Mor el matemàtic Carles Perelló

Va ser professor de la UAB durant 35 anys, president de la Societat Catalana de Matemàtica, i el 2003 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic

Carles Perelló i Valls
Carles Perelló i Valls | UAB
Redacció
01 de febrer del 2021
Actualitzat a les 10:14h
El passat 27 de gener va morir a l'edat de 88 anys el matemàtic i enginyer rubinenc Carles Perelló i Valls.

Nascut a Rubí el 1932, Perelló es va haver d'exiliar a França amb la seva família, i més tard a Mèxic, on va estudiar a la facultat d'enginyeria de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) i també a la facultat de ciències, on va completar els estudis de matemàtiques. També va ser professor en totes dues facultats. El 1962 es trasllada als Estats Units, on es va doctorar en matemàtica aplicada a la Brown Universityamb una tesi sobre equacions diferencials funcionals dirigida per Jack Haleon (1965).

Novament a Mèxic va ser professor del Centro de Investigaciones y Estudios Avanzados del Instituto Politécnico Nacional, i va dedicar-se uns anys a l'ensenyament de la matemàtica i a la recerca en el camp dels sistemes dinàmics.

El 1972 torna a Catalunya i va assumir el càrrec de director del departament de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1994 va fundar l'Escola de Doctorat i Formació Continuada, de la qual va ser director fins a la jubilació, el 1003. El 2004 va ser nomenat professor emèrit, i fins al 2006 va ser assessor del conseller d'Universitats, Investigació i Societat de la Informació del Govern de la Generalitat. Entre el 2006 i el 2010 va ser president de la Societat Catalana de Matemàtica.

Perelló va ser impulsor de l'estudi dels aspectes qualitatius de les equacions diferencials, i d'alguns aspectes de l'evolució biològica. El 2003 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.

Els seus companys del Departament de Matemàtiques de la UAB li han dedicat unes paraules de comiat, on destaquen la seva trajectòria en l'àmbit de les matemàtiques i diuen que "pensar en el Carles és pensar en música mexicana i cançons catalanes, passejades per la muntanya, paelles i vetllades entranyables, matemàtiques pures, matemàtiques aplicades - per a “entendre el món”-, entusiasme, compromís, i molt caliu humà".