Entrevista

«Hi ha molta por i nervis»: un sanitari santcugatenc relata com viu la batalla contra el coronavirus a primera línia

L'Àlex és membre del personal sanitari d'un dels principals hospitals de Barcelona que estan lluitant contra la pandèmia

per Sergi Baixas , Sant Cugat , 29 de març de 2020 a les 16:00 |
L'Àlex és membre del personal sanitari d'un hospital privat de Barcelona | Cedida
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Àlex és un santcugatenc de 25 anys que es troba a primera línia en la lluita contra la pandèmia del coronavirus que està sacsejant el país amb un total de més de 4.000 morts i 56.000 contagiats a l'Estat. Treballa com a tècnic d'imatge en un hospital privat de Barcelona que recentment ha estat intervingut en el marc de l'estat d'emergència declarat pel govern espanyol. El jove vol mantenir el seu nom real en l'anonimat però en una entrevista amb NacióSantCugat assegura que la situació que s'està vivint als hospitals és "crítica". Confessa que entre el personal sanitari hi ha "molta por i nervis" en un escenari que veu incontrolable. Denuncia la falta de material per protegir-se adequadament i el malestar dels treballadors per les seves condicions laborals. 

- Quina és la situació actual de l'hospital?


- L'hospital ha estat intervingut pel Departament de Salut i ara l'objectiu principal és acollir i tractar el màxim de pacients possibles infectats de coronavirus. Ara mateix, a l'hospital hi ha dues plantes senceres de pacients aïllats de Covid-19; i ja n'estan adaptant una tercera. Fins i tot estan habilitant la cafeteria per acollir més pacients. Últimament ens arriben molts derivats del Clínic i de Sant Pau perquè els seus centres estan col·lapsats. És una pluja constant de contagiats que no paren d'arribar a la porta.

- Quina és la seva tasca al centre?


- Sóc tècnic d'imatge. La primera línia de l'hospital. Tot pacient amb simptomatologia de coronavirus ha de passar primer per nosaltres. Aleshores, segons el protocol, els fem una radiografia i un tac. A continuació, redactem un informe que s'entrega al metge en el qual s'hi recull l'estat del pacient i ell ja és qui decideix on enviar-los; a planta, en els casos més greus directament a la UCI o, si és més lleu, a passar la quarantena domiciliària. Això sí, a aquests últims se'ls avisa que si comencen a trobar-se pitjor o els puja la febre han de tornar ràpidament a l'hospital per ser ingressats. A més a més, cada dia hem de passar per tots els pacients ingressats per fer-los una placa de tòrax i observar com evoluciona la infecció.

Hem arribat a un punt en què ens protegim amb bosses d'escombraries i reaprofitem els guants netejant-los amb antisèptic... Fa molta por

- Aleshores, qualsevol persona que creu estar infectada pel coronavirus, se li fa un tac?

- Exacte. Si un per exemple es comença a trobar malament, nota que té atacs de tos i presenta dificultats per respirar, ha d'anar a urgències. Una vegada allà, li faran un tac per descartar que tingui una perillosa pneumònia bilateral, que és molt comú en els casos positius de coronavirus.
 

El personal sanitari de l'Hospital de Campdevànol, al peu del canó Foto: Hospital de Campdevànol


- Quina és la franja d'edat més comuna de contagiats?

- Majoritàriament acostuma a ser gent gran, dels 60 anys cap amunt; però certament ens estem trobant amb un percentatge força elevat de persones en estat greu a partir dels quaranta. De joves se'n veuen menys, i els pocs casos greus acostumen a ser persones que tenen patologies prèvies com ara asma.  

- Com està el centre respecte a material sanitari?

Fatal. Per exemple, les mascaretes que es recomana utilitzar per a aquest tipus de pacient són les FP2. Però no n'hi ha. No en queden. Per treballar ens hem de posar una mascareta quirúrgica que és una protecció molt lleu i no serveix. A part que aquestes mascaretes haurien de ser d'un únic ús per pacient; però ara les hem d'aguantar durant una setmana perquè no n'hi ha més. Les bates, igual. Les tenim penjades a urgències i fins que no arriba un pacient molt greu no les podem llençar. La gran majoria d'hospitals estem reutilitzant tot el material que tenim. Fins i tot, hem arribat a un punt en què ens protegim amb bosses d'escombraries i reaprofitem els guants netejant-los amb antisèptic... Fa molta por.

- ...

- Sovint, com a tècnics d'imatge, ens toca fer radiografies portàtils a les plantes perquè no podem traslladar els pacients a l'àrea de radiologia. Per tant, per poder fer-les, els hem de moure estant a sobre d'ells. Tot això, amb les mateixes mascaretes quirúrgiques durant més de set dies que no ens protegeixen res. Constantment es demana més material, però quan arriba, el mateix dia ja s'ha acabat tot. Aquí s'ha decidit prioritzar infermeria, i és lògic, però jo també estic arriscant-me a menys d'un metre dels pacients contagiats i també en necessito una.

- I com s'està vivint la situació entre el personal sanitari?

Amb molts nervis i tensió. Són uns dies en què en qualsevol moment et poden cridar per traslladar un pacient molt greu a la UCI i has d'anar-hi corrent; però clar, primer t'has de protegir tu mateix segons mana el protocol... És un caos. Entre l'equip passem moltes hores junts i es pot respirar la tensió en l'ambient. L'altre dia va caure un company infectat i ara està a casa amb tots els símptomes.

