16
de juny
del
2021
Veïns per Rubí presentarà al pròxim ple una moció per demanar una inspecció de l'estat dels ponts de la ciutat, per determinar en quina situació es troben i quines actuacions serien necessàries per poder continuar donant servei més anys, i redactar una guia de manteniment, amb plans d'inspecció periòdica.
Com explica la formació d'independents, la normativa vigent a l'Estat espanyol estableix que la vida útil d'un pont de carretera projectat en l'actualitat ha de ser de cent anys. Els diversos elements poden tenir vides útils diferents: els fonaments o els fustos de les piles requereixen una vida útil major que la dels aparells de suport, les juntes o els sistemes de drenatge i contenció.
A més, des de l'any 2008 hi ha en vigor la instrucció de formigó estructural (EHE-08) i la Instrucció d'acer estructural (EAE-11), des de l'any 2011, que estableixen la necessitat de redactar plans de manteniment a tots els projectes d'estructures de nova construcció, i no només per a estructures singulars, com fins aleshores.
Així, aquestes instruccions determinen, per exemple, la vida útil de la membrana d'impermeabilització del formigó de 10 a 30 anys, suports estructurals de 25 a 40 anys, juntes de dilatació de 5 a 50 anys o paviment asfàltic, de 8 a 10 anys.
A Rubí, en l'actualitat, hi ha diversos ponts que es van construir entre els anys 60 i 70: el pont del carrer Sant Joan i el del carrer Cadmo (1964), el de l'avinguda de l'Electricitat (1967) i el de l'avinguda de l'Estatut per sobre del carrer Lourdes (1974). Veïns per Rubí ha fet inspeccions visuals en un d'aquests ponts, el del carrer Cadmo, on es poden observar "armadures vistes, recobriment insuficient de formigó i humitats per sota del tauler, que caldrien també ser revisades".
La formació alerta que "la vida útil estimada dels ponts construïts a Europa en els anys 60 i 70 és d'uns 50 anys, ja que fa 40 i 50 anys no hi havia els mateixos requisits de construcció i de control de qualitat no era el mateix que en l'actualitat. Aquest fet "requereix inspeccions i manteniment més freqüents per allargar la seva vida útil, tenint en compte que, en general, és més econòmic rehabilitar o reforçar un pont que construir-ne un de nou".
A tot plegat, Veïns per Rubí afegeix que la intensitat mitjana diària de vehicles pesants que circulen pels ponts ha anat augmentant de manera progressiva des de l'any en què es van construir, ja que l'activitat industrial ha anat creixent. Per això, segons la formació, és "rellevant" conèixer l'estat dels ponts que creuen els polígons - excepte Cadmo i Sant Joan, que tenen limitat el pas a vehicles de més de 3,5 tones.
Com explica la formació d'independents, la normativa vigent a l'Estat espanyol estableix que la vida útil d'un pont de carretera projectat en l'actualitat ha de ser de cent anys. Els diversos elements poden tenir vides útils diferents: els fonaments o els fustos de les piles requereixen una vida útil major que la dels aparells de suport, les juntes o els sistemes de drenatge i contenció.
A més, des de l'any 2008 hi ha en vigor la instrucció de formigó estructural (EHE-08) i la Instrucció d'acer estructural (EAE-11), des de l'any 2011, que estableixen la necessitat de redactar plans de manteniment a tots els projectes d'estructures de nova construcció, i no només per a estructures singulars, com fins aleshores.
Així, aquestes instruccions determinen, per exemple, la vida útil de la membrana d'impermeabilització del formigó de 10 a 30 anys, suports estructurals de 25 a 40 anys, juntes de dilatació de 5 a 50 anys o paviment asfàltic, de 8 a 10 anys.
A Rubí, en l'actualitat, hi ha diversos ponts que es van construir entre els anys 60 i 70: el pont del carrer Sant Joan i el del carrer Cadmo (1964), el de l'avinguda de l'Electricitat (1967) i el de l'avinguda de l'Estatut per sobre del carrer Lourdes (1974). Veïns per Rubí ha fet inspeccions visuals en un d'aquests ponts, el del carrer Cadmo, on es poden observar "armadures vistes, recobriment insuficient de formigó i humitats per sota del tauler, que caldrien també ser revisades".
La formació alerta que "la vida útil estimada dels ponts construïts a Europa en els anys 60 i 70 és d'uns 50 anys, ja que fa 40 i 50 anys no hi havia els mateixos requisits de construcció i de control de qualitat no era el mateix que en l'actualitat. Aquest fet "requereix inspeccions i manteniment més freqüents per allargar la seva vida útil, tenint en compte que, en general, és més econòmic rehabilitar o reforçar un pont que construir-ne un de nou".