[noticia]8926[/noticia]
La formació proposarà al ple que faci un pas endavant per comprometre's a desenvolupar un model energètic local sostenible "humanament i ambiental" a l'hora de complir amb les directrius establertes pel Plan Nacional Integrado de Energía y Clima 2021-2031 de l'estat espanyol, que estableix que abans de 2030 s'han d'incorporar 26.134 MW d'origen fotovoltaic a la producció d'energia.
Tal com explica l'AUP, el Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables va eliminar les barreres existents per a la implementació d'energies renovables a Catalunya amb l'objectiu d'arribar a un 50% de generació elèctrica renovable abans del 2030, com va dir el mateix govern català.
Les regulacions catalana i espanyola en aquest sentit, segons l'Alternativa, suposen una liberalització del sector, "ja que no es promou una ordenació de la seva implementació": a Catalunya, el decret va suprimir les restriccions en l'ocupació màxima per a les instal·lacions fotovoltaiques. A més, l'AUP alerta que al conjunt d'Espanya s'instal·laran quatre dels cinc parcs fotovoltaics més grans d'Europa.
Alguns exemples d'aquesta afectació sobre el territori el trobem a la comarca d'Osona - on la Generalitat ja va aturar un macroprojecte de parc pel seu gran impacte - i també a les comarques de Lleida. I més a prop de casa, al Vallès Oriental, ja s'han rebut cinc sol·licituds de projectes de parcs fotovoltaics; o al Bages, concretament al municipi de Santpedor, on l'Ajuntament va presentar al·legacions als projectes que es van presentar i que afectaven el seu sòl agrari.
Alhora, l'AUP explica que la tendència a Europa és la instal·lació de plaques o de parcs de petites potències a través d'iniciatives locals, de proximitat, que generin xarxes d'energia distribuïda prop de les fonts on es consumeix, el que suposa "un desenvolupament equilibrat energèticament, amb menor cost i major eficiència, i un menor impacte en l'entorn natural". Iniciatives - com les que s'estan potenciant a Rubí - de compra agregada, comunitats energètiques o empreses municipals d'energia són "models a seguir", així com l'alleugeriment dels tràmits per a la instal·lació de plaques - que s'ha regulat en una nova ordenança.
A Rubí, però, i com va destapar la regidora d'ERC Marta Esparza al ple del mes de gener, un projecte de parc fotovoltaic amenaça el sector agrari de la ciutat.
[noticia]8711[/noticia]
En definitiva, la formació alternativa lamenta que l'energia s'hagi convertir "en una oportunitat de negoci que està afavorint l'especulació de grans fons d'inversió o grans empreses", aprofitant la "dèbil" regulació a Catalunya i l'Estat espanyol. De fet, el citat Plan Nacional Integrado de Energía y Clima parlava d'arribar als 26.134 MW l'any 2030, i ja se n'han sol·licitat 96.000 MW, segons dades proporcionades per l'AUP.
"La necessària transició energètica es converteix en un nou risc per a la conservació de l'entorn", afegeix l'AUP, "l'explotació del medi natural torna a generar beneficis que es concentren en unes poques mans en lloc de suposar la transformació cap a un altre model de producció, distribució, consum i gestió de l'energia orientat cap al bé comú i la sobirania energètica". Finalment, l'Alternativa recorda "el necessari decreixement en el consum d'energia", que és un dels problemes que ens ha dut a la crisi climàtica.
A més d'instar el govern a seguir fent passos endavant en el compromís del ple per desenvolupar aquest nou model energètic i protegir el sector primari, l'AUP es marca l'objectiu d'arribar a una gestió pública de l'energia amb un horitzó 2023-2027. A més, també insta les instàncies supramunicipals, com el Consell Comarcal, a fer una planificació comarcal i coordinada dels futurs parcs eòlics i fotovoltaics per tal de "limitar-ne la dimensió, ordenar-ne les localitzacions i avançar en una implantació equilibrada i distribuïda de les energies renovables".
