23
de juny
del
2021
30 de novembre de 2020, dia de l’arbre autòcton. A Sant Jordi Parc, Rubí, s’ha organitzat una plantada d’arbres entre el camí de Ximelis i el passatge Topazi. Famílies amb infants s’hi apropen il·lusionats per participar en una activitat que ha d’ajudar a incrementar un verd urbà que escasseja a la ciutat. Allò que no saben els ciutadans que participen en aquella plantada d’arbres, és que uns mesos més tard la regidoria d’habitatge, del mateix partit que va organitzar la plantada, faria pública la seva intenció de retirar-los per construir-hi en el seu lloc un edifici de sis plantes.
L’habitatge, tal com hem manifestat Esquerra Republicana en més d’una ocasió, és un problema greu a la nostra ciutat. Els preus tant de lloguer com de compra superen la mitjana del Vallès Occidental i no han deixat de créixer els darrers anys. La nova llei de control de lloguers aprovada per la Generalitat de Catalunya i que el Govern espanyol es planteja suspendre, ha començat a donar fruits, però hi ha encara molta feina per fer. Entre els deures pendents que té la ciutat hi ha l’habitatge dotacional, adreçat especialment a persones joves i grans amb dificultats per accedir a un habitatge digne. Els darrers vint anys els successius governs del PSC no han tingut mai a l’agenda una política decidida en aquest sentit i el resultat és que actualment la nostra ciutat no disposa ni d’habitatge dotacional ni de projectes que ens permetin creure que en podrem tenir en un futur proper.
El darrer despropòsit en aquest sentit ha estat la proposta de construir un edifici de sis plantes en una zona verda i d’equipaments a Sant Jordi Parc. Un dels trets que caracteritza aquest govern és la manca de transparència i les dificultats que ens posen per accedir a la informació. És sorprenent però que la regidoria d’habitatge, en aquest cas d’En Comú Podem, no es prengués la molèstia de treballar amb els veïns una proposta que altera de manera notable el paisatge del barri, suprimint una zona d’equipaments i arrencant uns arbres plantats fa tot just vuit mesos. Les mobilitzacions més que justificades dels veïns han provocat una resposta ambigua, per ser generosos, de l’alcaldessa. Les seves explicacions, pel que hem pogut saber, no han satisfet ni molt menys les expectatives del veïnat.
Esquerra creiem en les polítiques d’habitatge i no ens cansarem d’insistir-hi: si es vol, es pot. I el govern del PSC i En Comú Podem ni pot, ni vol. Les opcions que tenen a les mans són moltes: exercir el dret de tanteig i retracte i adquirir pisos de bancs i grans tenidors (Salt: prop de 200 d’un sol cop, Rubí 5 els darrers anys), adquirir solars, accedir al mercat privat, edificis sense acabar, etc.
El Pla Local d’Habitatge, aprovat provisionalment amb tota la pompa i circumstància fa unes setmanes, sembla que neix mort i sense ambició. És per això que vam presentar diverses al·legacions amb l’objectiu d’aprovar un pla més ambiciós (més recursos tècnics i econòmics per a PROURSA, 120 pisos en sis anys en lloc dels 12 previstos, entre d’altres), amb una mirada més inclusiva, plural i diversa. De les al·legacions presentades, però, el govern ha acceptat només aquelles que no tenen un cost econòmic i no les que permetrien fer un autèntic salt de qualitat en polítiques d’habitatge. És per això que, lamentant-ho molt, el nostre Grup Municipal ha votat en contra d’un pla que, com veurem els propers anys, no és l’eina que necessitem per resoldre els problemes de la ciutat.
L’habitatge, tal com hem manifestat Esquerra Republicana en més d’una ocasió, és un problema greu a la nostra ciutat. Els preus tant de lloguer com de compra superen la mitjana del Vallès Occidental i no han deixat de créixer els darrers anys. La nova llei de control de lloguers aprovada per la Generalitat de Catalunya i que el Govern espanyol es planteja suspendre, ha començat a donar fruits, però hi ha encara molta feina per fer. Entre els deures pendents que té la ciutat hi ha l’habitatge dotacional, adreçat especialment a persones joves i grans amb dificultats per accedir a un habitatge digne. Els darrers vint anys els successius governs del PSC no han tingut mai a l’agenda una política decidida en aquest sentit i el resultat és que actualment la nostra ciutat no disposa ni d’habitatge dotacional ni de projectes que ens permetin creure que en podrem tenir en un futur proper.
El darrer despropòsit en aquest sentit ha estat la proposta de construir un edifici de sis plantes en una zona verda i d’equipaments a Sant Jordi Parc. Un dels trets que caracteritza aquest govern és la manca de transparència i les dificultats que ens posen per accedir a la informació. És sorprenent però que la regidoria d’habitatge, en aquest cas d’En Comú Podem, no es prengués la molèstia de treballar amb els veïns una proposta que altera de manera notable el paisatge del barri, suprimint una zona d’equipaments i arrencant uns arbres plantats fa tot just vuit mesos. Les mobilitzacions més que justificades dels veïns han provocat una resposta ambigua, per ser generosos, de l’alcaldessa. Les seves explicacions, pel que hem pogut saber, no han satisfet ni molt menys les expectatives del veïnat.
Esquerra creiem en les polítiques d’habitatge i no ens cansarem d’insistir-hi: si es vol, es pot. I el govern del PSC i En Comú Podem ni pot, ni vol. Les opcions que tenen a les mans són moltes: exercir el dret de tanteig i retracte i adquirir pisos de bancs i grans tenidors (Salt: prop de 200 d’un sol cop, Rubí 5 els darrers anys), adquirir solars, accedir al mercat privat, edificis sense acabar, etc.
El Pla Local d’Habitatge, aprovat provisionalment amb tota la pompa i circumstància fa unes setmanes, sembla que neix mort i sense ambició. És per això que vam presentar diverses al·legacions amb l’objectiu d’aprovar un pla més ambiciós (més recursos tècnics i econòmics per a PROURSA, 120 pisos en sis anys en lloc dels 12 previstos, entre d’altres), amb una mirada més inclusiva, plural i diversa. De les al·legacions presentades, però, el govern ha acceptat només aquelles que no tenen un cost econòmic i no les que permetrien fer un autèntic salt de qualitat en polítiques d’habitatge. És per això que, lamentant-ho molt, el nostre Grup Municipal ha votat en contra d’un pla que, com veurem els propers anys, no és l’eina que necessitem per resoldre els problemes de la ciutat.