25
de novembre
del
2020
Un total de 21.172 persones empadronades a municipis del Vallès Occidental passen tot l'any vivint fora de la comarca, segons l'últim informe de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) sobre la població estacional de 2019 (es tracta del que suporta cada localitat i mesura el nombre de persones que hi ha en una localitat de mitjana anual i trimestral).
Són una mica més d'un miler, concretament 1.168 menys que fa un any, amb dades del mateix organisme català. Tot i així, no són dels registres més elevats en els últims deu anys, sent el 2010 amb 28.548 el que més en va tenir. A més, entre 2012, 2013 i 2014, sempre va estar per sobre de 24.000.
Dels 220 municipis inclosos aquestes dades, dos del Vallès Occidental es troben en posicions destacades. Cerdanyola, només superat, per aquest ordre, per Lloret, Salou i Barcelona, amb 12.309, i Sant Cugat, entre els 20 primers, amb una població estacional de 4.321.
En aquest càlcul s'inclouen les persones que tenen algun tipus de vinculació o relació amb el municipi, ja sigui perquè hi resideixen, hi treballen, hi estudien o hi passen algun període de temps. Tots aquests períodes s'agrupen en anys sencers per establir mesures equivalents entre els territoris.
El Tarragonès és la comarca amb més població estacional el 2019
El Tarragonès és, en termes absoluts, la comarca catalana amb més població estacional l'any 2019. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya n'hi va haver 41.536, un 7% menys que l'any anterior. La segueixen el Barcelonès amb 40.657, el Baix Empordà (28.475) i la Selva (26.089). D'aquestes quatre l'única que augmenta és el Barcelonès, que ho fa un 36%.
En termes relatius, les comarques amb més població estacional en relació amb la població empadronada són el Pallars Sobirà (31,5%), l'Alta Ribagorça (24,2%), l'Aran (22,8%) i el Baix Empordà (21,2%). Per municipis, Barcelona és la que en té més (91.633), amb un increment del 12% en el darrer any, seguida de Salou (23.033), Lloret de Mar (16.305) i Cerdanyola del Vallès (12.309).
En termes relatius destaca Santa Susanna, perquè s'estima que la seva població estacional equival al 166% de la població empadronada. En aquest àmbit la segueixen Salou, Tossa de mar, Castell-Platja d'Aro i Torroella de Montgrí, amb increments que oscil·len entre el 83,8% i el 47,9%.
Aquesta població estacional pot variar de manera important al llarg de l'any, perquè reflecteix les entrades i sortides de la població per motius laborals, d'estudis, de residència o turístics. Així, la població estacional de Barcelona va tenir un increment de 138.614 persones el primer trimestre però, en canvi, a l'estiu va tenir una població estacional negativa de -27.345 persones.
En línies generals, els valors més alts de població es registren al tercer trimestre i en municipis litorals, pel seu component turístic i de segones residències. Així, Santa Susanna a l'estiu va tenir quatre vegades més d'habitants. Tossa de Mar va triplicar la població i Salou, Castell-Platja d'Aro, Torroella de Montgrí, Creixell i Calonge i Sant Antoni la van doblar.
Són una mica més d'un miler, concretament 1.168 menys que fa un any, amb dades del mateix organisme català. Tot i així, no són dels registres més elevats en els últims deu anys, sent el 2010 amb 28.548 el que més en va tenir. A més, entre 2012, 2013 i 2014, sempre va estar per sobre de 24.000.
Dels 220 municipis inclosos aquestes dades, dos del Vallès Occidental es troben en posicions destacades. Cerdanyola, només superat, per aquest ordre, per Lloret, Salou i Barcelona, amb 12.309, i Sant Cugat, entre els 20 primers, amb una població estacional de 4.321.
En aquest càlcul s'inclouen les persones que tenen algun tipus de vinculació o relació amb el municipi, ja sigui perquè hi resideixen, hi treballen, hi estudien o hi passen algun període de temps. Tots aquests períodes s'agrupen en anys sencers per establir mesures equivalents entre els territoris.
El Tarragonès és la comarca amb més població estacional el 2019
El Tarragonès és, en termes absoluts, la comarca catalana amb més població estacional l'any 2019. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya n'hi va haver 41.536, un 7% menys que l'any anterior. La segueixen el Barcelonès amb 40.657, el Baix Empordà (28.475) i la Selva (26.089). D'aquestes quatre l'única que augmenta és el Barcelonès, que ho fa un 36%.
En termes relatius, les comarques amb més població estacional en relació amb la població empadronada són el Pallars Sobirà (31,5%), l'Alta Ribagorça (24,2%), l'Aran (22,8%) i el Baix Empordà (21,2%). Per municipis, Barcelona és la que en té més (91.633), amb un increment del 12% en el darrer any, seguida de Salou (23.033), Lloret de Mar (16.305) i Cerdanyola del Vallès (12.309).
En termes relatius destaca Santa Susanna, perquè s'estima que la seva població estacional equival al 166% de la població empadronada. En aquest àmbit la segueixen Salou, Tossa de mar, Castell-Platja d'Aro i Torroella de Montgrí, amb increments que oscil·len entre el 83,8% i el 47,9%.
Aquesta població estacional pot variar de manera important al llarg de l'any, perquè reflecteix les entrades i sortides de la població per motius laborals, d'estudis, de residència o turístics. Així, la població estacional de Barcelona va tenir un increment de 138.614 persones el primer trimestre però, en canvi, a l'estiu va tenir una població estacional negativa de -27.345 persones.
En línies generals, els valors més alts de població es registren al tercer trimestre i en municipis litorals, pel seu component turístic i de segones residències. Així, Santa Susanna a l'estiu va tenir quatre vegades més d'habitants. Tossa de Mar va triplicar la població i Salou, Castell-Platja d'Aro, Torroella de Montgrí, Creixell i Calonge i Sant Antoni la van doblar.