Arribar a casa fa por. Tan bon punt arribo em tanco directament a l'habitació sense tenir contacte amb ningú

- Quin és el seu horari?

Cadascú manté els seus horaris, però sí que ens han demanat que estiguem localitzables les 24 hores. Jo per exemple, faig de 8 h a 15 h cada dia, però em poden reclamar més enllà d'aquestes hores per reforçar en qualsevol moment. Les urgències no paren. 

- I aquestes hores extres, es paguen?

Doncs aquí hi ha una gran diferència entre el sector públic i el privat. A nosaltres ens han dividit en quatre grups perquè si cau un grup per contagi, no s'enfonsi el conjunt del personal. Això provoca que, per exemple, pugui arribar a tenir una setmana sencera que no em toqui treballar, encara que això realment suposi estar a casa amb el mòbil al costat preparat en tot moment per si et criden. Al públic, aquestes hores no s'hauran de tornar, però al privat ja ens han dit que sí. En un principi ens les volien treure de les vacances, cosa que era il·legal, però ara ens diuen que les hem de recuperar en algun moment abans que acabi l'any. Seran hores que jo li deuré a l'empresa.
 

Una infermera es disposa a atendre pacients amb coronavirus Foto: ACN


Tornar totes aquestes hores significa que, una vegada tot això s'acabi, haurem d'estar mesos doblant torns cada setmana. Això no és just. Nosaltres no tenim la culpa que s'hagi donat aquesta situació. Estem vivint molta por i tensió en unes condicions de seguretat totalment inadequades. Hi ha cert malestar entre el conjunt del personal per les dràstiques diferències que es veuen en el tractament del treballador entre el sector públic i privat.

- I després de cada jornada, tornar a casa...

- Sí, i arribar a casa fa por. Visc amb la mare que té 65 anys. Tan bon punt arribo em tanco directament a l'habitació sense tenir contacte amb ningú, ja que no puc saber si soc portador del coronavirus i arriscar-me a infectar a la meva família. Els joves podem tenir el virus i no desenvolupar símptomes. A més, suma-hi que a l'hospital no anem protegits... Amb els companys de feina estem mirant pisos de lloguer per anar a viure junts durant les properes setmanes.

- I psicològicament?

Pitjor. Durant tot el dia veus gent gran que ho està passant molt malament, que no responen, que s'han de baixar a correcuita a la UCI... T'entra una impotència enorme de no poder fer res més per ajudar-los. Tot això, t'ho emportes a casa.

La nostra missió és aguantar tant com puguem

- Com s'ha arribat a aquest punt?

- Penso que és el resultat de tots els anys de retallades. Em sap greu dir-ho, però és trist que hagi de passar això perquè la gent s'adoni de la precarietat del sector sanitari. Ara mateix, hi ha plantes senceres tancades, manca de personal, llits sense utilitzar, falta de material... Ahir vaig veure un portalliteres plorant perquè portava un torn de dotze hores seguit i s'havia de quedar a l'hospital perquè no hi havia ningú que el cobrís. 

I amb tot això, ara seré cruel, però de vegades un es pregunta que fins a quin punt, sabent que no estem protegits, si val la pena demanar una baixa o reducció del sou per no anar a treballar. Hi ha gent que viu amb fills, que té els pares grans a casa... Molts ens trobem en una situació molt delicada.

- En els darrers dies, des del Departament de Salut es va fer una crida als metges prejubilats perquè vinguessin a cobrir aquesta manca de personal.

- Sí, però això és molt perillós. Fa un parell de setmanes va arribar un metge que s'havia prejubilat per donar un cop de mà, es va infectar i ha acabat morint. I ara, la seva dona està ingressada a la UCI contagiada. Són població de risc, és un perill que vingui aquesta gent a ajudar als centres sanitaris.

- Quina previsió en fa dels propers dies?

- Teòricament encara no hem arribat al pic d'infectats ni morts i preveiem que aquest cap de setmana i la vinent serà encara pitjor. A més, som plenament conscients que els recursos no arribaran, ni bates, ni mascaretes... No podem fer res. Només ens queda resar per no contagiar-nos i no caure malalts. La nostra missió és aguantar tant com puguem. Protegir-nos el màxim per mantenir el ritme. A més, en els propers dies es començarà a decidir qui tindrà respirador i qui no segons les possibilitats de sortir endavant de cada pacient, mentre que la resta hauran de ser traslladats a planta per intentar recuperar-los d'alguna forma.

- Quina opinió li genera els aplaudiments diaris de les 20 h del vespre?

- Per una banda emociona i et sents agraït, és la nostra feina al cap i a la fi; però penso que la gent no acaba de veure l'altra part. M'agradaria demanar que la gent s'involucrés més en protegir als equips d'emergència en general. Que ara aprofitin per veure la nostra situació crítica i li busquin remei per evitar que torni a succeir de cara al futur.

- Per últim, què demanaria a la gent?

- Quedar-se a casa. És estrictament necessari. De vegades encara veig força gent pel carrer i es nota perfectament que alguns estan dissimulant per tal de passejar una estona. Cal un confinament total. Entenc perfectament que al darrere hi ha una economia en joc, però estem en una situació molt greu d'emergència. Si us plau, quedeu-vos a casa per aturar la propagació. No és cap eslògan. És l'única solució.







 

Participació