09
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
8:24h
L'Alternativa d'Unitat Popular presentarà al pròxim ple una moció per demanar la regulació de les llars compartides d'allotjament turístic a la ciutat de Rubí, per tal d'evitar que, gràcies al Decret 75/2020 de Turisme de Catalunya proliferin a la ciutat el tipus d'habitatge turístic que es defineix en aquest decret, i que facilita que qualsevol persona pugui llogar part del seu habitatge habitual a turistes els 365 dies de l'any.
La regulació entrarà en vigor aquest mes d'agost de 2021, tot just un any després de l'aprovació del text, i estableix que qualsevol persona física podrà llogar el seu habitatge habitual (on viu) a un màxim de quatre turistes a la vegada i per estades no més llargues de 31 dies. Aquest tipus d'habitatge s'anomena "llar compartida d'allotjament turístic", i es diferencia de l'habitatge turístic perquè aquest darrer es lloga sencer per al turisme, el primer, en canvi, és compartit pel resident habitual.
Com afectarà això a Rubí? A la ciutat, l'habilitació del lloguer d'habitacions per ús turístic"pot suposar una ajuda econòmica per a persones que ho necessitin", com reconeix l'AUP, però també, i sobretot, "una pressió afegida al preu de l'habitatge, amenaçant el dret a una vivenda digna".
Segons les dades que proporciona la formació, el 2011 existien a tot l'Estat 3.500 habitatges al mercat turístic, i el 2019 ja se n'havien destinat un mínim de 413.033 - el nombre real, però, se sap que és molt més gran, segons l'AUP. A Catalunya, a més, hi ha 80.000 habitatges amb llicències turístiques perpètues, és a dir, que no caduquen mai, "arran del canvi legal de CiU del 2011 i que permetia, pagant una taxa de poc més de 200 euros" convertir un habitatge en un espai turístic. Un canvi que es va fer amb l'argument d'ajudar a la reactivació de l'economia, però que va comportar "bombolla de preus, pèrdua d'habitatges i destrucció de la cohesió veïnal", explica l'AUP.
Durant la pandèmia, i amb les restriccions sanitàries, aquests habitatges romanen buits "mentre persones no troben pisos ni habitacions per a llogar"; tot plegat perquè el mercat està immers en una "estructura econòmica excessivament centrada en el turisme" i, per tant, "en crisi profunda" des de fa més d'un any.
Un model de negoci pervers
Segons defensa l'Alternativa, el model de negoci de les llars compartides d'ús turístic queda "lluny de ser una ajuda per a famílies que necessitin un ingrés extraordinari", ja que el mercat turístic s'acaba concentrant i professionalitzant de manera molt ràpida. Per exemple, a la ciutat de Barcelona s'ha estudiat l'incement dels preus del lloguer a la ciutat per l'activitat de la plataforma Airbnb, on la majoria dels lloguers són només comercials: només un 35% són de veritable amfitrionatge.
La mesura aprovada l'agost de 2020, segons l'AUP, "afavoreix que grans empreses facin falsos empadronaments per destinar habitatges sencers a ús turístic", una pràctica que s'ha detectat de manera recurrent a altres zones més turístiques que Rubí.
L'AUP recorda que l'accés a l'habitatge continua sent "un dret no garantit", ja que la demanda d'habitatge és molt més àmplia que l'oferta, i el preu del lloguer continua depenent exclusivament del mercat, fet que ha deixat moltes persones en una situació de total vulnerabilitat, agreujada per la pandèmia.
"El Decret, a més, és trampós, ja que els Ajuntaments no tenen la capacitat per controlar que es compleixen les condicions mínimes perquè un habitatge sigui llar turística compartida", alerta l'AUP, i això generaria una "distorsió" que pot arribar a ser molt gran per al veïnat.
A Rubí, "la necessitat urgent d'habitatge permanent i esable, sigui o no compartit, és evident", i per tot plegat l'AUP reclama que es regulin les llars compartides d'allotjament turístic al municipi, començant per l'aprovació d'una moratòria d'un any en l'atorgament de les llicències per a aquesta mena de llars i que, mentre duri, s'estudiïn "la prohibició, limitació o regulació" d'aquestes activitats turístiques al municipi, així com els corresponents mecanismes de control i sancions aplicables per part de l'Ajuntament. L'AUP, però, encara va més enllà i demana la derogació de la normativa a la Generalitat.
