pensions

El Pacte de Toledo (2)

«Les recomanacions sobre pensions deixen clares la desviació sistemàtica de cotitzacions socials a polítiques d'Estat diferents de les pensions, consolidant la progressiva deterioració de les prestacions»

per Josep Maria Pijuan , 7 de gener de 2021 a les 12:30 |
El dijous 19 de novembre , el Congrés va debatre i votar les recomanacions secundades per la majoria de la Comissió Parlamentària del Pacte de Toledo, així com els vots particulars, a les 19 esmenes presentades a les mateixes d'ERC, BNG, EH Bildu, Mas País, Compromís, Cs i PP que es van rebutjar.

S'han rebutjat entre altres les que defensaven ERC i EH Bildu que presentaven moltes de les reivindicacions del moviment de pensionistes i altres com les que es refereixen a les persones jubilades amb 40 o més anys de cotització, proposant que no pateixin els coeficients reductors que s'apliquen a les seves pensions, presentades per Mas País i Compromís.


Com era previsible, l'esmena principal de Ciutadans i la del PP està referida als fons privats de pensions individuals i col·lectius. Tots dos partits coincideixen en l'impuls a aquests fons privats amb el PNB i, almenys amb el ministre Escrivà, proposta que va en la línia d'implementar la «Motxilla Austríaca» proposta de fons que van en contra de l'enfortiment de la Seguretat Social.

No podem deixar de ressaltar que els dos partits del govern, PSOE i Unidas Podemos, no han presentat cap esmena que concreti i millors les recomanacions?


Posteriorment, en un termini previst de com mínim tres mesos, es concretaran per mitjà de Lleis i Decrets Llei en mesures i plans més precisos.

És una opinió majoritària que tals recomanacions sobre pensions deixen clares la desviació sistemàtica de cotitzacions socials a polítiques d'Estat diferents de les pensions, consolidant la progressiva deterioració de les prestacions, anuncien noves retallades i oculten moltes variables.

Malgrat tot, ens sembla positiu la recomanació de desglossar despeses pròpies i impròpies, (23.000 milions d'euros) i acabar amb el dèficit financer de la Seguretat Social i amb la política de préstecs, reconeixent al mateix temps la viabilitat de les pensions així com el deute fet públic pel Tribunal de Comptes, al qual cal sumar el deute històric de més de 500.000 milions d'euros de l'Estat amb la Seguretat Social. Tanmateix és inacceptable pretendre que el saqueig de les cotitzacions i del mateix Fons de Reserva 62.000 milions d’euros quedi només en un estudi clarificador sense establir un compromís de devolució.

Al mateix temps que no es realitza la devolució d'aquests deutes, no es prenen mesures estructurals per a augmentar els ingressos com: creant més ocupació de qualitat, augmentant els salaris i aprovant una profunda reforma fiscal perquè realment paguin més els que més tenen i ingressin.

El reconeixement de la pujada de l'“IPC real” també és positiu. Però la crida a recuperar el consens aconseguit en les recomanacions del Pacte de Toledo del 2011, que introduïa indicadors que van culminar amb la imposició pel PP del 0,25%, ens obliga a continuar exigint que la revaloració de les pensions sigui automàtica amb l'IPC i es consolidi per llei.

Aspectes més negatius de les recomanacions: manteniment del procés d'ampliació de 15 fins als 25 anys de cotització i els 35 anys que ara planteja el ministre de seguretat social Escrivà limitant-se a la possibilitat d'avaluar la facultat de triar els anys més favorables per a determinar la base reguladora de la pensió.

Edat de Jubilació. Es continua amb el procés d'augment de jubilació fins als 67 anys. Així mateix, es planteja restringir i penalitzar l'accés a la jubilació anticipada per a retardar-la, fins a igualar-la amb l'edat de jubilació legal.

Prestacions de viduïtat i orfandat. És preocupant la proposta de càlcul a la baixa segons els anys de cotització o limitar l'increment a majors de 65 anys la pensió dels quals constitueixi la seva principal font d'ingressos, la qual cosa afecta principalment dones. Encara que reconeixem com a positiu que se suprimeixi la discriminació per no existir vincle matrimonial previ, reconeixent així a les parelles de fet.

Solidaritat i garantia de suficiència. Relega la garantia d'unes pensions mínimes suficients al pla assistencial, i incompleix els criteris de suficiència recollits en la Carta Social Europea, que en el nostre cas suposa un SMI de 1.200 euros i una Pensió Mínima de 1.084 euros.

Sistemes complementaris de pensions. Mereix un esment especial, tenint en compte la seva importància de cara a afeblir un sistema públic que garanteixi unes pensions públiques i dignes. Recomana impulsar els plans privats d'empresa individuals o col·lectius, incentivats amb diners públics, permetent, a més, que en els fons col·lectius els empresaris limitin les pujades salarials, amb l'excusa de la coparticipació en l'aportació a aquests. Tot això amb la col·laboració dels sindicats mitjançant la negociació col·lectiva.

La no derogació del factor de sostenibilitat que redueix les pensions, mesura que augmenta segons l'esperança de vida i que entrarà en vigor el gener de 2023, si no se suprimeix.

Al mateix temps, es consolida la reforma de les pensions de 2011 i 2013 i no es planteja la derogació de les reformes laborals del 2010 i 2012.

Haurem d'estar atents al debat en els pròxims mesos al Congrés dels Diputats. Per a concretar aquestes recomanacions, seguirem i no pararem, ja que la lluita que hem portat a terme en aquests prop de 36 mesos per unes pensions públiques dignes, ja han tingut premi i reconeixement i per això no pararem fins a aconseguir les nostres reivindicacions. Ens agradaria poder comptar en aquesta lluita amb tots els pensionistes de Rubí, amb els treballadors i treballadores que en seran els propers beneficiaris, amb els sindicats i els col·lectius socials, també desitgem que les plataformes de pensionistes de la resta dels pobles de Catalunya i de l'Estat es mobilitzin amb ànim i força davant una proposta que determinarà seriosament les nostres pensions per avui però i fonamentalment les pensions de les generacions de pensionistes del futur més immediat.

 

Participació