reportatge

L'Hospital de Rubí: cronologia d'una reivindicació històrica marcada per la política

Repassem els inicis, el nus i els possibles desenllaços d'un projecte que fa gairebé 20 anys que està sobre la taula

per Marta Casas, Rubí, Catalunya | 13 d'abril de 2022 a les 18:33 |
Fa tot just dues setmanes, la ciutat de Rubí va rebre la visita del conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que en el marc de la inauguració del nou CUAP va semblar confirmar el que la ciutadania ja tenia força coll avall: l'Hospital de Rubí no és, ara com ara, "en el mapa" dels equipaments de salut pública catalana. I, per ara, tampoc es contempla l'opció de convertir l'Hospital General de Catalunya en el centre hospitalari públic de referència de les ciutats de Rubí (78.549 habitants), Sant Cugat (94.012) i Castellbisbal (12.610).



Ja fa més de 15 anys que l'Hospital de Rubí, que duria el nom de Vicenç Ferrer, es va posar sobre la taula. La consellera de Salut d'aleshores, Marina Geli (PSC) ho va anunciar l'any 2005, i el 2009 es va celebrar un concurs d'idees organitzat per MútuaTerrassa - entitat que havia de ser la gestora de l'equipament - per definir com seria el nou centre hospitalari. La proposta guanyadora, de l'empresa Corea & Moran Arquitectura i Cesc Duran Arquitectes, s'havia de començar a materialitzar durant el primer trimestre de l'any 2011, segons les previsions del projecte per entrar en funcionament el 2013.

El dossier de premsa elaborat per la Generalitat i MútuaTerrassa explicava que el projecte seria un "model de l'atenció sanitària del futur", basat en "l'alta resolució, les consultes per acte únic, la cirurgia sense ingrés, l'hospitalització a domicili i els més avançats mitjans de diagnòstic i tecnològics se sumen per a oferir una assistència de qualitat, innovadora, eficient i propera als ciutadans de l'àrea d'influència".


Amb un edifici de disseny innovador i integrat en el paisatge - als terrenys de Can Sant Joan de Rubí -, seguint també criteris de sostenibilitat i eficiència energètica i amb un cost d'uns 45 milions d'euros, el nou Hospital havia de tenir un dispositiu assistencial, distribuït en tres plantes, amb 25 llits de mitja estada, 33 consultes, 13 gabinets, 33 boxes d'urgències, 10 llits d'observació d'UCI, 6 boxes i 4 quiròfans de cirurgia major ambulatòria, 25 boxes d'Hospital de Dia i 16 punts de diàlisi renal.
 

L'Hospital Vicenç Ferrer tenia un disseny innovador i integrat en el paisatge Foto: MútuaTerrassa


Pel que fa al diagnòstic per la imatge, aquest complex hauria comptat amb tres sales de radiologia simple, una d'exploració telecomandada, dues d'ecografies, una d'ecografia intervencionista, dues de mamografies amb estereotàxia, una d'ecografia mamària, una d'ortopantomografies, una de tomografies i una de ressonància magnètica.

Un projecte que ja resultava significativament molt més petit del que el mateix CatSalut dibuixava a la memòria d'activitats de l'any 2005, que era un "Dispositiu hospitalari de Sant Cugat-Rubí, de 80-120 llits".

2010 - 2012: "Primera pedra" i última: les retallades a Salut aturen el projecte


L'any 2010, el projecte guanyador es va presentar en un acte públic que va comptar amb els representants de la Conselleria de Salut, Marina Geli; i els alcaldes de Rubí, Carme García (PSC); Sant Cugat, Lluís Recoder (CiU) i Castellbisbal, David Vidal (PSC) - en aquell moment alcalde accidental-.

Així, el 19 de maig de 2010 es col·locava virtualment aquesta "primera pedra" de l'Hospital Vicenç Ferrer, però que seria l'única: la política de contenció i retallades en diversos àmbits, derivada del context de greu crisi econòmica, va provocar que el nou conseller de Salut, Boi Ruiz (CiU) el deixés a l'aire al febrer de 2011. Fins a set centres sanitaris projectats per l'anterior govern tripartit, entre els quals el Vicenç Ferrer - i també l'Ernest Lluch, a Montcada, que el conseller Argimon sí que ara ha reinclòs al mapa dels futurs recursos sanitaris però encara sense calendari. L'alcaldessa de Rubí, Carme García, demanava que es tirés endavant amb els recursos de MútuaTerrassa - que de fet l'havia de finançar durant els primers tres anys - però a principis de 2012, Ruiz confirmava la seva congelació definitiva.

