19
de setembre
del
2023
La Colla de Geganters de Rubí ha celebrat aquest diumenge, 17 de setembre, la seva 30a Trobada de Gegants i Capgrossos, en què han convidat més d'una dotzena de colles d'arreu del país, a més de les dues de Rubí. Els gegants, gegantons i capgrossos van arribar a Rubí a les 10h del matí i es van anar plantant a la plaça Pere Aguilera, per sortir a fer una passejada pels carrers del centre i, tot seguit, una ballada a la plaça del Doctor Guardiet.
El prop d'una cinquantena de gegants, gegantons i capgrossos han vingut de Barcelona, Gavà, Guissona, Moià, Centelles i L'Hospitalet. Quines han estat les colles convidades, com es diuen els seus gegants i quin és el seu simbolisme? Ens ho explica Joan Miquel Merino, membre de la Colla de Geganters de Rubí i expert en el món geganter, i que va ser l'encarregat de presentar les colles a la seva entrada a plaça.
Els gegants es diuen Colom i Coloma, i el gegantó, Galtetes. Els gegants coloms van estrenar el 1989, construïts per Toni Mujal, de Cardona, amb arranjaments de Manel Llaurador. En Galtetes, fill dels coloms, va néixer el 2006, però la figura actual es va presentar el 2017. El fet de dur el tors nu va crear una gran impressió.
L'Ocellaire de l'Eixample, que es presenta com una al·legoria de la llibertat humana, va ser creat per Dolors Sans i estrenat l'any 2012. El cap representa un personatge màgic, mentre que el cos és una gàbia daurada amb la porta oberta i simbolitza que la llibertat és dins de nosaltres. Dins la gàbia hi ha ocells metàl·lics, de llautó, símbol de les coses materials fetes per éssers humans, i alerta de com podem ser esclaus de les possessions materials. Altres elements simbòlics són les ales, que representen la llibertat de les persones.
Aquesta figura és fruit d'una col·laboració de diverses entitats i organismes que treballen amb el col·lectiu de persones amb diversitat funcional i el món dels gegants.
En primer lloc veiem el gegant Kalamot, que representa la ciutat de Gavà, i entre els elements que porta hi ha un personatge romà, en Galvius, que dona origen al nom de la ciutat. A l'altra espatlla hi duu un home prehistòric, representant les mines neolítiques de Gavà, un personatge que és un cavaller, senyor del Castell d'Eramprunyà, i una dona treballadora de la fàbrica Roca.
Darrere seu, desfilen els gegantons Gavarrot i Saturní, estrenats l'any 2006 per la colla i que també acompanyen els Gegants.
Pel que fa a la gegantona, la Bruguers, és una nena que representa el conjunt territorial de Gavà a través de diversos elements: un vestit d'estampats de plantes, uns cabells que recorden els populars espàrrecs blancs gavanencs, una cistella de productes del camp, una nina que representa el bosc i la muntanya i una altra nina que representa el mar i la platja a l'esquena.
Ca n'Oriol compta amb diverses figures: els gegantons Teresina i Oriol, de l'escola Teresa Altet, que van néixer el 2003 i el 2005 al Taller Sarandaca de Granollers, i són dos nens molt entremaliats. El gegantó Quimet, de la colla gegantera de Ca n'Oriol, va ser creat l'any 2006 per la família Gutiérrez, i va acompanyat per l'àvia Núria, un capgròs obra del taller Ventura & Hosta de Navata.
El barri ha estrenat en aquesta Trobada una nova figura: un nou gegantó, creat per la família Carreras-Melo, que representa un Rei i es diu Pau.
La geganta Lola, del barri del Pinar, és un homenatge a les dones migrades de la seva terra que van venir a viure i treballar a Rubí als anys 60 del segle passat, carregada amb el seu farcell i la típica maleta de l'època. El barri del Pinar va estrenar aquesta geganta l'any 2007, i el seu constructor és en Jordi Grau, del Taller El Drac Petit de Terrassa.
La Lola sol anar acompanyada del seu inseparable capgròs, anomenat Eruir, que no és més que "riure" al revés.
