncies dramàtiques. Aquests alumnes també s'incorporen a l'aula d'acollida i compten amb el suport del tutor que els assigna la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència en tot el procés.
Per facilitar aquesta acollida més enllà de la integració en un sistema educatiu determinat, les aules fan activitats diferents. Un exemple és el Rubimot, un concurs de llengües que es va fer al Mercat Municipal, i que és una de les moltes propostes que es duen a terme perquè els nouvinguts també siguin protagonistes i puguin compartir coneixements amb l'alumnat autòcton. També han participat en una activitat amb motiu del Dia Mundial de la Llengua Materna a Ràdio Rubí, han escrit postals de Nadal per als avis i àvies de les residències de Rubí... I també han participat en casals d'estiu, per continuar amb aquesta tasca d'acompanyament i acollida en les èpoques no lectives.
Alumnes de l'aula d'acollida a un casal d'estiu de Rubí. Foto: Servei Educatiu Vallès Occidental III
"Principalment, el que volem aconseguir és que a poc a poc se sentin un més, que puguin explicar vivències, fomentar el coneixement mutu de llengües i cultures, el coneixement de la ciutat...", resumeix Soley.
"Encara queda molt per fer"
Els recursos d'aquestes aules d'acollida són força limitats, com lamenta Soley, ja que de vegades és complicat poder atendre totes les necessitats del grup d'alumnes amb poques persones. I de vegades hi ha escoles que si no tenen un nombre mínim d'alumnes, no en disposen, i són els mestres o professors qui han de fer aquesta tasca sense un tutor d'acollida.
Pel que fa als resultats, la coordinadora de les Aules d'Acollida reconeix que depèn molt de les famílies i del seu context migratori que els alumnes que arriben al país i s'han d'adaptar a la nova realitat tinguin èxit en els estudis. "És aquí on hem de posar el focus: en garantir els recursos necessaris perquè no hi hagi abandonament escolar per qüestions que van més enllà de la llengua o els continguts", conclou.