Ja s’han escombrat les fulles seques  
que van ser pentinades de tardor, 
ara la fredor busca l’abric del candor 
que surt del cor de les bombetes, 
les que parpellejant celebren 
penjades per avingudes i carrerons 
l’arribada de la festa de la felicitat, 
la del naixement del sagrat nadó, 
i proven de desterrar la blancor  
dels escampats flocs de neu 
pinzellant-los per tot arreu 
amb la seva paleta de vius colors… 
Desitjaria amb fresca argila modelar  
aquest esperit per així  gaudir 
la sensació tot l’any, de l’acollidor 
sentiment i poder a través d’ell 
romandre càndid sense despertar, 
essent passió de les campanes al doblar, 
rialles de la canalla, essent la flama  
d’il·lusió que sempre m’ha inspirat Nadal