El gegant Normag, obra de Dolors Sans i estrenat l'any 2019, és una noi que té una discapacitat intel·lectual. Amb el seu ampli somriure, simbolitza ser el guardià del pantà de Vallvidrera, així com l'encarregat de portar la felicitat a l'antiga vila de Sarrià. Com a imatgeria, porta una granota blava i un puput, espècies autòctones del terme.
Pel que fa al Trenot, representa un cap d'estació dels FGC: duu l'uniforme, un xiulet, un banderí de parada i una gorra de plat. El gegant es va crear amb motiu del 25è aniversari de la companyia (2004), que n'és la propietària.
En Bacus "Nardus" de Guissona - el gegantó de la colla - va causar autèntic furor a la XXX Trobada de Gegants de Rubí. És un dels déus de la mitologia romana, el déu del vi, i porta tots els elements identificatius, com la copa i el raïm. L'escultura és obra d'Agnès Pla i va ser estrenada el 2010. La colla de Guissona explica que el gegant es va construir com a homenatge a un personatge molt popular del poble, Jaume Ribalta, propietari del bar "Nard" i molt actiu en l'organització del Mercat Romà.
En Bacus va anar acompanyat de la geganta La Tieta - tot i que en realitat es diu Teresina -, i representa una dona popular de la població de Guissona, la "típica senyora de més de cinquanta anys que aprofita totes les festes de guardar per sortir de casa tota engalanada i enjoiada", com explica la mateixa colla.
En Toll i la Teixonera són els gegants prehistòrics de Moià, i duen els noms de dues coves de la població on s'han trobat restes neolítiques, com la gerra de terrissa que porta la geganta, descoberta l'any 1952. Les figures són obra de l'artista imatger Jordi Grau, del Taller El Drac Petit de Terrassa, i van ser estrenats l'any 2007. La parella va anar acompanyada del gegantó Grony, nascut el 2017, i el seu nom fa referència a una de les muntanyes del terme municipal de Moià. En Grony és obra de Genís Soler, i té un detall curiós: li falta una dent. Això es deu a què el 2016 uns arqueòlegs van trobar una dent d'un nen d'entre 7 i 9 anys de l'època neolítica, i des d'aleshores es coneix com "el nen de Moià".
Nascuts l'any 2007, la Cent i en Teies, estan inspirats en llegendes locals. El gegant té cap de boc i cos d'home, i porta una teia a les mans. Diuen que va ser un dels 50 bocs supervivents que els habitants de Centelles van enviar una nit contra els "moros" del castell de Sant Martí. La geganta representa una bruixa bona, amb coneixements d'ungüents i pomades per guarir els mals d'amor. Aquesta figura respon a una altra llegenda que diu que totes les dones de Centelles, només pel fet d'haver-hi nascut, tenen més facilitat que d'altres per aprendre a conèixer les herbes remeieres i les seves propietats.
A la Trobada els acompanyava el gegantó Martí, estrenat l'any 2014 i que representa un galejador, protagonista de la Festa del Pi que se celebra a la població el dia 30 de desembre; i un gegantet que, com en Teies, té cap de boc.
Els Gegants Déus de l'Hospitalet de Llobregat, en Zeus i l'Hera, visitaven Rubí per primera vegada. Portats per l'entitat Drac d'Or, van venir acompanyats del Gegantó Hèrcules. Segons la llegenda, els gegants protectors de la ciutat, coneguts com els gegants grecs i romans, van tenir l'ajuda de tres bruixes que van fer despertar el poder d'una peça de marbre amb forma de cap medusa que s'havia trobat prop de l'ermita romànica de Santa Eulàlia. D'aquesta peça en sortiren els Gegants Déus i en Pegàs, que lluiten per aconseguir que el cap de medusa original - que està exposat al Museu d'Arqueologia de Catalunya - torni a la ciutat, i fins que això no passi, la porta de l'Hospitalet restarà oberta a que s'hi instal·lin tots els elements mitològics.
