19
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
9:56h
Arran de la notícia que va publicar NacióSabadell amb imatges del NODO sobre com es va construir l'autopista C-58 de Terrassa a Barcelona, el lector Sergi Gumà ens ha fet arribar una comparativa amb imatges actuals gràcies a l'eina del Google Maps. En aquestes fotografies es pot veure com ha estat l'evolució i expansió en aquests 40 anys:
L'any 1975, el llavors príncep d'Espanya, Joan Carles, va inaugurar una via de 22 quilòmetres que va projectar el Ministerio de Obras Públicas de la dictadura franquista. Va costar 3.000 milions de pessetes i es va finançar amb un crèdit del Banc Mundial, de 30 milions de dòlars.
Les obres van durar cinc anys, a causa que calia superar des d’accidents geogràfics, com el coll de Montcada, fins a altres carreteres i vies ferroviàries. Per aquest motiu es van construir diversos viaductes com el de la Trinitat. Inicialment es va denominar Autopista B-29, però anys més tard es va denominar A-18, que va donar nom, de retruc, a una coneguda discoteca de la Zona Hermètica de Sabadell. Finalment, la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya la va tornar a batejar amb el definitiu nom fins ara, C-58.
Evolució del 1975 a l'actualitat Foto: Sergi Gumà
Evolució del 1975 a l'actualitat Foto: Sergi Gumà
Evolució del 1975 a l'actualitat Foto: Sergi Gumà
L'any 1975, el llavors príncep d'Espanya, Joan Carles, va inaugurar una via de 22 quilòmetres que va projectar el Ministerio de Obras Públicas de la dictadura franquista. Va costar 3.000 milions de pessetes i es va finançar amb un crèdit del Banc Mundial, de 30 milions de dòlars.
Les obres van durar cinc anys, a causa que calia superar des d’accidents geogràfics, com el coll de Montcada, fins a altres carreteres i vies ferroviàries. Per aquest motiu es van construir diversos viaductes com el de la Trinitat. Inicialment es va denominar Autopista B-29, però anys més tard es va denominar A-18, que va donar nom, de retruc, a una coneguda discoteca de la Zona Hermètica de Sabadell. Finalment, la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya la va tornar a batejar amb el definitiu nom fins ara, C-58.