Començava aleshores una guerra de declaracions entre portaveus de diversos grups municipals: ICV-EUiA acusava CiU de ser incongruents en les votacions - al ple municipal, a favor; al Parlament, en contra -; CiU assegurava que era l'alcaldessa, Carme García, qui "no havia lluitat prou" per aconseguir l'equipament en el seu moment. 

Per la seva banda, l'aleshores regidora de Salut de Rubí, Ana María Martínez (PSC), defensava que el seu govern havia fet tot el possible per aconseguir l'Hospital, però que era Convergència qui havia "aturat el projecte".

CiU tornava a contraatacar dient que ICV-EUiA, però també el PSC i ERC "enganyava" la ciutadania: "nosaltres també volem l'Hospital", deia en aquell moment Víctor Puig, que reconeixia que la decisió d'aturar el projecte responia a la "realitat del país", en una situació econòmicament molt complexa. En la mateixa línia s'havia expressat una mica abans l'aleshores regidor de Sant Cugat Jordi Puigneró (CiU), que criticava que el PSC hagués promès al seu electorat la construcció d'un Hospital sabent que era "inviable".
 

Boi Ruiz, Ana María Martínez, Víctor Puig i Marta Ribas parlen sobre l'Hospital Foto: RubiTV.cat (Arxiu)


Poc més d'un any més tard, el conseller reiterava que el projecte quedava en stand-by, aquest cop no només per motius econòmics sinó per un canvi de polítiques sanitàries, orientades a reforçar "la prevenció i la proximitat amb el pacient"; fent que s'haguessin de replantejar algunes de les inversions projectades anys enrere. Martínez, regidora de Salut, denunciava que el conseller havia anunciat la congelació del projecte sense comunicar-ho a l'Ajuntament de Rubí, i tot i que comprenia el "context econòmic", creia que era important "tenir en compte a la ciutadania que es veu afectada" per aquesta mena de decisions a l'hora de prendre-les.

2012 - 2016: entra en joc l'Hospital General de Catalunya


En paral·lel a l'aturada "sine die" del projecte de l'Hospital Vicenç Ferrer, es comença a insinuar la possibilitat de concertar una part de l'Hospital General de Catalunya per donar cobertura a les necessitats sanitàries de Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal; una proposta que va posar sobre la taula Boi Ruiz i que va veure amb bons ulls l'aleshores alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa (CiU), l'any 2012.

La proposta no va ser ben rebuda a Rubí, i els partits que reclamaven la construcció de l'Hospital Vicenç Ferrer van continuar reclamant-lo: amb mocions al ple, amb esmenes als Pressupostos de la Generalitat, propostes de resolució al Parlament... alhora, els efectes de les retallades en Salut es començava a notar als CAP de Rubí, com va denunciar l'alcaldessa Carme García, i per això es comença a posar èmfasi en la demanda de millores en serveis com el transport urbà de Rubí fins a l'Hospital de Terrassa, a més de posar solució a la manca d'urgències pediàtriques les 24 hores a la ciutat; entre d'altres.

Enmig de tota aquesta tempesta, a més, una informació d'El País apuntava que la Generalitat podria estar plantejant-se la possibilitat de privatitzar diverses institucions sanitàries, entre les quals el Consorci Sanitari de Terrassa, una qüestió que va ser desmentida en seu parlamentària pel conseller Boi Ruiz, i que finalment no s'ha arribat mai a dur a terme.

Anys més tard, l'Hospital General de Catalunya va tornar a sortir a l'escena l'octubre del 2016. L'aleshores conseller de Salut, Toni Comín (Junts pel Sí), va revelar en una entrevista a Catalunya Ràdio que la Generalitat proposava comprar l'HGC per uns 50 milions d'euros, una oferta que va ser desmentida per QuirónSalud en un primer moment, però que mesos més tard va admetre que s'havia produït en el marc d'un dinar i que s'estaven mantenint converses "informals". 
 

El conseller Toni Comín, a la comissió de Salut. Foto: Parlament de Catalunya


Així, és ERC qui treu pit d'aquesta proposta i reivindica que l'opció de comprar l'HGC, en aquells moments encara molt dubtosa, "supera amb escreix" la que suposaria la construcció de l'Hospital de Rubí, "molt més realista i molt més eficient", en paraules del portaveu d'ERC a Rubí, Xavier Corbera

Si aquesta compra s'hagués fet realitat, segons una informació publicada pel diari El Punt Avui, el nou hospital disposaria de 413 llits, 11 sales d'operacions, 3 sales de part de dilatació, una sala d'operacions d'obstetrícia, entre 30 i 40 consultoris i entre 15 i 20 gabinets d'exploració. També tindria de 28 a 40 boxs d'urgències amb 10 places d'observació, de 30 a 40 consultoris i de 15 a 20 gabinets d'exploració per a consultes externes, de 25 a 35 places d'hospital de dia i 15 boxs d'hemodiàlisi.