Aquests impressionants Gegants són d'estil gaudinià, i es van construir el 1998 un cop restaurada la Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, obra de l'escultor Antoni Gaudí. Són quatre figures, els Gegants Reis - el Rei Gaudi (de "gaudir") i la Reina Pedrera - i els Gegants Guerrers - en Forjat i en Badalot - i van acompanyats de dos capgrossos anomenats Trenca i Dís. Els Geganters de Rubí han estat, en una ocasió, portadors d'aquestes figures, ja que són portats per membres de colles de la ciutat sota el paraigües de l'Associació d'Amics i Amigues dels Gegants de la Pedrera i colles de fora de la ciutat que els vulguin ajudar en les seves sortides.
En totes les figures es pot observar simbolisme gaudinià divers, especialment el trencadís: gotims de raïm, caracoles, conxes, vidres i penjolls que fan jocs de llums... Els Gegants Reis, fets per Toni Mujal de Cardona, medeixen més de quatre metres cadascun i pesen 65 quilos, ell, i 56, ella.
Els amfitrions de la Trobada, en Roc, la Paula, la Laia i en Galderic - i la seva mascota, l'Orelletes - son nascuts el 1971, originalment com els Reis Catòlics, i posteriorment transformats en una parella de catalans benestants vestits de ball de gala. La Laia va néixer l'any 1996 i en Galderic, el 2006, i van adoptar l'Orelletes l'any 2019. Estan construïts per Domènec Umbert, de El Ingenio de Barcelona, i es van reformar al taller ARTEC d'Arenys de Munt (1984) i al taller El Drac Petit de Terrassa (1989-1998). El disseny dels vestits és de Maria Carbonell, figurinista de l'Esbart Dansaire, i confeccionats pel grup de puntaires de Rubí. Pel que fa als balls, l'autor és Pere Burés.
El prop d'una cinquantena de gegants, gegantons i capgrossos han vingut de Barcelona, Gavà, Guissona, Moià, Centelles i L'Hospitalet. Quines han estat les colles convidades, com es diuen els seus gegants i quin és el seu simbolisme? Ens ho explica Joan Miquel Merino, membre de la Colla de Geganters de Rubí i expert en el món geganter, i que va ser l'encarregat de presentar les colles a la seva entrada a plaça.
Els Gegants Coloms de Sant Andreu del Palomar
Els Gegants Coloms de Sant Andreu del Palomar Foto: Marta Casas
Els gegants es diuen Colom i Coloma, i el gegantó, Galtetes. Els gegants coloms van estrenar el 1989, construïts per Toni Mujal, de Cardona, amb arranjaments de Manel Llaurador. En Galtetes, fill dels coloms, va néixer el 2006, però la figura actual es va presentar el 2017. El fet de dur el tors nu va crear una gran impressió.
Amics de l'Ocellaire de l'Eixample
Amics de l'Ocellaire de l'Eixample Foto: Marta Casas
L'Ocellaire de l'Eixample, que es presenta com una al·legoria de la llibertat humana, va ser creat per Dolors Sans i estrenat l'any 2012. El cap representa un personatge màgic, mentre que el cos és una gàbia daurada amb la porta oberta i simbolitza que la llibertat és dins de nosaltres. Dins la gàbia hi ha ocells metàl·lics, de llautó, símbol de les coses materials fetes per éssers humans, i alerta de com podem ser esclaus de les possessions materials. Altres elements simbòlics són les ales, que representen la llibertat de les persones.
Aquesta figura és fruit d'una col·laboració de diverses entitats i organismes que treballen amb el col·lectiu de persones amb diversitat funcional i el món dels gegants.
Gegantons de Gavà
Els Gegants de Gavà Foto: Marta Casas
En primer lloc veiem el gegant Kalamot, que representa la ciutat de Gavà, i entre els elements que porta hi ha un personatge romà, en Galvius, que dona origen al nom de la ciutat. A l'altra espatlla hi duu un home prehistòric, representant les mines neolítiques de Gavà, un personatge que és un cavaller, senyor del Castell d'Eramprunyà, i una dona treballadora de la fàbrica Roca.
Darrere seu, desfilen els gegantons Gavarrot i Saturní, estrenats l'any 2006 per la colla i que també acompanyen els Gegants.
