26
de març
del
2023
L'associació femVallès ha demanat al conseller de Territori, Juli Fernàndez, que nomeni un comissariat per coordinar el desplegament del Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV), una figura que ja preveu el mateix pla des de la seva publicació, l'any 2020.
Tres anys després, a l'equador de la vigència del pla, el comissariat encara no ha estat creat, malgrat que diversos Ajuntaments com Granollers i Santa Perpètua de la Mogoda, el Consell d'Alcaldies del Vallès Occidental, l'associació Promoció del Transport Públic i la mateixa femVallès ho hagin reclamat.
Segons els càlculs de femVallès, al mes de maig de 2022 el pla duia un 8% de compliment de les seves actuacions, i a dia d'avui "tot apunta que estem molt lluny del 50% del compliment, percentatge que hauríem de dur a meitat de la vigència del pla", assegura l'associació, que treballa per actualitzar les dades. Tampoc no s'ha complert amb la publicació de tres informes biennals que preveu el Pla, i que haurien de revelar el grau de planificació i execució de les actuacions i que són de "gran rellevància tècnica i social". Així, entre les demandes adreçades al conseller, també hi ha que es publiquin aquests informes, el primer dels quals hauria d'haver estat al maig de 2022.
L'associació subratlla la "màxima necessitat i urgència" de desenvolupar aquest pla per poder assolir una mobilitat sostenible i una economia competitiva en un Vallès "històricament ignorat en inversions de transport col·lectiu". A més, en un context d'emergència climàtica i de baixa qualitat de l'aire a la Regió Metropolitana de Barcelona, és necessari "un gran esforç per descarbonitzar el transport".
En canvi, hi ha actuacions que encara no s'han posat en marxa o ho han fet en un percentatge irrisori: els tres nous intercanviadors a la línia R8 (Hospital General (S1), Volpelleres (S2), Riu Sec (R4)) (0,3%), les dues noves estacions a La Llana i Terrassa Sud (S1), la construcció del túnel de Montcada i Reixac (R4), l'estudi de viabilitat per construir una tercera via entre Cerdanyola i Sabadell (R4) i l'estudi d'oportunitat per decidir la millor alternativa de nou túnel ferroviari de Collserola, totes aquestes amb un 0% del compliment.
Tota la resta, se situaven al 0%: la implantació de les mesures de l'estudi de millora dels serveis de transport per carretera al Vallès, la millora d'oferta de transport públic col·lectiu en zones de baixa densitat, la terminal de busos de la UAB, l'increment de freqüències de pas de l'R8 i el seu perllongament fins a Vilafranca i Sant Celoni, el perllongament dels serveis de l'R1 fins a la UAB, avaluar la creació de nous serveis regionals al corredor Mollet - El Papiol, l'aturada de tots els serveis de l'R11 a Granollers per millorar l'intercanvi amb la R8, desenvolupar una configuració final de la xarxa estructurant del transport públic col·lectiu per carretera, i estudiar un nou marc concessional del transport per carretera.
La resta, estan al 0%: l'estudi i desenvolupament d'accions de millora de la permeabilitat garantint itineraris interurbans de vianants accessibles i segurs en entorns de grans eixos viaris, especialment als creuaments d'alta capacitat; la construcció d'aparcament segurs per a bicicletes en estacions i altres actuacions prioritàries de millora de la xarxa interurbana de vies ciclistes identificades en el procés d'al·legacions i que s'incorporen a la proposta del PEMV.
Mesures transversals a la Regió Metropolitana de Barcelona
Aquest punt preveu dues actuacions, que femVallès també situa al 0%: la promoció del vehicle elèctric i punts de recàrrega al Vallès, i la tecnologia smart al servei de la mobilitat quotidiana.
Tres anys després, a l'equador de la vigència del pla, el comissariat encara no ha estat creat, malgrat que diversos Ajuntaments com Granollers i Santa Perpètua de la Mogoda, el Consell d'Alcaldies del Vallès Occidental, l'associació Promoció del Transport Públic i la mateixa femVallès ho hagin reclamat.