La resposta de la ja alcaldessa, Ana María Martínez, no es va fer esperar. El govern municipal va rebre amb "estupefacció" aquesta proposta, amb la qual no estava d'acord per suposar "rescatar amb diners públics un operador privat", tal com recull El Periódico. En la mateixa compareixença, però, va fer públic que el govern municipal "tenia un inversor disposat a posar els diners per construir l'Hospital" Vicenç Ferrer, i fins i tot va explicar que s'estava acabant la documentació corresponent de la proposta per presentar-la al conseller de Salut i als grups municipals.

Qui sí que va veure amb bons ulls la proposta de compra de l'HGC va ser Catalunya Sí Que Es Pot, que va manifestar que ho estudiarien sempre que fos "de propietat i de gestió 100% pública", com va expressar Marta Ribas. Per la seva banda, el PDeCAT també va celebrar la notícia, perquè la compra "és més immediata i el centre està molt millor connectat", a més de recordar que un dels governs de Jordi Pujol ja ho havia intentat, però el govern espanyol de José María Aznar ho havia impedit. Finalment, l'AUP va mostrar el suport a la proposta, que ja recollia el seu mateix Pla de Treball, exigint - com feia, també, la CUP-Crida Constituent en l'àmbit nacional - una auditoria pública de l'Hospital General de Catalunya, centre que consideren "pagat i repagat" per haver estat rescatat en tres ocasions amb diners públics.
 

L'Hospital Universitari General de Catalunya Foto: Hospital Universitari General de Catalunya


L'abril del 2017, les negociacions amb QuirónSalud es fan oficials, i torna la picabaralla política, aquest cop entre ERC, que reivindica la proposta com "una molt bona notícia" per la ciutat de Rubí; i el PSC, que torna a lamentar "haver-se assabentat de la proposta per la premsa". En el comunicat emès pel govern municipal, afirmen que la prioritat és que la ciutadania de Rubí gaudeixi d'una "atenció sanitària pròxima i de qualitat, i si pot ser al terme municipal, millor".

2017-2021: el 155 i la pandèmia releguen l'Hospital de Rubí a un segon pla


Com és sabut, el 2017 va ser un any molt convuls al panorama polític català, amb la celebració del referèndum d'autodeterminació i l'aplicació de l'article 155 i els posteriors esdeveniments, que van deixar la Generalitat sense Govern fins al maig de 2018.

Amb unes eleccions municipals el maig de 2019 que també van incloure referències a l'Hospital - amb una recollida de signatures impulsada per l'Ajuntament inclosa -, com ja gairebé és tradició, per part de diversos partits polítics; al març de 2020 va esclatar la pandèmia i tot allò que té a veure amb la Salut ja ha pres una altra dimensió.

Això no va impedir que diversos grups parlamentaris fessin campanya, per les eleccions catalanes del 2021 a Rubí portant el tema de l'Hospital: és el cas del PSC, que va convidar la número 2, Eva Granados, a tornar a reivindicar l'Hospital des dels terrenys que l'Ajuntament de Rubí té reservats per a la seva construcció; d'ERC, amb el candidat del Vallès Occidental Juli Fernández, que va comprometre's a iniciar el projecte d'un nou recurs hospitalari de referència per Rubí i Sant Cugat. També el PP, amb Ana Pastor com a portaveu, va criticar la gestió feta pels diversos governs de la Generalitat i de Rubí sobre l'Hospital. 

 

Des del desembre de 2021, Rubí compta amb un nou recurs sanitari, un Centre d'Urgències d'Atenció Primària - que ha estat rebut amb una sensació "agredolça" a la ciutat -, que no fa oblidar ni desistir de la reclamació de l'hospital a aquells grups que el defensen. El conseller Argimon, però, va descartar aquesta possibilitat ara com ara, és a dir que, de ben segur, tornarà a ser un dels elements que entrarà en joc a la campanya electoral de les municipals del 2023.
 

