17
de febrer
del
2020
Aquest dimarts 18 de febrer se celebra els 90 anys del descobriment de Plutó. És per això que l'Associació d'Amics de l'Astronomia TRI-A de Rubí organitza una sessió dedicada a conèixer aquest planeta nan. L'activitat serà el divendres 21 de febrer a partir de les 21.30 h a l'Ateneu Municipal i està oberta a tota la ciutadania.
La història de Plutó, el novè planeta
Plutó va ser descobert per Clyde Tombaugh, el 18 de febrer de 1930, a partir de les imatges d’unes plaques fotogràfiques. Abans, però, ja s’havia estudiat la possibilitat que el sistema solar hi hagués un novè planeta que va ser anomenat Planet X per Percival Lowell.
El nom de Plutó, proposat per Venetia Burney, una estudiant anglesa d’11 anys, va ser escollit per unanimitat després de descartar molts altres candidats. La balança es va decantar per Plutó, en part, perquè les dues primeres lletres de Plutó són les inicials de Percival Lowell.
El 2006, la Unió Internacional Astronòmica (IAU) va aprovar una definició de planeta, en la qual un objecte es considera planeta si orbita el Sol, si és prou massiu per ser esfèric per la seva pròpia gravetat i si ha netejat els voltants de la seva òrbita. Plutó no compleix la tercera condició, però com que compleix les dues primeres la IAU va atorgar-li la categoria de planeta nan.
El diàmetre mitjà de Plutó és de 2376 km, mentre que el de la Lluna és 3474 km. La massa de Plutó és d’un 18% la de la Lluna. Plutó té un període orbital, al voltant del Sol, de 248 anys.
Fins el 2015, les imatges que hi havia de Plutó no eren de molt bona qualitat, fins que la sonda New Horizons va passar a prop del planeta nan per estudiar-lo. D’aquell acostament, en van sortir les millors imatges que tenim fins a la data, entre elles, la que es veu el cor de Plutó, el Déu romà de l’inframon.
La història de Plutó, el novè planeta
Plutó va ser descobert per Clyde Tombaugh, el 18 de febrer de 1930, a partir de les imatges d’unes plaques fotogràfiques. Abans, però, ja s’havia estudiat la possibilitat que el sistema solar hi hagués un novè planeta que va ser anomenat Planet X per Percival Lowell.
El nom de Plutó, proposat per Venetia Burney, una estudiant anglesa d’11 anys, va ser escollit per unanimitat després de descartar molts altres candidats. La balança es va decantar per Plutó, en part, perquè les dues primeres lletres de Plutó són les inicials de Percival Lowell.
El 2006, la Unió Internacional Astronòmica (IAU) va aprovar una definició de planeta, en la qual un objecte es considera planeta si orbita el Sol, si és prou massiu per ser esfèric per la seva pròpia gravetat i si ha netejat els voltants de la seva òrbita. Plutó no compleix la tercera condició, però com que compleix les dues primeres la IAU va atorgar-li la categoria de planeta nan.
El diàmetre mitjà de Plutó és de 2376 km, mentre que el de la Lluna és 3474 km. La massa de Plutó és d’un 18% la de la Lluna. Plutó té un període orbital, al voltant del Sol, de 248 anys.
Fins el 2015, les imatges que hi havia de Plutó no eren de molt bona qualitat, fins que la sonda New Horizons va passar a prop del planeta nan per estudiar-lo. D’aquell acostament, en van sortir les millors imatges que tenim fins a la data, entre elles, la que es veu el cor de Plutó, el Déu romà de l’inframon.