Segons els càlculs de femVallès, al mes de maig de 2022 el pla duia un 8% de compliment de les seves actuacions, i a dia d'avui "tot apunta que estem molt lluny del 50% del compliment, percentatge que hauríem de dur a meitat de la vigència del pla", assegura l'associació, que treballa per actualitzar les dades. Tampoc no s'ha complert amb la publicació de tres informes biennals que preveu el Pla, i que haurien de revelar el grau de planificació i execució de les actuacions i que són de "gran rellevància tècnica i social". Així, entre les demandes adreçades al conseller, també hi ha que es publiquin aquests informes, el primer dels quals hauria d'haver estat al maig de 2022.
L'associació subratlla la "màxima necessitat i urgència" de desenvolupar aquest pla per poder assolir una mobilitat sostenible i una economia competitiva en un Vallès "històricament ignorat en inversions de transport col·lectiu". A més, en un context d'emergència climàtica i de baixa qualitat de l'aire a la Regió Metropolitana de Barcelona, és necessari "un gran esforç per descarbonitzar el transport".
Quin és el grau de compliment de les actuacions del Pla, segons femVallès?
FemVallès assegura que el compliment global de les accions previstes al Pla és d'un 8%, i a la seva pàgina web hi ha un desglossament de cadascuna d'aquestes actuacions.Actuacions a la xarxa de Rodalies i FGC
El PEMV preveu diverses actuacions a la xarxa de Rodalies i FGC, que tenen un compliment desigual. A data de maig de 2022, s'havia complert en un 50% l'execució del soterrament de l'R2 a Montcada i Reixac, en un 40% l'increment del servei ofert a les capçaleres de Sabadall i Terrassa els FGC, en un 60% el desdoblament de la R3 Montcada - La Garriga, el conjunt d’actuacions que permetin un balanç equilibrat de circulacions als túnels de Barcelona en un 40%, el desdoblament de la R3 La Garriga - Vic en un 30%, en un 16% les cinc noves estacions de Rodalies de Catalunya (Terrassa Oest (R4), Sabadell Oest (R4), Montmeló – Circuit Catalunya (R3), Santa Perpètua de la Mogoda-Riera de Caldes(R8) i Baricentro (R8)); i el nou tram de la línia orbital ferroviària entre Sabadell i Granollers en un 10%.En canvi, hi ha actuacions que encara no s'han posat en marxa o ho han fet en un percentatge irrisori: els tres nous intercanviadors a la línia R8 (Hospital General (S1), Volpelleres (S2), Riu Sec (R4)) (0,3%), les dues noves estacions a La Llana i Terrassa Sud (S1), la construcció del túnel de Montcada i Reixac (R4), l'estudi de viabilitat per construir una tercera via entre Cerdanyola i Sabadell (R4) i l'estudi d'oportunitat per decidir la millor alternativa de nou túnel ferroviari de Collserola, totes aquestes amb un 0% del compliment.
Front comú per reclamar la segona estació a La Llana Foto: ACN/Àlex Recolons
Actuacions en plataformes reservades al bus
En aquest apartat, femVallès assenyala que al maig de 2022 no s'havia complert cap actuació. El PEMV preveia set nou corredors de Bus Ràpid, i no se n'havia instaurat cap: Caldes de Montbui - La Llagosta, Mollet del Vallès - Vall de Tenes, La Llagosta - UAB, Terrassa - Sabadell - Granollers, Sabadell - Castellar del Vallès, Cerdanyola - Barberà del Vallès - Sabadell i Sant Cugat del Vallès - Cerdanyola.Actuacions en xarxa d'aparcaments d'intercanvi
El maig de 2022 no s'havia elaborat el programa de Park&Ride que identifiqués actuacions prioritàries i establint un model de gestió integrada. Val a dir, però, que al desembre la Generalitat va aprovar el Pla Director Urbanístic perquè es puguin crear més de 14.000 places d'aparcament d'intercanvi modal arreu de la regió metropolitana de Barcelona.Actuacions en xarxa segura i accessible
En aquest apartat tampoc hi havia cap actuació implementada, segons el càlcul de femVallès. En aquest sentit, el Pla preveu la millora i compleció d'accessibilitat a les estacions de Rodalies de Catalunya i l'execució d'un programa de supressió de passos a nivell.Actuacions en la xarxa de serveis de transport públic
Només una de les actuacions previstes presentava un grau de compliment, i força elevat (70%): el reforç de l'oferta de les línies del programa exprés.cat als corredors de la Vall de Tenes i Riera de Caldes.Tota la resta, se situaven al 0%: la implantació de les mesures de l'estudi de millora dels serveis de transport per carretera al Vallès, la millora d'oferta de transport públic col·lectiu en zones de baixa densitat, la terminal de busos de la UAB, l'increment de freqüències de pas de l'R8 i el seu perllongament fins a Vilafranca i Sant Celoni, el perllongament dels serveis de l'R1 fins a la UAB, avaluar la creació de nous serveis regionals al corredor Mollet - El Papiol, l'aturada de tots els serveis de l'R11 a Granollers per millorar l'intercanvi amb la R8, desenvolupar una configuració final de la xarxa estructurant del transport públic col·lectiu per carretera, i estudiar un nou marc concessional del transport per carretera.
