Obre la finestra àmpliament  
que a cada indret hi ha gresca, 
vull veure gentades pels carrers 
restant amanyagades pel vent, 
atrets per la calidesa de voravies 
envoltades d’aparadors cridaners 
i llums que tot ho banyen d’alegria, 
fent minvar la crudesa de l’hivern… 
Muta tot, es fon inexorable el fred, 
és moment de tendresa i sentiments, 
de noblesa d’accions, de desinterès, 
de descobrir la capsa dels somnis 
com el camí que revela el fanal 
o cant del cor llancat a cel obert 
i sentir-se novament nadó en Nadal 
per viure lliberat com el vol dels ocells