Segons l'alcaldessa, aquest pressupost vol garantir uns "serveis públics de qualitat" i seguir els objectius marcats a l'inici del mandat. Segons fonts municipals, pel 2022 es marquen tres línies estratègiques per invertir-hi. Són la qualitat de l'espai públic, l'atenció a les persones i la promoció econòmica i la creació d'ocupació. En línies generals, es posposen grans inversions i es reparteixen entre accions més puntuals.
Durant la sessió plenària, el regidor Andrés Medrano, portaveu d'En Comú Podem, soci del PSC al govern municipal ha presentat els pressupostos assegurant que són "equilibrats" en un context de "recuperació" i que han de permetre "mantenir la ciutat en condicions i sobretot, transformar-la" Maria Carmen Cebrián ha titllat els pressupostos "d'esquerres i reals".
Tot i això, els arguments no han convençut a l'oposició, que hi ha votat en contra en bloc. Així, s'han aprovat amb els vots dels regidors del govern. Betlem Cañizar, d'AUP, ha apuntat que el govern fa "política d'aparador". Tot i això, ha aplaudit l'augment d'inversió en polítiques feministes i drets socials a la vegada que ha criticat la caiguda en la inversió en cultura. Xavi Corbera, ERC, ha assegurat que aquest govern "no sap cap a on va aquest pressupost", ja que el document presentat "no té cap línia política". A més, ha lamentat que el govern, després de 20 anys, "es cregui que no necessita ningú amb qui fer acords" i "ven fum".
Antonio García, de Veïns per Rubí, ha remarcat la retallada del 10% en el pressupost d'ocupació, i ha catalogat de "clientelisme" l'acció de govern, a la qual ha dit, li falta "planificació". Roberto Martín, de Ciutadans, ha assegurat que els pressupostos "no tenen res per a justificar un vot a favor" per afegir que ha faltat "empatia i negociació" amb l'oposició per a crear-los. A més, ha definit de "perillós" el que considera un abús de la denominació de "altres treballs" per a diverses partides.
Ara bé, dos dies abans de l'aprovació provisional d'aquests pressupostos, el Tribunal Constitucional va tombar l'impost de plusvàlua que cobren els ajuntaments catalans. Segons ha pogut saber RubíTV, aquest moviment privarà Rubí d'ingressar cinc milions previstos als pressupostos del 2022, ajuntaments com el de Terrassa i Sant Cugat comptaran amb 12 i 16 milions d'euros menys de cara a l'any que ve.
