06
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
16:20h
La criminalitat i la inseguretat és una de les principals preocupacions de la ciutadania de Rubí, com revelen les últimes enquestes fetes a la ciutat, i és cert que les dades dels delictes que es cometen a la ciutat han anat incrementant en els anys post-pandèmia, tot i que en els últims trimestres hi ha una tendència a la baixa en la criminalitat convencional.
Hi ha, però, una excepció: la cibercriminalitat no ha parat de créixer des de l'any 2019, primer en què el Ministeri de l'Interior inclou aquesta categoria desglossada en el balanç anual de criminalitat. Així, el 2019 es van denunciar 248 ciberdelictes, el 2021 - el Ministeri no proporciona la dada de 2020, any pandèmic - van ser 390, i el 2022, 504. Fins al setembre de 2023, últimes dades disponibles, se'n van registrar 403.
El gran gruix dels delictes són les estafes informàtiques: fraus en compres online, el phishing, que consisteix en l'enviament de correus electrònics fraudulents que simulen ser entitats confliables per tal d'enganyar les persones i obtenir dades confidencials, o la coneguda com a "estafa nigeriana", en què un remitent anònim promet una fortuna a la víctima a canvi del pagament d'un dipòsit.
També s'inclouen en aquesta categoria els atacs amb malware, és a dir, programes maliciosos com ara virus; els robatoris de dades o comptes pels quals es demana un rescat, la recopilació de dades sense consentiment amb finalitats publicitàries... I també delictes contra la intimitat com la revelació d'informació privada per assetjar, la distribució d'imatges íntimes d'una altra persona sense permús o el ciberassetjament.
Hi ha, però, una excepció: la cibercriminalitat no ha parat de créixer des de l'any 2019, primer en què el Ministeri de l'Interior inclou aquesta categoria desglossada en el balanç anual de criminalitat. Així, el 2019 es van denunciar 248 ciberdelictes, el 2021 - el Ministeri no proporciona la dada de 2020, any pandèmic - van ser 390, i el 2022, 504. Fins al setembre de 2023, últimes dades disponibles, se'n van registrar 403.
El gran gruix dels delictes són les estafes informàtiques: fraus en compres online, el phishing, que consisteix en l'enviament de correus electrònics fraudulents que simulen ser entitats confliables per tal d'enganyar les persones i obtenir dades confidencials, o la coneguda com a "estafa nigeriana", en què un remitent anònim promet una fortuna a la víctima a canvi del pagament d'un dipòsit.
També s'inclouen en aquesta categoria els atacs amb malware, és a dir, programes maliciosos com ara virus; els robatoris de dades o comptes pels quals es demana un rescat, la recopilació de dades sense consentiment amb finalitats publicitàries... I també delictes contra la intimitat com la revelació d'informació privada per assetjar, la distribució d'imatges íntimes d'una altra persona sense permús o el ciberassetjament.