28
de gener
del
2020
L'auditori de la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler s'ha omplert de gom a gom aquest dilluns per la conferència Una passejada pel cosmos, a càrrec del doctor Antoni Méndez, catedràtic emèrit de Física Teòrica de la UAB i membre de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE).
El doctor, originari de Rubí, va fer una descripció de la història de la idea de l'univers, fent un recorregut des de la concepció que en tenien els grecs, passant per la teoria geocèntrica de Claudio Ptolomeo (segle II) i l'arribada a les observacions de Copèrnic, que va demostrar que en realitat era la Terra la que girava al voltant del Sol i no a l'inrevès, com s'havia cregut durant 1.400 anys. El canvi del geocentrisme a l'heliocentrisme va evolucionar amb les aportacions de Brahe, Kepler i Galileu fins a Newton, amb la seva teoria de la gravitació universal, i que alhora va ser modificada amb les aportacions d'Einstein, ja al segle XX, que va desenvolupar la teoria especial de la relativitat.
Així, en la conferència es va mostrar com s'havia anat passant de la creença que la Terra era el centre de l'univers per anar cedint aquesta posició al Sol, i com es va arribar a la conclusió, amb la descoberta de la Via Làctia, que en realitat no existeix un centre de l'univers.
A més, el físic també va parlar sobre el Big Bang i la situació en els seus moments inicials, i com algunes energies fosques poden explicar algunes observacions actuals; i va acabat tranquil·litzant els assistents assegurant que al Sol encara li queden milions d'anys de vida.
El doctor, originari de Rubí, va fer una descripció de la història de la idea de l'univers, fent un recorregut des de la concepció que en tenien els grecs, passant per la teoria geocèntrica de Claudio Ptolomeo (segle II) i l'arribada a les observacions de Copèrnic, que va demostrar que en realitat era la Terra la que girava al voltant del Sol i no a l'inrevès, com s'havia cregut durant 1.400 anys. El canvi del geocentrisme a l'heliocentrisme va evolucionar amb les aportacions de Brahe, Kepler i Galileu fins a Newton, amb la seva teoria de la gravitació universal, i que alhora va ser modificada amb les aportacions d'Einstein, ja al segle XX, que va desenvolupar la teoria especial de la relativitat.
Així, en la conferència es va mostrar com s'havia anat passant de la creença que la Terra era el centre de l'univers per anar cedint aquesta posició al Sol, i com es va arribar a la conclusió, amb la descoberta de la Via Làctia, que en realitat no existeix un centre de l'univers.
A més, el físic també va parlar sobre el Big Bang i la situació en els seus moments inicials, i com algunes energies fosques poden explicar algunes observacions actuals; i va acabat tranquil·litzant els assistents assegurant que al Sol encara li queden milions d'anys de vida.