infraestructures

Col·lapse a l'AP-7: el problema irresolt de la inversió en infraestructures

L'aixecament de peatges i la manca d'interès per enfortir alternatives situa aquesta via ràpida com un dels punts més conflictius de la xarxa catalana

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 14 de juny de 2022 a les 12:15 |
Cues a l'AP-7 | ACN
Setmana horribilis a l'AP-7. Aquest dilluns s'ha calat foc a un camió a l'altura de Sant Celoni (Vallès Oriental) i ha provocat retencions importants. A Torredembarra (Tarragonès), unes obres de pavimentació també han provocat afectacions de trànsit. Els problemes de l'AP-7, que han monopolitzat titulars els dos últims caps de setmana, s'han convertit en habituals i aquesta carretera, artèria clau que connecta Catalunya de nord a sud, il·lustra les deficiències que pateix el país en matèria d'infraestructures. L'aixecament dels peatges de tot just fa un any i la postpandèmia ha provocat un increment del trànsit, especialment de camions, fet que, combinat amb la poca execució pressupostària i el poc reforç d'opcions alternatives per descongestionar la via, ha convertit aquesta carretera en un dels punts més conflictius de la xarxa viària catalana.

Els problemes dels darrers dies ho acrediten. Des del cap de setmana de la Segona Pasqua, l'AP-7 ha estat notícia i sempre per embussos, accidents o problemes de trànsit. "L'AP-7 ha tocat sostre els caps de setmana", deia fa uns dies Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit. El cert és que dilluns de la setmana passada -operació tornada- va haver-hi retencions de fins a 40 quilòmetres a l'AP-7 per entrar a Barcelona, i aquesta cap de setmana també ha estat marcat per les incidències, amb accidents tant dissabte com diumenge que han provocat retencions quilomètriques. Però els problemes no són només els dies de festa. Dimecres passat, l'incendi d'un camió cisterna va provocar retencions a Barberà del Vallès en tots dos sentits de la marxa. 


Des que l'AP-7 és gratuïta, el trànsit ha crescut entre un 40 i un 50%. A més, des que es van eliminar els peatges, l'accidentalitat en aquesta autopista ha augmentat. Entre el 13 de gener i el mes de maig es van registrar més del triple de morts per accidents en aquesta autopista que en el mateix període del 2019, l'any anterior a l'esclat de la pandèmia. Això són 13 víctimes mortals, una xifra que representa prop d'un 20% de la mortalitat d'enguany. Davant del risc que es cronifiquin les retencions en aquesta via i també la sinistralitat, ja s'han plantejat algunes mesures de xoc: Trànsit ha proposat reduir la velocitat en trams de l'AP-7 i els Mossos intensificaran els controls en carretera i amb helicòpter per evitar imprudències al volant.

Aquestes mesures, però, no aborden el fons de la qüestió. La carpeta de l'AP-7 té afectacions diàries per a milers de conductors i il·lustra un problema més ampli amb implicacions polítiques i de mobilitat. La finalització de bona part de les concessions d'autopistes de Catalunya -només continuen vigents els peatges de la Generalitat- no ha anat acompanyada de mesures alternatives per evitar la congestió de la carretera, com ara un reforç del transport públic -trens o autobusos- o sistemes de pagament per ús de la carretera. Opcions com una vinyeta per utilitzar les carreteres que abans eren de peatge van ser descartades pel Govern si no eren ampliades a la resta de l'Estat. Les previsions pessimistes que ara fa un any alteraven de l'augment dels embussos arran de l'aixecament dels peatges s'han complert. 


Un transport públic insuficient


L'Estat ha executat només un terç de la inversió prevista a Catalunya, part de la qual havia d'anar a reforçar el servei ferroviari. En concret, Adif només va executar el 23,9% dels 707,4 milions compromesos per a Catalunya, Renfe tan sols el 34,6% dels 262,1 milions i Adif-Alta Velocitat, escassament un 4,6% dels 492,1 milions contemplats als comptes per a l'any passat. D'aquesta manera, entre les tres empreses públiques estatals, tenien pressupostats 1.461,5 milions per a Catalunya, dels quals només s'han gastat 282,2 milions, el 19,3% de la inversió ferroviària acordada i aprovada al país. Els problemes a la xarxa ferroviària - els retards a Rodalies són també habituals- i, en general, la poca eficàcia del sistema de transport públic a Catalunya explica també els problemes a l'AP-7.

El problema dels camions


L'AP-7 connecta Catalunya amb França i, per això, l'utilitzen molts camions per transportar mercaderies cap a Europa. Amb l'aixecament dels peatges, això s'ha incrementat i ha contribuït a les retencions en aquesta carretera. El corredor mediterrani és una infraestructura clau en aquest sentit que suma anys de retard. Transportar amb tren les mercaderies que a dia d'avui viatgen per carretera cap als països europeus ajudaria a descongestionar les carreteres catalanes de camions. El Govern aprofita sempre que pot -sovint en coordinació amb el País Valencià- per exigir el compliment de les inversions en aquest àmbit i que es deixi de "marginar" una infraestructura central per connectar el sud de la Península amb Europa.

Relacions polítiques congelades


L'AP-7 il·lustra un problema que ve d'antic i que el govern del PSOE i Podem no ha resolt. Els acords d'ERC en matèria pressupostària amb el govern espanyol no s'han complert i les relacions polítiques -arran també del Catalangate- estan congelades. Ara com ara, els republicans no estan en posició d'aprovar els pressupostos espanyols. Mentrestant, ministres espanyols han passat per Catalunya per prometre noves inversions. La setmana passada, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, va anunciar diners per al Quart Cinturó. El Govern la va plantar. Aquest mateix dilluns, la vicepresidenta i ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha tornat a posar sobre la taula l'ampliació del Prat, que va quedar aparcada fa uns mesos.

Si dilluns al matí els problemes a l'AP-7 han estat a Sant Celoni i Torredembarra per camions incendiats o obres de pavimentació, unes hores més tard, a primera hora de la tarda, la caiguda d'un arbre a Llinars del Vallès (Vallès Oriental) ha obligat a tallar dos carrils en sentit Girona. Els accidents, els embussos i les retencions, camí de convertir-se en el pa de cada dia dels milers d'usuaris d'una carretera que està al punt de mira.

 

Participació