07
de març
del
2022
Actualitzat
a les
15:11h
Fa anys que al carrer de Terrassa de Rubí, a l'altura del número 34, els vianants només poden passar per una vorera. La raó és una bastida que emana d'un edifici antic, pràcticament en runes, que obstrueix el pas de vianants. I es manté així per una situació burocràtica excepcional.
Segons ha pogut saber RubíTV, els propietaris de l'edifici van morir anys enrere sense deixar hereus a qui traspassar la propietat. Així, la construcció va quedar abandonada i l'Ajuntament, en conèixer la situació, va situar la bastida per evitar que ningú prengués mal en cas d'un despreniment. El Consistori, però, no ha respost a la petició d'informació d'aquest mitjà sobre l'estat actual de la qüestió.
A Catalunya, el dret d'herència està regulat pel Codi Civil de Catalunya en els articles 442-1 i successius. Així, si ho hi ha ascendents directes, és a dir, fills; es busquen altres parents de grau més llunyà: primer el cònjuge o parella de fet, després els ascendents de primer grau (pares), els de segon grau (avis o besavis); després els parents col·laterals (germans, nebots, oncles i cosins germans) i, finalment, qui hereta la propietat és la Generalitat de Catalunya.
En cas que fos la Generalitat qui acabés heretant aquesta propietat, i tal com estableix el Codi Civil, "ha de destinar els béns heretats o el seu producte o valor a establiments d'assistència social o a institucions de cultura, preferentment del municipi de l'última residència habitual del causant". Si existeixen finques urbanes, com és el cas, la Generalitat les ha de destinar "preferentment al compliment de polítiques d'habitatge social, o directament o reinvertint el producte obtingut".
Segons ha pogut saber RubíTV, els propietaris de l'edifici van morir anys enrere sense deixar hereus a qui traspassar la propietat. Així, la construcció va quedar abandonada i l'Ajuntament, en conèixer la situació, va situar la bastida per evitar que ningú prengués mal en cas d'un despreniment. El Consistori, però, no ha respost a la petició d'informació d'aquest mitjà sobre l'estat actual de la qüestió.
A Catalunya, el dret d'herència està regulat pel Codi Civil de Catalunya en els articles 442-1 i successius. Així, si ho hi ha ascendents directes, és a dir, fills; es busquen altres parents de grau més llunyà: primer el cònjuge o parella de fet, després els ascendents de primer grau (pares), els de segon grau (avis o besavis); després els parents col·laterals (germans, nebots, oncles i cosins germans) i, finalment, qui hereta la propietat és la Generalitat de Catalunya.
En cas que fos la Generalitat qui acabés heretant aquesta propietat, i tal com estableix el Codi Civil, "ha de destinar els béns heretats o el seu producte o valor a establiments d'assistència social o a institucions de cultura, preferentment del municipi de l'última residència habitual del causant". Si existeixen finques urbanes, com és el cas, la Generalitat les ha de destinar "preferentment al compliment de polítiques d'habitatge social, o directament o reinvertint el producte obtingut".