El conseller i l'alcaldessa visiten les instal·lacions del nou CUAP Foto: Departament de Salut


Anys de debats i propostes al ple municipal i al Parlament


Tot i que el gruix del protagonisme al llarg d'aquests anys han estat els partits que han tingut responsabilitats de govern a la Generalitat de Catalunya, i en especial els que han assumit la cartera de Salut - Marina Geli, del PSC (2003 i 2010); Boi Ruiz, de Convergència i Unió (2010 - 2016); Toni Comín, de Junts pel Sí (2016-2017); Alba Vergés, d'ERC (2018-2021), i l'actual, Josep Maria Argimon, independent de Junts per Catalunya - partits amb representació municipal i també al Parlament hi han tingut molt a dir, respecte a l'Hospital de Rubí.

El ple ha debatut incomptables mocions sobre l'Hospital de Rubí, gairebé sempre coincidint amb moments en què s'havien d'aprovar Pressupostos a la Generalitat, o quan s'han anat produint els diversos anuncis del govern amb relació al futur centre hospitalari de referència de la ciutat. En general, les mocions han comptat amb el suport de tots els grups municipals, sempre amb matisos: Alternativa Ciutadana de Rubí (2003 - 2015), per exemple, va ser dels primers grups que plantejava que l'HGC passés a formar part del sistema sanitari públic; una proposta que també ha estat recollida per l'AUP (a partir de 2015) - a l'últim ple, Betlem Cañizar va parlar de "nacionalitzar-lo". La CUP, a nivell del Parlament, va votar en contra de la construcció de l'Hospital Vicenç Ferrer com a mínim en una ocasió, ja que qüestiona que la gestió de l'equipament sigui per a MútuaTerrassa.

Pel que fa al PP, el grup municipal ha donat suport a la reivindicació de l'Hospital Vicenç Ferrer - Mònica Querol, l'any 2011, va considerar en declaracions a El Punt Avui que era un centre "altament necessari" i criticava que la Generalitat decidís aturar-lo -, però el cert és que el grup parlamentari popular no sempre va votar en el mateix sentit que el PP a escala municipal. Després, Jonatan Cobo tornava a reivindicar el projecte l'any 2016, criticant que la Generalitat s'escudés en la manca de recursos per no tirar-lo endavant; i en les campanyes electorals del 2019 era Juan José Giner qui tornava a posar la qüestió sobre la taula. El que serà novament candidat del PP a Rubí va declarar, el dia de la seva proclamació, que el seu partit lluitaria perquè Rubí tingués, per fi, l'Hospital de referència.

Ciutadans entrava amb força al ple municipal l'any 2015, i sempre va donar suport a les diverses mocions que reclamaven la construcció de l'Hospital Vicenç Ferrer. En canvi, la formació va votar en contra d'una moció que proposava donar suport a la compra de l'HGC perquè considerava que era "una farsa populista", en paraules de José Abadías, aleshores portaveu de la formació. Roberto Martín, candidat al 2019, va incloure la reclamació de l'Hospital Vicenç Ferrer al seu programa electoral.

Finalment, Veïns per Rubí sempre ha defensat que s'ha de defensar "la millor opció per a l'atenció sanitària de la ciutadania de Rubí, sigui quina sigui". Aquestes són paraules de Toni García, portaveu de la formació des del 2015, el dia que el ple municipal va debatre dues mocions que plantejaven les dues opcions al respecte dels nous equipaments sanitaris.

I la ciutadania, què hi diu?


L'Hospital de Rubí és un recurs llargament reivindicat per la ciutadania, i també de plataformes i moviments socials, com la Plataforma en defensa dels serveis públics, sorgida arran de la crisi del 2008 i les retallades que es produïen en diversos àmbits; la plataforma Rubí Sanitat, que es va crear l'any 2016 per recollir les reivindicacions en l'àmbit de l'atenció sanitària a Rubí i que treballa colze a colze amb el Moviment per unes Pensions Públiques Dignes, que enguany celebra els seus cinc anys de presència a la ciutat. 

Entre les accions més recents de la plataforma Rubí Sanitat hi ha la recollida de 4.200 signatures per reclamar: un reforç de l'atenció primària als CAP de la ciutat; que es destini un 25% del pressupost de Salut a l'atenció primària; la reobertura d'aquests centres de manera global i presencial i que passin a ser gestionats per l'Institut Català de la Salut (ICS) - la plataforma ha estat molt crítica amb la gestió de MútuaTerrassa, arribant a demanar que no es renovi el contracte de gestió del CAP Mútua, on s'ubica l'actual CUAP -; i també la construcció d'un hospital públic propi.
 

Protesta de Rubí Sanitat a la porta de l'Ajuntament Foto: Cedida/MPPD


 

Participació