31
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
20:19h
El mandat 2015-2019 a Rubí va estar caracteritzat per la gran fragmentació del ple municipal - literalment, ja que fins a tres grups municipals es van quedar sense algun o tots els seus membres - i una divisió pràcticament total entre els regidors que formaven part del govern i els que li donaven suport i aquells que exercien l’oposició.
El 26 de maig de 2019, aquesta setmana ha fet un any, el PSC donava un cop sobre la taula, i passava d’haver estat a punt de perdre l’alcaldia - si hagués prosperat l’entesa entre cinc grups de l’oposició a principis del mandat anterior o bé la moció de censura que preparaven els mateixos a finals de 2016 - a guanyar 4 regidors i assolir una còmoda victòria que li permetia pactar "a dreta i esquerra" per sumar una majoria absoluta.
Només un mes més tard del ple que investia oficialment Ana Maria Martínez com a alcaldessa de Rubí per segona vegada, el PSC signava un acord de governabilitat amb En Comú Podem, que a banda d’una polèmica pujada de sous de tots els càrrecs electes i de confiança, comprometia el partit del govern a determinades qüestions, que el mandat anterior havien quedat sense resoldre: el desistiment del POUM, l’abordament en comú del nou projecte per al parc de Ca n’Oriol i diverses partides per al Pressupost de 2019 i el de 2020.
L’alternativa que no ha pogut ser
ERC es presentava a aquestes eleccions amb la clara voluntat d’esdevenir l’alternativa a un govern del PSC, per segona vegada. La principal força independentista va dedicar molts esforços a la campanya electoral, però el context només va convertir els republicans en la principal força de l’oposició, augmentant els vots i el nombre de regidors, però amb cap possibilitat d’obtenir l’alcaldia.
I és que si ho hagués intentat, s’hauria hagut de posar d’acord amb Ciutadans, la quarta força al ple i segona de l’oposició, amb un candidat i ara portaveu que havia estat càrrec de confiança del PSC, i que no va haver d’esforçar-se massa en campanya electoral per aguantar els resultats, només perdent un regidor respecte el mandat anterior.
Les altres sorpreses a les eleccions les van donar Veïns per Rubí i l’AUP. Els primers, per mantenir el regidor però quedant-se a les portes d’aconseguir el segon; els segons, per mantenir, gairebé de miracle, una sola regidora després d’haver entrat amb força, amb tres regidors, el mandat 2015 - 2019.
Amb un PSC amb 10, i altres 15 regidors de forces tan diferents, era impossible que es configurés un govern alternatiu al socialista, i el context estatal - on es va formar, el mes de gener, el primer govern en coalició de la història d’Espanya, format pel PSOE i Unides Podem - feia fàcil d’endevinar que es produiria la mateixa entesa en l'àmbit municipal.
Així, a l’octubre, En Comú Podem feia un pas més i entrava a formar part del govern municipal, assolint dues de les regidories més delicades a la ciutat: Habitatge (Ànnia Garcia) i Medi Ambient i Sostenibilitat (Andrés Medrano). Amb les evidents dificultats per l’accés a l’habitatge i el tercer abocador a punt d’obrir les portes, és complicat d’augurar quin serà el resultat del pas pel govern dels regidors que gestionen aquestes àrees, tot i que s'hi ha començat a treballar amb la redacció del Pla Local d'Habitatge, per una banda; i s'ha continuat batallant, jurídicament i ambiental, per impedir l'obertura de Can Balasc.
Un any sense grans canvis
Tenint en compte que una part del mandat ha estat marcat per la crisi del coronavirus, val a dir que no s’ha produït, encara, cap gran canvi a la ciutat, però sí que està a punt d’arribar el primer, que porta el segell d’En Comú Podem però recull una demanda de diversos grups de l’oposició del mandat anterior, i també actual: el desistiment del Text Refós del POUM i l’inici de la redacció d’un nou planejament urbanístic que ha de definir el Rubí de les dècades vinents.
La majoria absoluta amb què compten el PSC i En Comú Podem ha fet que no hagin tingut dificultats per aprovar les qüestions cabdals del que portem de mandat, com ara els dos pressupostos - el de 2019, que es va aprovar a mitjan juliol, i el de 2020, al gener -, però també han tingut suport de l’oposició per tirar endavant algunes qüestions importants, com per exemple el Pla d’Ordenació de Recursos Humans o la declaració de l’emergència climàtica a Rubí.
Una majoria absoluta que també ha servit, però, per tombar algunes propostes de l’oposició, com per exemple el replantejament de la inversió en enllumenat de Nadal - Rubí és la ciutat catalana que més gasta per habitant en llums de Nadal -, un text que demanava informar la ciutadania sobre l’abocador de Can Balasc - tot i que després va facilitar, amb una abstenció, l’aprovació d’una moció de rebuig a l’obertura de l’abocador -, i més recentment la proposta de l’oposició per pactar una rebaixa salarial dels càrrecs electes i de confiança del consistori.
En el context de crisi actual, quedarà veure com es configura el Pacte de Ciutat que va oferir l’alcaldessa en el ple extraordinari del 30 d’abril, i que posarà a prova la capacitat d’un govern en majoria absoluta per incorporar propostes dels grups de l’oposició, així com de dialogar i consensuar; elements que sempre han estat reclamats des de l’oposició - també en el mandat anterior pels seus actuals socis de govern.
