Futbol per a tothom. Aquest és el lema d'un club esportiu diferent que porta per bandera la inclusió social i els valors a través de l'esport rei. I així ho avalen un equip per a persones amb Síndrome de Down, un altre de menors tutelats, un per a persones amb autisme i diversos projectes en l'àmbit nacional i internacional, a banda de diversos equips ordinaris. Es tracta del Club Escola de Futbol Can Mir de Rubí, que recentment ha guanyat el premi "Esport Català al Món" per la seva tasca a Bouloucounda, al sud-est de Senegal.

Per a conèixer millor aquest club i la seva filosofia única, així com els inicis de la implicació social i els projectes oberts, RubíTV ha parlat amb el vicepresident social del Can Mir, Xavi Mas, qui no pot amagar el seu orgull per tenir "les estanteries buides de trofeus, però jugadors plens de valors".

- Què suposa pel club el premi "Esport Català al Món" per a l'entitat?

- Després de cinc anys en projectes pels més necessitats, rebre aquest reconeixement en l'àmbit nacional, més enllà de Rubí, és una prova que no estem fent les coses malament. Ens omple d'orgull i ens anima a continuar.

- Com avança el projecte esportiu que el Can Mir duu a terme a Bouloucounda?

- Vam iniciar-lo fa uns quatre anys, a través d'un conegut que prové d'allà. Es tracta d'un lloc deixat de la mà de déú, on viuen en cabanyes de fang i palla. Això sí, hi ha centenars d'infants, tots ells bojos pel futbol. Això, basant-nos en la tasca d'altres ONG, ens va empènyer a ajudar-los.

- No tot és el futbol, però.

- Des d'aleshores hem construït un hort per a les dones, una caseta de primers auxilis, hem creat equips de futbol i cada any els donem material que ens sobra. A banda, vam aconseguir-los els primers ordinadors de la comarca, que es troben a l'escola del poble. El pròxim projecte rau a crear una granja de gallines ponedores: la col·laboració va per llarg.
 
- Fa poc es va saber que el Can Mir formarà part del grup de projectes de la Johan Cruyff Foundation. Quin impacte tindrà aquesta notícia per a l'entitat?

- És un altre reconeixement, encara que no tingui forma de premi. Fa anys que treballem amb ells, i ens recolzaven econòmicament en el projectes destinats a persones amb diversitat funcional. A partir d'ara, han canviat el xip i han creat un grup motor per 14 entitats, del que nosaltres som un dels membres després de ser escollits entre 100 candidats. Hem estat seleccionats per encarregar-nos del futbol, fet que ens emociona molt.

- Quantes persones es beneficien avui dia dels projectes endegats pel Can Mir?

- Un total de 40 nens juguen als cinc equips de diversitat funcional, 18 joves més juguen a l'equip de joves tutelats, i desenes de nois més juguen a lligues a Bouloucounda gràcies a la nostra col·laboració. Podem estar parlant d'uns 300 infants.

- Hi ha moltes maneres de dur a terme projectes socials i de donar suport a les a col·lectius en risc d'exclusió social. Per què el futbol és una d'elles?

- El futbol belluga passions. No sabem per què, però molts infants el tenen al cap, i és un gran motor socialitzador del qual no volem que cap nen es quedi fora. Hem comprovat que és un instrument vehicular per aconseguir millores cognitives, forma física i socialitzar.

- Què suposa, en l'àmbit organitzatiu, tenir també equips que participen en lligues regulars, com el d'integrants amb TEA, joves tutelats o l'Horitzó per a persones amb discapacitat intel·lectual?

- Cada any creix el nombre d'usuaris i nosaltres tenim un club molt petit i humil, amb una estructura molt per sota de la mitjana de clubs. Pràcticament, entre dues persones ho porten tot! Per això ens associem amb entitats com Horitzó, RubíTEA, l'Ajuntament de Terrassa o la fundació Johan Cruyff. Necessitem ajuda i aportacions que treballen des de fa anys amb els col·lectius.

