14
de juliol
del
2020
Actualitzat
el
15
de juliol
a les
9:56h
Durant els tres mesos d’estat d’alarma per la Covid-19, els Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament de Rubí van intensificar notablement les accions d’atenció, seguiment i tramitació de recursos per donar resposta a les múltiples necessitats detectades entre la població més vulnerable, arribant a augmentar un 39,2%.
Els col·lectius que més van patir les conseqüències d'aquest context - i encara ho fan, en bona part - són les monoparentals, les persones grans que viuen soles i sense suport familiar, les famílies sense recursos i amb menors a càrrec, els immigrants en situació irregular i les persones que viuen en habitatges precaris. Entre la ciutadania atesa, un 60% estava en situació d’atur, no havia rebut la prestació per ERTO o estava en situació d’economia submergida; un 40% tenia ingressos precaris i dificultats per sol·licitar altres prestacions.
Durant l'estat d'alarma, a més, es va detectar un increment de situacions de violència intrafamiliar, i també infants sense mitjans per accedir als treballs escolars telemàtics.
Les demandes més freqüents de la població han estat les de suport alimentari, ajuts per fer front al lloguer, ajuts per assumir deutes de subministrament i prestacions econòmiques.
Accions de suport a la ciutadania
Els Serveis Socials van seguir oferint atenció presencial des de les oficines centrals del carrer General Prim però, sobretot, van potenciar el servei telemàtic per poder garantir la seguretat de tothom, i es van mobilitzar tots els recursos per assegurar el suport necessari a la ciutadania.
El seguiment de famílies es va fer a través de trucades telefòniques i, en alguns casos específics, també de manera presencial. En aquestes comunicacions es demanava per l’estat de les persones, se’ls donaven eines de contenció i suport emocional, es valoraven les seves necessitats i demandes i, en cas que fos necessari, es tramitaven els recursos pertinents. Entre el 16 de març i el 25 de maig es van fer un total de 8.548 atencions ─150 al dia de mitjana. Les famílies que van ser ateses amb caràcter d’urgència van ser 716. A data 25 de maig, els expedients familiars oberts eren 2.276, un 33,4% més que al mateix període de 2019. El 30% de les demandes ateses van ser per sol·licitar ajuts d’allotjament i un 90%, ajuts d’alimentació.
Durant l'estat d'alarma, els Serveis Socials van repartir 184 targetes moneder per a famílies sense recursos, i també va posar en marxa el projecte Àpats a domicli per a majors de 65 anys. A això s'hi sumen les 1.772 targetes moneder del Consell Comarcal per a les famílies beneficiàries de beca menjador. Per la seva banda, les entitats Càritas, Frater-Nadal i l'ASAV - amb la col·laboració del CRAC - han estat recollint i repartint menjar a famílies necessitades.
Pel que fa al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), adreçat a persones que requereixen ajuda a la llar i suport social per tenir dificultats de desenvolupament o per manca d’autonomia personal, es va ampliar en 431 hores durant l’estat d’alarma, amb 661 atencions. També es va ampliar el Servei de Teleassistència mitjançant una línia 900 que no requeria la instal·lació de cap aparell ni dispositiu. Durant el període de major incidència de la Covid-19, es van sumar 39 serveis nous i es van prestar un total de 889 atencions a persones majors de 65 anys en situació de vulnerabilitat, aïllament o risc.
Amb relació a l'habitatge, es van tramitar diversos recursos propis, com els ajuts socials per habitatge i pobresa energètica o els allotjaments temporals d'urgència. En total van ser 56 ajuts econòmics per donar suport a l'habitatge i es van atendre 29 persones en dispositius temporals d'urgència, a més de facilitar l'accés de dues persones grans a places privades de residències assistides amb a recurs temporal a l'espera d'una plaça pública o la prestació econòmica. Aquests recursos han tingut un cost de 52.698,80€.
Els Serveis Socials també van tramitar l’alta del comptador d’aigua a vuit persones o famílies que estan ocupant un habitatge propietat d’un gran tenidor.
Els col·lectius que més van patir les conseqüències d'aquest context - i encara ho fan, en bona part - són les monoparentals, les persones grans que viuen soles i sense suport familiar, les famílies sense recursos i amb menors a càrrec, els immigrants en situació irregular i les persones que viuen en habitatges precaris. Entre la ciutadania atesa, un 60% estava en situació d’atur, no havia rebut la prestació per ERTO o estava en situació d’economia submergida; un 40% tenia ingressos precaris i dificultats per sol·licitar altres prestacions.
Durant l'estat d'alarma, a més, es va detectar un increment de situacions de violència intrafamiliar, i també infants sense mitjans per accedir als treballs escolars telemàtics.
Les demandes més freqüents de la població han estat les de suport alimentari, ajuts per fer front al lloguer, ajuts per assumir deutes de subministrament i prestacions econòmiques.
Accions de suport a la ciutadania
Els Serveis Socials van seguir oferint atenció presencial des de les oficines centrals del carrer General Prim però, sobretot, van potenciar el servei telemàtic per poder garantir la seguretat de tothom, i es van mobilitzar tots els recursos per assegurar el suport necessari a la ciutadania.
El seguiment de famílies es va fer a través de trucades telefòniques i, en alguns casos específics, també de manera presencial. En aquestes comunicacions es demanava per l’estat de les persones, se’ls donaven eines de contenció i suport emocional, es valoraven les seves necessitats i demandes i, en cas que fos necessari, es tramitaven els recursos pertinents. Entre el 16 de març i el 25 de maig es van fer un total de 8.548 atencions ─150 al dia de mitjana. Les famílies que van ser ateses amb caràcter d’urgència van ser 716. A data 25 de maig, els expedients familiars oberts eren 2.276, un 33,4% més que al mateix període de 2019. El 30% de les demandes ateses van ser per sol·licitar ajuts d’allotjament i un 90%, ajuts d’alimentació.
Durant l'estat d'alarma, els Serveis Socials van repartir 184 targetes moneder per a famílies sense recursos, i també va posar en marxa el projecte Àpats a domicli per a majors de 65 anys. A això s'hi sumen les 1.772 targetes moneder del Consell Comarcal per a les famílies beneficiàries de beca menjador. Per la seva banda, les entitats Càritas, Frater-Nadal i l'ASAV - amb la col·laboració del CRAC - han estat recollint i repartint menjar a famílies necessitades.
Pel que fa al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), adreçat a persones que requereixen ajuda a la llar i suport social per tenir dificultats de desenvolupament o per manca d’autonomia personal, es va ampliar en 431 hores durant l’estat d’alarma, amb 661 atencions. També es va ampliar el Servei de Teleassistència mitjançant una línia 900 que no requeria la instal·lació de cap aparell ni dispositiu. Durant el període de major incidència de la Covid-19, es van sumar 39 serveis nous i es van prestar un total de 889 atencions a persones majors de 65 anys en situació de vulnerabilitat, aïllament o risc.
Amb relació a l'habitatge, es van tramitar diversos recursos propis, com els ajuts socials per habitatge i pobresa energètica o els allotjaments temporals d'urgència. En total van ser 56 ajuts econòmics per donar suport a l'habitatge i es van atendre 29 persones en dispositius temporals d'urgència, a més de facilitar l'accés de dues persones grans a places privades de residències assistides amb a recurs temporal a l'espera d'una plaça pública o la prestació econòmica. Aquests recursos han tingut un cost de 52.698,80€.
Els Serveis Socials també van tramitar l’alta del comptador d’aigua a vuit persones o famílies que estan ocupant un habitatge propietat d’un gran tenidor.