Era evitable la tala dels arbres de davant del Casino?

Parlem amb Gustavo Martín, arquitecte, que assegura que s'haurien pogut trobar altres solucions abans de talar la mèlia

L'Ajuntament tala l'arbre de davant del Casino
L'Ajuntament tala l'arbre de davant del Casino | Cedida
11 d'agost del 2020
Dijous passat, l'Ajuntament de Rubí va talar els arbres que hi havia davant de la façana del Casino. Una actuació que ja es va aconseguir aturar el mes de gener de 2019, gràcies a la pressió popular, però que no s'ha pogut evitar ara, a principis d'agost, i amb les obres de rehabilitació de l'edifici del Casino en marxa.

Les primeres reaccions, el mateix dijous al matí, no es van fer esperar: Rubí d'Arrel va advertir que s'estava fent una poda en un moment que no és l'adequat, i que això podria voler dir que es tenia la intenció de talar la mèlia. Només unes hores més tard es va confirmar aquest extrem, i aquesta mèlia i altres dos arbres van desaparèixer de davant de la façana del Casino.

Aquesta actuació va generar un gran rebombori a les xarxes socials, i va ser criticada especialment pels grups d'Alternativa d'Unitat Popular, que considera que s'està fent un "escac al verd"; en paraules de l'ambientòlg Jordi Simó; i també de Veïns per Rubí i de l'actual regidor d'ERC i jardiner professional, Xavier Cots.
 
RubiTV.cat ha contactat amb l'arquitecte Gustavo Martín, que a través de les xarxes socials també qüestionava que la tala dels arbres fos inevitable, tal com va argumentar l'Ajuntament de Rubí en la seva resposta.
 
Martín considera que la tala era evitable, per una raó principal: "la rehabilitació del Casino és de l'edifici, i els arbres són a la plaça". "El projecte original no diu de forma definitiva o imperativa que s'han de talar els arbres; de fet, als plànols podem veure els escocells dibuixats i la nova plataforma d'accessibilitat", cosa que fa interpretar que la intenció era mantenir la convivència dels arbres amb el nou Casino, explica.

Tot i això, la direcció facultativa de l'obra té atribucions per prendre decisions que poden implicar modificacions respecte el projecte original sense haver de fer un altre projecte, i per això s'ha fet el que s'ha fet. Martín, però, també dutba que es tracti d'una decisió exclusivament tècnica.

En aquest sentit, Gustavo Martín també explica que "una catalogació de protecció sempre és la via oficial i més segura per mantenir un element, ja sigui arquitectònic o natural", però no és la única. "No fa falta que un element que es vulgui conservar estigui protegit, és una decisió política i el criteri és si estàs al costat de la preservació del nostre entorn o al costat de la deforestació de la ciutat", comenta.

L'arquitecte també recorda la quantitat "indiscriminada" d'arbres que s'han tallat a Rubí i la minsa repoblació d'aquests; "de fet, va haver de guanyar una proposta dels Pressupostos Participatius de 2018 que proposava plantar arbres perquè l'Ajuntament ho fes", lamenta.

"És una pena i una desgràcia tenir les persones que tenim manant (que no governant) al nostre ajuntament segons el seus capricis, amb la única preocupació d’anar anunciant les seves accions populars amb el màxim de postureig i excusant les què són fora de lloc com és el cas de la tala de la mèlia de davant del Casino per criteris tècnics. Mentida", conclou Martín.