Aquesta setmana l'Arxiu Nacional de Catalunya, situat a Sant Cugat, ha commemorat el seu 40è aniversari amb un acte virtual. La consellera de Cultura i veïna de Sant Cugat, Àngels Ponsa, ha ressaltat que l’Arxiu és “una estructura d’estat, custodi de la memòria del país i de les institucions".
Aquest acte ha donat el tret de sortida de la celebració de les quatre dècades de l'arxiu, que vol donar a conèixer la institució i fer arribar a tots els ciutadans l’interès i la utilitat comunitària de l’immens patrimoni que conserva en els seus fons i documents. La publicació de la nova guia L’Arxiu Nacional de Catalunya, la cinquena, és una de les activitats destacades de la commemoració.
Va ser el 28 de novembre de 1980 quan l'expresident Jordi Pujol, va signar, juntament amb el conseller de Cultura Max Cahner, el decret de creació de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Durant tot l’any, l’Arxiu ha programat propostes i reptes i compartirà records sota l’etiqueta #ArxiuNacional40, amb una publicació diària a la xarxa i la participació ciutadana que hi vulgui forma part d’aquesta commemoració.
📽 40 imatges, 40 històries, 🎂 40 anys de feina engrescadora i emocionant al servei de la recuperació i la difusió del patrimoni documental del nostre país ðŸ‘#ArxiuNacional40 pic.twitter.com/48zAoH9LaC
— Arxiu Nacional (@arxiunacional) November 27, 2020
L’Arxiu Nacional de Catalunya ha creat recentment una col·lecció amb el nom Col·lecció de cartes dels presos i exiliats per l’autodeterminació de Catalunya | ANC1-1306, amb la voluntat d’aplegar i preservar en un futur la correspondència rebuda pels presos polítics i exiliats.
El mes d’octubre, els consellers Joaquim Forn i Carles Mundó van formalitzar l'ingrés a l’Arxiu de la correspondència rebuda a la presó. En aquest sentit, la consellera Ponsa destaca que l’Arxiu és “el garant de la nostra història, qui custodia la memòria del país i de les institucions, i així ho fa des de fa quatre dècades”.
[noticiadiari]94/3980[/noticiadiari]
“Per desgràcia hi ha fets històrics que sembla que malauradament es repeteixin: la repressió, la persecució de les idees, l’empresonament dels nostres representants. L’Arxiu n’és testimoni i en conserva la documentació. He tingut l’oportunitat de visitar l’Arxiu en diverses ocasions i sempre he tingut la sensació de ser en un espai que allotja el nostre saber més quotidià, lluny de la ficció en aquest cas” afegeix.
