29
d'abril
del
2021
El ple municipal del mes d'abril ha fet un pas més en facilitar l'accés a l'habitatge d'aquells col·lectius que més ho necessiten, i ha aprovat el Reglament del Registre municipal d'habitatges buits de Rubí. Així, com ha explicat Ànnia García, l'Ajuntament ja disposa d'una eina més per tal de detectar aquells pisos que estiguin desocupats i determinar, per incorporar-los en un cens, si ho estan permanentment, si ho estan per alguna causa justificada o si estan ocupats sense títol habilitant.
Un cop aquest Reglament permeti disposar d'aquestes dades i aquest cens, el Consistori podrà decidir com es mobilitzaran els habitatges que estiguin buits per poder incorporar-los al parc públic, amb les diverses eines de què disposen les administracions, i aplicar-los el recàrrec d'un 50% de l'IBI que preveu l'Ordenança que regula el pagament d'aquest impost, si s'escau.
El Reglament s'ha aprovat amb els vots favorables de pràcticament tots els grups municipals: l'AUP, per la seva banda, ha recordat que el recàrrec de l'IBI i la creació d'aquest cens va ser aprovat en un acord entre el govern municipal i el seu grup municipal l'any 2017; mentre que ERC ha reiterat la seva oferta a treballar conjuntament amb la Regidoria d'Habitatge per continuar desenvolupant aquesta i altres accions previstes al Pla local d'habitatge.
Per contra, Roberto Martín (Cs) ha anunciat que la seva formació votaria en contra del Reglament, ja que no consideren adequat que s'imposi un recàrrec del 50% de l'IBI a propietaris de segones residències o que puguin tenir un pis buit per poder-lo transmetre als fills o altres familiars, entre d'altres.
Martín, de fet, ha qüestionat que aquest Reglament es pugui aplicar sense vulnerar el dret a la intimitat de les famílies. En canvi, sí que s'ha mostrat favorable a gravar els pisos buits que siguin propietat de grans tenidors.
Aquest extrem ha estat matisat per Ànnia García, que ha recordat que la Llei del Dret a l'Habitatge és la que defineix el que es consideren usos "anòmals" dels habitatges, amb la qual cosa només s'incorporaran al cens de pisos buits aquells que compleixin amb les determinacions legals.
Un cop aquest Reglament permeti disposar d'aquestes dades i aquest cens, el Consistori podrà decidir com es mobilitzaran els habitatges que estiguin buits per poder incorporar-los al parc públic, amb les diverses eines de què disposen les administracions, i aplicar-los el recàrrec d'un 50% de l'IBI que preveu l'Ordenança que regula el pagament d'aquest impost, si s'escau.
El Reglament s'ha aprovat amb els vots favorables de pràcticament tots els grups municipals: l'AUP, per la seva banda, ha recordat que el recàrrec de l'IBI i la creació d'aquest cens va ser aprovat en un acord entre el govern municipal i el seu grup municipal l'any 2017; mentre que ERC ha reiterat la seva oferta a treballar conjuntament amb la Regidoria d'Habitatge per continuar desenvolupant aquesta i altres accions previstes al Pla local d'habitatge.
Per contra, Roberto Martín (Cs) ha anunciat que la seva formació votaria en contra del Reglament, ja que no consideren adequat que s'imposi un recàrrec del 50% de l'IBI a propietaris de segones residències o que puguin tenir un pis buit per poder-lo transmetre als fills o altres familiars, entre d'altres.
Martín, de fet, ha qüestionat que aquest Reglament es pugui aplicar sense vulnerar el dret a la intimitat de les famílies. En canvi, sí que s'ha mostrat favorable a gravar els pisos buits que siguin propietat de grans tenidors.
Aquest extrem ha estat matisat per Ànnia García, que ha recordat que la Llei del Dret a l'Habitatge és la que defineix el que es consideren usos "anòmals" dels habitatges, amb la qual cosa només s'incorporaran al cens de pisos buits aquells que compleixin amb les determinacions legals.