L'Ajuntament de Rubí ha plantat 150 ceps als horts de Cova Solera, a partir d'esqueixos de la vinya de Cal Patilles, amb l'objectiu d'acostar l'evolució de la vinya a la ciutadania. La plantació ha anat a càrrec dels alumnes del curs d'horticultura adreçat a joves que es va fer a l'equipament municipal l'any passat.
Com explica l'escriptora Núria Julià a La vinya a Rubí. Un passeig per la història, el conreu de la vinya ha tingut un pes important a la ciutat des de fa molts anys, ja des de l'època romana, i al llarg del segle XIX va superar per primer cop al del cereal - gairebé un 70% de la superfície conreada era vinya.
És una època on els vins locals comencen a tenir prestigi i a ser reconeguts en les exposicions universals que tenien com a finalitat donar a conèixer els productes de la terra.
La plaga de la fil·loxera, però, va arribar a Rubí, deixant ermes la gran majoria de vinyes. La constància i el treball de molts pagesos els va fer tornar a replantar vinyes noves i les collites van anar en augment, fins a tal punt, que alguns cellers familiars van quedar petits, motiu pel qual es va decidir construir el Celler Cooperatiu.
Segons Julià, durant gairebé cinc dècades es va anar produint vi de qualitat, però els efectes provocats per la rierada de 1962, la manca de relleu generacional dels pagesos i l’auge de la construcció i de la indústria van marcar el final de les vinyes al municipi.
Així, Rubí va passar de ser un poble agrícola a una ciutat industrial on actualment queden tres vinyes: la de Cal Patilles i la de Cal Muxí, cuidades per Josep Maria Carrera i situades a Ximelis; i la vinya de Can Feliu de l’heretat de Can Xercavins, coneguda popularment com la vinya de l’Òscar, conreada per Adrià Polonio i Enric Xercavins.
La vinya de Cal Patilles
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=bXiR3YCqPRU[/youtube]
Aquesta vinya té el seu origen a l’any 1889. Treballada per la família Carrera-Esteve, amb casa al carrer de Pau Claris, la seva extensió és de 2,5 ha. D’aquestes, dues estan dedicades als ceps, entre els quals n’hi ha alguns que són centenaris, com el “cep de les tres branques”.
S’hi cultiven les següents varietats de raïm: malvasia, xarel·lo, macabeu, picapoll, raset, sumoll, pansa i moscatell. Al setembre porten el raïm cap a la casa del carrer de Pau Claris, on elaboren el vi.
L’any 2004, la vinya va ser declarada element del Catàleg i Pla especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Natural de Rubí, amb l’objectiu de dotar al Consistori d’un instrument per a la protecció i rehabilitació del seu patrimoni.
L'Ajuntament planta 150 ceps d'esqueixos de la vinya de Cal Patilles als horts municipals
El conreu de la vinya ha tingut un pes important a Rubí des de l'època romana fins a la conversió en ciutat industrial
ARA A PORTADA
-
-
Onada de calor? Catalunya afronta 10 dies de temperatures molt per sobre de les habituals Arnau Urgell i Vidal
-
Sembla una catedral, però era un celler: l’edifici modernista que et deixarà amb la boca oberta Bernat Castanyer
-
Famílies de Rubí acullen infants sahrauís aquest estiu gràcies al programa «Vacances en Pau» Redacció
-
Publicat el 09 de juny de 2021 a les 16:00
Et pot interessar
-
Societat La remodelació de la plaça Pearson: més arbres i millora del paviment
-
Societat Pintura anti-orina: l'estratègia de Rubí per combatre els orins de gos
-
Societat Rubí reparteix més de 500 ampolles reutilitzables per promoure el civisme i la neteja viària
-
Societat Rubí amplia els refugis climàtics amb nous espais d'ombra
-
Societat Com puc participar en el nou pla d'igualtat de Rubí? Tots els detalls
-
Societat Rubí destina 300.000 euros a la restauració de la «Bombonera»