La regulació entrarà en vigor aquest mes d'agost de 2021, tot just un any després de l'aprovació del text, i estableix que qualsevol persona física podrà llogar el seu habitatge habitual (on viu) a un màxim de quatre turistes a la vegada i per estades no més llargues de 31 dies. Aquest tipus d'habitatge s'anomena "llar compartida d'allotjament turístic", i es diferencia de l'habitatge turístic perquè aquest darrer es lloga sencer per al turisme, el primer, en canvi, és compartit pel resident habitual.
Com afectarà això a Rubí? A la ciutat, l'habilitació del lloguer d'habitacions per ús turístic"pot suposar una ajuda econòmica per a persones que ho necessitin", com reconeix l'AUP, però també, i sobretot, "una pressió afegida al preu de l'habitatge, amenaçant el dret a una vivenda digna".
Segons les dades que proporciona la formació, el 2011 existien a tot l'Estat 3.500 habitatges al mercat turístic, i el 2019 ja se n'havien destinat un mínim de 413.033 - el nombre real, però, se sap que és molt més gran, segons l'AUP. A Catalunya, a més, hi ha 80.000 habitatges amb llicències turístiques perpètues, és a dir, que no caduquen mai, "arran del canvi legal de CiU del 2011 i que permetia, pagant una taxa de poc més de 200 euros" convertir un habitatge en un espai turístic. Un canvi que es va fer amb l'argument d'ajudar a la reactivació de l'economia, però que va comportar "bombolla de preus, pèrdua d'habitatges i destrucció de la cohesió veïnal", explica l'AUP.
Durant la pandèmia, i amb les restriccions sanitàries, aquests habitatges romanen buits "mentre persones no troben pisos ni habitacions per a llogar"; tot plegat perquè el mercat està immers en una "estructura econòmica excessivament centrada en el turisme" i, per tant, "en crisi profunda" des de fa més d'un any.
Un decret permet donar ús turístic als habitatges compartits els 365 dies de l'any Foto: Ajuntament de Rubí
Segons defensa l'Alternativa, el model de negoci de les llars compartides d'ús turístic queda "lluny de ser una ajuda per a famílies que necessitin un ingrés extraordinari", ja que el mercat turístic s'acaba concentrant i professionalitzant de manera molt ràpida. Per exemple, a la ciutat de Barcelona s'ha estudiat l'incement dels preus del lloguer a la ciutat per l'activitat de la plataforma Airbnb, on la majoria dels lloguers són només comercials: només un 35% són de veritable amfitrionatge.
La mesura aprovada l'agost de 2020, segons l'AUP, "afavoreix que grans empreses facin falsos empadronaments per destinar habitatges sencers a ús turístic", una pràctica que s'ha detectat de manera recurrent a altres zones més turístiques que Rubí.
L'AUP recorda que l'accés a l'habitatge continua sent "un dret no garantit", ja que la demanda d'habitatge és molt més àmplia que l'oferta, i el preu del lloguer continua depenent exclusivament del mercat, fet que ha deixat moltes persones en una situació de total vulnerabilitat, agreujada per la pandèmia.
"El Decret, a més, és trampós, ja que els Ajuntaments no tenen la capacitat per controlar que es compleixen les condicions mínimes perquè un habitatge sigui llar turística compartida", alerta l'AUP, i això generaria una "distorsió" que pot arribar a ser molt gran per al veïnat.
A Rubí, "la necessitat urgent d'habitatge permanent i esable, sigui o no compartit, és evident", i per tot plegat l'AUP reclama que es regulin les llars compartides d'allotjament turístic al municipi, començant per l'aprovació d'una moratòria d'un any en l'atorgament de les llicències per a aquesta mena de llars i que, mentre duri, s'estudiïn "la prohibició, limitació o regulació" d'aquestes activitats turístiques al municipi, així com els corresponents mecanismes de control i sancions aplicables per part de l'Ajuntament. L'AUP, però, encara va més enllà i demana la derogació de la normativa a la Generalitat.