El PEMV preveu un augment de freqüències a la línia R8 Foto: Marta Casas
Actuacions en estructurants secundàries de la xarxa de transport privat
Un altre apartat en què femVallès situa el grau de compliment en un 0% en totes les actuacions: la millora de la B-124, la integració urbana de l'N-150 (Terrassa-Montcada), la millora de la C-1413 (Rubí - Sant Quirze, incloent la variant de Sant Quirze), les variants de la C-59 (Sant Feliu de Codines), millores a la xarxa comarcal i local (C-243c), la millora de l'eix Castellar del Vallès - Caldes - Canovelles (C1415a, C1413a i C1415b), la millora i variants de la B-142 (Polinyà - Sentmenat), la Via Interpolar (el tram Castellbisbal - Sant Cugat del Vallès) i completar els enllaços de la C-16 amb la BP-1503 i C-1413a en el marc de la vinyeta com a substitució de la ronda de Rubí.Actuacions el modes no motoritzats
De les cinc mesures proposades en aquest apartat, només una presenta un grau mínim de compliment (5%): la creació d'una xarxa interurbana de vies ciclistes.La resta, estan al 0%: l'estudi i desenvolupament d'accions de millora de la permeabilitat garantint itineraris interurbans de vianants accessibles i segurs en entorns de grans eixos viaris, especialment als creuaments d'alta capacitat; la construcció d'aparcament segurs per a bicicletes en estacions i altres actuacions prioritàries de millora de la xarxa interurbana de vies ciclistes identificades en el procés d'al·legacions i que s'incorporen a la proposta del PEMV.
Actuacions en el transport de mercaderies
Com en l'anterior, només una de les quatre accions previstes té un grau de compliment ínfim (4%), en aquest cas, la nova estació intermodal de mercaderies a La Llagosta. La conversió a ample mixt del tram Sant Celoni - Mollet, la promoció de l'ambientalització dels vehicles de transport de mercaderies i harmonització i millora de la distribució urbana de mercaderies (DUM), i les mesures de gestió per a la millora de la circulació de camions al corredor AP-7 - C-58 - C-33 i Bus VAO estaven al 0% d'execució al maig de 2022.Actuacions en el planejament de la mobilitat sostenible
Cap de les dues accions - impulsar Plans de Mobilitat Urbana i verificar la implementació dels ja redactats, i fer estudis de priorització i execució de plans de mobilitat en polígons industrials - no s'han dut a terme.
Actuacions en gestió del Transport Públic
Al maig de 2022, la implantació de la T-Mobilitat estava executada en un 45%, mentre que el programa de millora de la informació en temps real del sistema de transport públic amb informació dinàmica dels Park&Ride i la creació d'un mapa específic del transport públic col·lectiu del Vallès, no s'havien engegat.Validació amb la T-mobilitat Foto: ATM
Actuacions en gestió del transport privat
Dues noves mesures al 0%, a maig de 2022: la implementació d'un nou sistema de tarifació viària (vinyeta) i noves mesures de regulació de l'aparcament en superfície: Zones Urbanes d'Atmosfera Protegida, Superilles, ZBE a municipis de la segona corona, gestió de l'aparcament municipal...Mesures transversals a la Regió Metropolitana de Barcelona
Aquest punt preveu dues actuacions, que femVallès també situa al 0%: la promoció del vehicle elèctric i punts de recàrrega al Vallès, i la tecnologia smart al servei de la mobilitat quotidiana.