La creació de la UAB, al costat de l'Autònoma de Madrid i la de Bilbao, tenia com a objectiu descongestionar les universitats més saturades i conflictives i allunyar als estudiants del centre de les grans ciutats, després d'anys de mobilitzacions. Les quatre primeres facultats planejades van ser les de Lletres, el Monestir de Sant Cugat; Medicina, a l'Hospital de Sant Pau; Ciències i Ciències Econòmiques i Empresarials, fins que es van traslladar al campus de Bellaterra, la construcció del qual es va iniciar en 1969.
Les primeres activitats van començar el 30 d'octubre de 1968 amb la inauguració del curs de la Facultat de Filosofia i Lletres davant més d'un centenar d'alumnes, a la qual va seguir la de Medicina, amb 147 alumnes, mentre que la de Ciències i la de Ciències Econòmiques i Empresarials no va fer-ho fins al curs 1969-1970.
L'origen del seu nom es remunta a la Segona República Espanyola, quan la Universitat de Barcelona, en virtut de la Constitució espanyola de 1931 i de l'Estatut de Núria del 1932, va canviar el seu nom pel d'Universitat Autònoma de Barcelona.
El rectorat i la gerència de la UAB es va instal·lar a Bellaterra el 1971, curs en el qual es va iniciar classes en la Facultat de Ciències, en el 1972-1973 es van traslladar al campus les facultats de Filosofia i Lletres, Ciències Econòmiques i de Ciències de la Informació, i Medicina i Dret el següent curs.
Una de les primeres facultats de la UAB Foto: Arxiu UAB
El desplegament inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona es completa amb la creació de la Facultat de Dret i la Facultat de Ciències de la Informació l'any 1971, l'Escola Universitària de Traductors i Intèrprets l'any 1972 i l'Escola Universitària de Mestres Sant Cugat l'any 1973.
El claustre general del 15 de març de 1975 es va convertir en un referent per a les universitats de l'Estat, en aprovar-se el Manifest de Bellaterra en el qual per primera vegada durant el franquisme una institució pública es manifestava a favor de les llibertats polítiques.
El 1992 es va inaugurar la Vila Universitària i el 1996 la nova plaça Cívica, que es va convertir en el centre de la vida cultural i associativa de la universitat, que encara perdura així en l'actualitat. El setembre de 1999 s’inaugura un dels símbols més emblemàtics de la UAB, les Columnes de la UAB, obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro.
La construcció de la plaça Cívica i Cerdanyola al fons Foto: Arxiu UAB
Avui dia, la major part dels seus centres docents i serveis són al Campus de Bellaterra, al Vallès Occidental, situat en un entorn natural de 263 hectàrees de superfície, de les quals el 70% són boscos i àrees verdes. Té també centres docents a Sabadell i a Barcelona. La universitat compta amb 13 facultats i escoles, un centenar de titulacions de grau, nou biblioteques, més de 200 grups d'investigació i una seixantena de centres i instituts d'investigació.
El setembre de 2005 es reorganitza la Facultat de Ciències en dues facultats: la Facultat de Biociències i la Facultat de Ciències. En l'àmbit de la responsabilitat social, cal destacar la posada en marxa de dos programes socioeducatius per acostar els estudiants d'ensenyament secundari a la universitat: el Programa Argó i el programa Campus Ítaca, i la creació, el curs 2005-2006, de l'Observatori per a la Igualtat.
Pel que fa a la transferència de coneixements al sector productiu, la UAB fa un pas endavant l'octubre de 2007, quan s'inaugura el Parc de Recerca UAB (PRUAB), promogut per la UAB, el CSIC i l'IRTA. El 13 de novembre de 2020, el Dr. Javier Lafuente Sancho substitueix a Margarita Arboix com a nou rector de la UAB. Actualment la universitat s'ha consolidat entre les 200 millors universitats del món als principals rànquings d'universitats i entre les 10 universitats joves amb més projecció i prestigi mundial.
[noticiadiari]94/4358[/noticiadiari]