El 26 de maig de 2019, aquesta setmana ha fet un any, el PSC donava un cop sobre la taula, i passava d’haver estat a punt de perdre l’alcaldia - si hagués prosperat l’entesa entre cinc grups de l’oposició a principis del mandat anterior o bé la moció de censura que preparaven els mateixos a finals de 2016 - a guanyar 4 regidors i assolir una còmoda victòria que li permetia pactar "a dreta i esquerra" per sumar una majoria absoluta.
Només un mes més tard del ple que investia oficialment Ana Maria Martínez com a alcaldessa de Rubí per segona vegada, el PSC signava un acord de governabilitat amb En Comú Podem, que a banda d’una polèmica pujada de sous de tots els càrrecs electes i de confiança, comprometia el partit del govern a determinades qüestions, que el mandat anterior havien quedat sense resoldre: el desistiment del POUM, l’abordament en comú del nou projecte per al parc de Ca n’Oriol i diverses partides per al Pressupost de 2019 i el de 2020.
L’alternativa que no ha pogut ser
ERC es presentava a aquestes eleccions amb la clara voluntat d’esdevenir l’alternativa a un govern del PSC, per segona vegada. La principal força independentista va dedicar molts esforços a la campanya electoral, però el context només va convertir els republicans en la principal força de l’oposició, augmentant els vots i el nombre de regidors, però amb cap possibilitat d’obtenir l’alcaldia.
I és que si ho hagués intentat, s’hauria hagut de posar d’acord amb Ciutadans, la quarta força al ple i segona de l’oposició, amb un candidat i ara portaveu que havia estat càrrec de confiança del PSC, i que no va haver d’esforçar-se massa en campanya electoral per aguantar els resultats, només perdent un regidor respecte el mandat anterior.
Les altres sorpreses a les eleccions les van donar Veïns per Rubí i l’AUP. Els primers, per mantenir el regidor però quedant-se a les portes d’aconseguir el segon; els segons, per mantenir, gairebé de miracle, una sola regidora després d’haver entrat amb força, amb tres regidors, el mandat 2015 - 2019.
Amb un PSC amb 10, i altres 15 regidors de forces tan diferents, era impossible que es configurés un govern alternatiu al socialista, i el context estatal - on es va formar, el mes de gener, el primer govern en coalició de la història d’Espanya, format pel PSOE i Unides Podem - feia fàcil d’endevinar que es produiria la mateixa entesa en l'àmbit municipal.
Així, a l’octubre, En Comú Podem feia un pas més i entrava a formar part del govern municipal, assolint dues de les regidories més delicades a la ciutat: Habitatge (Ànnia Garcia) i Medi Ambient i Sostenibilitat (Andrés Medrano). Amb les evidents dificultats per l’accés a l’habitatge i el tercer abocador a punt d’obrir les portes, és complicat d’augurar quin serà el resultat del pas pel govern dels regidors que gestionen aquestes àrees, tot i que s'hi ha començat a treballar amb la redacció del Pla Local d'Habitatge, per una banda; i s'ha continuat batallant, jurídicament i ambiental, per impedir l'obertura de Can Balasc.
Un any sense grans canvis
Tenint en compte que una part del mandat ha estat marcat per la crisi del coronavirus, val a dir que no s’ha produït, encara, cap gran canvi a la ciutat, però sí que està a punt d’arribar el primer, que porta el segell d’En Comú Podem però recull una demanda de diversos grups de l’oposició del mandat anterior, i també actual: el desistiment del Text Refós del POUM i l’inici de la redacció d’un nou planejament urbanístic que ha de definir el Rubí de les dècades vinents.
La majoria absoluta amb què compten el PSC i En Comú Podem ha fet que no hagin tingut dificultats per aprovar les qüestions cabdals del que portem de mandat, com ara els dos pressupostos - el de 2019, que es va aprovar a mitjan juliol, i el de 2020, al gener -, però també han tingut suport de l’oposició per tirar endavant algunes qüestions importants, com per exemple el Pla d’Ordenació de Recursos Humans o la declaració de l’emergència climàtica a Rubí.
Una majoria absoluta que també ha servit, però, per tombar algunes propostes de l’oposició, com per exemple el replantejament de la inversió en enllumenat de Nadal - Rubí és la ciutat catalana que més gasta per habitant en llums de Nadal -, un text que demanava informar la ciutadania sobre l’abocador de Can Balasc - tot i que després va facilitar, amb una abstenció, l’aprovació d’una moció de rebuig a l’obertura de l’abocador -, i més recentment la proposta de l’oposició per pactar una rebaixa salarial dels càrrecs electes i de confiança del consistori.
En el context de crisi actual, quedarà veure com es configura el Pacte de Ciutat que va oferir l’alcaldessa en el ple extraordinari del 30 d’abril, i que posarà a prova la capacitat d’un govern en majoria absoluta per incorporar propostes dels grups de l’oposició, així com de dialogar i consensuar; elements que sempre han estat reclamats des de l’oposició - també en el mandat anterior pels seus actuals socis de govern.