La Bruguers, la Gegantona de Gavà Foto: Marta Casas
Pel que fa a la gegantona, la Bruguers, és una nena que representa el conjunt territorial de Gavà a través de diversos elements: un vestit d'estampats de plantes, uns cabells que recorden els populars espàrrecs blancs gavanencs, una cistella de productes del camp, una nina que representa el bosc i la muntanya i una altra nina que representa el mar i la platja a l'esquena.
Els Gegantons de Ca n'Oriol
Ca n'Oriol compta amb diverses figures: els gegantons Teresina i Oriol, de l'escola Teresa Altet, que van néixer el 2003 i el 2005 al Taller Sarandaca de Granollers, i són dos nens molt entremaliats. El gegantó Quimet, de la colla gegantera de Ca n'Oriol, va ser creat l'any 2006 per la família Gutiérrez, i va acompanyat per l'àvia Núria, un capgròs obra del taller Ventura & Hosta de Navata.
El barri ha estrenat en aquesta Trobada una nova figura: un nou gegantó, creat per la família Carreras-Melo, que representa un Rei i es diu Pau.
La Geganta Lola, d'El Pinar
La geganta Lola, del barri del Pinar Foto: Marta Casas
La geganta Lola, del barri del Pinar, és un homenatge a les dones migrades de la seva terra que van venir a viure i treballar a Rubí als anys 60 del segle passat, carregada amb el seu farcell i la típica maleta de l'època. El barri del Pinar va estrenar aquesta geganta l'any 2007, i el seu constructor és en Jordi Grau, del Taller El Drac Petit de Terrassa.
La Lola sol anar acompanyada del seu inseparable capgròs, anomenat Eruir, que no és més que "riure" al revés.
Els Gegants de Sarrià
En Normag i el Trenot, els Gegants de Sarrià Foto: Marta Casas
El gegant Normag, obra de Dolors Sans i estrenat l'any 2019, és una noi que té una discapacitat intel·lectual. Amb el seu ampli somriure, simbolitza ser el guardià del pantà de Vallvidrera, així com l'encarregat de portar la felicitat a l'antiga vila de Sarrià. Com a imatgeria, porta una granota blava i un puput, espècies autòctones del terme.
Pel que fa al Trenot, representa un cap d'estació dels FGC: duu l'uniforme, un xiulet, un banderí de parada i una gorra de plat. El gegant es va crear amb motiu del 25è aniversari de la companyia (2004), que n'és la propietària.
Gegants de Guissona
El gegantó Bacus de Guissona Foto: Marta Casas
En Bacus "Nardus" de Guissona - el gegantó de la colla - va causar autèntic furor a la XXX Trobada de Gegants de Rubí. És un dels déus de la mitologia romana, el déu del vi, i porta tots els elements identificatius, com la copa i el raïm. L'escultura és obra d'Agnès Pla i va ser estrenada el 2010. La colla de Guissona explica que el gegant es va construir com a homenatge a un personatge molt popular del poble, Jaume Ribalta, propietari del bar "Nard" i molt actiu en l'organització del Mercat Romà.
La Tieta, de Guissona Foto: Marta Casas
En Bacus va anar acompanyat de la geganta La Tieta - tot i que en realitat es diu Teresina -, i representa una dona popular de la població de Guissona, la "típica senyora de més de cinquanta anys que aprofita totes les festes de guardar per sortir de casa tota engalanada i enjoiada", com explica la mateixa colla.
Els Gegants Prehistòrics de Moià
Els Gegants prehistòrics de Moià Foto: Marta Casas
En Toll i la Teixonera són els gegants prehistòrics de Moià, i duen els noms de dues coves de la població on s'han trobat restes neolítiques, com la gerra de terrissa que porta la geganta, descoberta l'any 1952. Les figures són obra de l'artista imatger Jordi Grau, del Taller El Drac Petit de Terrassa, i van ser estrenats l'any 2007. La parella va anar acompanyada del gegantó Grony, nascut el 2017, i el seu nom fa referència a una de les muntanyes del terme municipal de Moià. En Grony és obra de Genís Soler, i té un detall curiós: li falta una dent. Això es deu a què el 2016 uns arqueòlegs van trobar una dent d'un nen d'entre 7 i 9 anys de l'època neolítica, i des d'aleshores es coneix com "el nen de Moià".