- Com a entitat, quina és la filosofia del Can Mir? 

- El nostre lema és "Futbol per a tothom". No permetem que cap nen, sota cap circumstància, es quedi fora de la disciplina. A molts clubs es rebutja jugador pel seu nivell, per una discapacitat física, per obesitat, o te'n pots quedar fora si no pagues una quota elevadíssima. Fins i tot per motius de raça o si no tens papers. Nosaltres busquem la manera d'obrir la porta a tothom. És una manera d'integrar a la societat persones en risc d'exclusió.
 
- L'important, per tant, no és guanyar.

- Podem dir orgullosos que tenim les estanteries buides de trofeus, però uns jugadors plens de valors. Prioritzem els valors adquirits de la pràctica del futbol, més enllà dels resultats aconseguits. A part d'alguna lliga guanyada per equips ordinaris, el nostre èxit està en la formació de persones.

- De quina manera i en quin moment el Can Mir decideix apostar fermament pels projectes socials? Són una prioritat des de la seva creació?

- Quan entra Jordi Peiró de president comencem a apostar pel que els altres clubs no aposten. Tot comença quan un jove de 14 anys amb síndrome de Down és rebutjat pels quatre clubs de futbol de Rubí. Això ens va tocar, i vam decidir obrir-li la porta i incloure'l en un equip ordinari. A partir d'aquí ens vam posar més persones del mateix per crear un equip. Aleshores va iniciar-se una allau de peticions que s'ha convertit en un degoteig constant de nous jugadors temporada rere temporada. L'equip es diu CromoSuma.

- Quins valors s'inculquen als joves que en formen part?

- Realment son els que hi hauria d'haver a qualsevol club: respecte, treball en equip, aprendre a guanyar i a perdre, i el sacrifici. Son actituds que es poden traslladar del terreny de joc a la vida real. Estem molt orgullosos que els nostres equips estiguin sovint al capdavant del rànquing per valors que fa el Consell Comarcal, no només en equips amb diversitat funcional.

- Quina diferència hi ha entre la tasca dels entrenadors en equips de col·lectius amb diversitat funcional o risc d'exclusió social i la d'equips ordinaris? 

- No hi ha pràcticament diferències: a principis de temporada ens reunim amb els cossos tècnics perquè entenguin el seu paper, coneguin l'objectiu del club i sobretot creguin en el que fan. Prèviament, es fan entrevistes: o els candidats comparteixen la filosofia del Can Mir o aquest no és el seu lloc.

- En quin punt de maduresa es troba el Can Mir, 25 anys després de la seva creació?

- Ara ve un moment complicat: hi ha una perspectiva de creixement bestial, amb una massa social que podria augmentar per 10. Això es tradueix en una nova fornada de membres en l'àmbit organitzatiu.  Ara hem de fer un planificació perquè no ens agafi desprevinguts, i per això estem començant a reclutar gent, que tenim a la recambra. Per sort, estem contents de conèixer que l'Ajuntament de Rubí invertirà en les nostres instal·lacions, tenint en compte que fins ara, érem els que menys subvencions rebíem.
 
- De quina manera ha afectat la pandèmia a la realització dels projectes en marxa?

- Ens ha afectat a tots els clubs. Els joves no podien entrenar ni competir, i això fa que et quedis sense equips ni ingressos. Fèiem el que podíem sempre complint les indicacions de Salut, fins i tot amb mesures pròpies. Tanmateix, és un període de reflexió que ens ha anat bé per avançar feina tenint en compte el creixement que esperem en els pròxims mesos i anys.

- Mirant endavant, quins projectes futurs té pendents el Can Mir?

- No sé com anirà, però primer de tot m'encantaria que algú continués la feina que estem fent si mai l'actual junta no hi és. El projecte més recent l'hem iniciat fa poc amb La Esperanza de Rubí. Estem en contacte amb equip de Tetuan amb un funcionament similar al Can Mir que treballa per treure de la delinqüència els joves d'un barri. Pròximament, els anirem a veure i hi signarem un conveni.