Gegants de Centelles
La Cent i en Teies, els Gegants de Centelles Foto: Marta Casas
Nascuts l'any 2007, la Cent i en Teies, estan inspirats en llegendes locals. El gegant té cap de boc i cos d'home, i porta una teia a les mans. Diuen que va ser un dels 50 bocs supervivents que els habitants de Centelles van enviar una nit contra els "moros" del castell de Sant Martí. La geganta representa una bruixa bona, amb coneixements d'ungüents i pomades per guarir els mals d'amor. Aquesta figura respon a una altra llegenda que diu que totes les dones de Centelles, només pel fet d'haver-hi nascut, tenen més facilitat que d'altres per aprendre a conèixer les herbes remeieres i les seves propietats.
A la Trobada els acompanyava el gegantó Martí, estrenat l'any 2014 i que representa un galejador, protagonista de la Festa del Pi que se celebra a la població el dia 30 de desembre; i un gegantet que, com en Teies, té cap de boc.
Gegants Déus de L'Hospitalet
Zeus i Hera, els Gegants de L'Hospitalet de Llobregat Foto: Marta Casas
Els Gegants Déus de l'Hospitalet de Llobregat, en Zeus i l'Hera, visitaven Rubí per primera vegada. Portats per l'entitat Drac d'Or, van venir acompanyats del Gegantó Hèrcules. Segons la llegenda, els gegants protectors de la ciutat, coneguts com els gegants grecs i romans, van tenir l'ajuda de tres bruixes que van fer despertar el poder d'una peça de marbre amb forma de cap medusa que s'havia trobat prop de l'ermita romànica de Santa Eulàlia. D'aquesta peça en sortiren els Gegants Déus i en Pegàs, que lluiten per aconseguir que el cap de medusa original - que està exposat al Museu d'Arqueologia de Catalunya - torni a la ciutat, i fins que això no passi, la porta de l'Hospitalet restarà oberta a que s'hi instal·lin tots els elements mitològics.
Associació d'Amics i Amigues dels Gegants de la Pedrera
Els Gegants de la Pedrera Foto: Marta Casas
Aquests impressionants Gegants són d'estil gaudinià, i es van construir el 1998 un cop restaurada la Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, obra de l'escultor Antoni Gaudí. Són quatre figures, els Gegants Reis - el Rei Gaudi (de "gaudir") i la Reina Pedrera - i els Gegants Guerrers - en Forjat i en Badalot - i van acompanyats de dos capgrossos anomenats Trenca i Dís. Els Geganters de Rubí han estat, en una ocasió, portadors d'aquestes figures, ja que són portats per membres de colles de la ciutat sota el paraigües de l'Associació d'Amics i Amigues dels Gegants de la Pedrera i colles de fora de la ciutat que els vulguin ajudar en les seves sortides.
En totes les figures es pot observar simbolisme gaudinià divers, especialment el trencadís: gotims de raïm, caracoles, conxes, vidres i penjolls que fan jocs de llums... Els Gegants Reis, fets per Toni Mujal de Cardona, medeixen més de quatre metres cadascun i pesen 65 quilos, ell, i 56, ella.
Els Gegants de Rubí
Els Gegants de Rubí ballen per la XXX Trobada de Gegants de Rubí Foto: Marta Casas
Els amfitrions de la Trobada, en Roc, la Paula, la Laia i en Galderic - i la seva mascota, l'Orelletes - son nascuts el 1971, originalment com els Reis Catòlics, i posteriorment transformats en una parella de catalans benestants vestits de ball de gala. La Laia va néixer l'any 1996 i en Galderic, el 2006, i van adoptar l'Orelletes l'any 2019. Estan construïts per Domènec Umbert, de El Ingenio de Barcelona, i es van reformar al taller ARTEC d'Arenys de Munt (1984) i al taller El Drac Petit de Terrassa (1989-1998). El disseny dels vestits és de Maria Carbonell, figurinista de l'Esbart Dansaire, i confeccionats pel grup de puntaires de Rubí. Pel que fa als balls, l'autor és Pere Burés.