03
de desembre
del
2020
Només un 37% dels comerciants de Rubí s'adreçen directament a la seva clientela en català. Aquestes són les dades que s'extrapolen de l'estudi Ofercat, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que s'ha presentat aquest dimecres. L'informe analitza els usos de la llengua catalana al comerç, tant a nivell escrit com oral.
L'Ofercat 2019 s'ha dut a terme a partir d'un total de 4.525 observacions a establiments de deu poblacions analitzades; 444 de les quals s'han fet a Rubí entre rutes a peu de carrer, en seccions de grans superfícies i al Mercat Municipal. La resta de municipis participants a l’estudi han estat Cerdanyola del Vallès, Manresa, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Reus, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans.
Al comerç rubinenc, l'informe extreu que tan sols un 37% dels establiments utilitzen el català d'entrada al públic. Ara bé, un 57% canvia al català quan el client es dirigeix al comerç en aquesta llengua. Per altra banda, en el cas de la retolació, s’observa que una gran majoria d’establiments (88,5%) compleixen la Llei de política lingüística; malgrat que, mentre la retolació identificativa, està en un 76% està escrita en català, la retolació informativa baixa fins al 56%.
El castellà també predomina com a llengua d’inici tant a les pàgines web com de Facebook que s’ha pogut localitzar dels comerços analitzats. El català només és utilitzat com a llengua d’inici en un 23,8% dels casos.
Segons el Consorci per a la Normalització Lingüística, totes aquestes dades posen de manifest que s’ha fet molta feina, però que cal continuar avançant. “Les dades no ens han de fer por. Són una fotografia, un termòmetre que ens indica en quina situació ens trobem”, ha explicat la directora del CPNL de Terrassa i Rubí, Teresa Garcia Balasch.
La presentació de l'informe que s'ha fet de forma virtual ha comptat amb la participació de l'alcaldessa, Ana María Martínez, que ha assenyalat que "la proximitat és el millor valor dels nostres establiments comercials i és precisament la proximitat allò que fa que el comerç sigui indicador, entre d’altres coses, de la nostra manera d’expressar-nos i, per extensió, de la nostra identitat".
Martínez ha apuntat que "si traslladem aquest raonament als serveis públics, també som els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, els que tenim la capacitat de promoure els usos lingüístics per garantir la bona comunicació entre la ciutadania, la cohesió social entre els nostres veïns i veïnes i, és clar, de preservar l’ús del català. En aquest sentit, l’estudi ens facilitarà dades molt útils".
En comparació amb la resta de municipis analitzats, Rubí se situa en nivell baix d'ús del català com a llengua d'inici, juntament amb Mollet del Vallès (39%), Cerdanyola (35%) i Sant Vicenç dels Horts (30%). Per contra, les ciutats amb un nivell alt són Manresa (79%) i Reus (68%), i en un nivell mitjà Sant Cugat (54%) i Molins de Rei (43%). Finalment, en nivell molt baix, s'hi troben Viladecans (22%) i Santa Coloma (15%).
Cinc línies per revertir la situació
L’objectiu d’Ofercat és contribuir a conèixer quina és la realitat sociolingüística dels establiments comercials de les poblacions que formen part de la recerca mitjançant l’observació de sis factors: els dos primers estan relacionats amb la retolació dels comerços (retolació identificativa i retolació de l'aparador); dos més fan referència a la llengua oral (llengua d’inici d’atenció al públic i llengua oral d'adequació -la que s'utilitza si el client parla en aquesta llengua-), i els altres dos responen a la presència de les llengües a les pàgines web o de Facebook dels establiments (llengua d’inici i llengües disponibles a cada plataforma).
A partir de les dades de l'estudi, s’ha elaborat un pla d'actuacions que s'executarà fins al 2023 per millorar els índexs d'usos lingüístics del comerç rubinenc i, alhora, fomentar el comerç de proximitat. Tot plegat, en un context de crisi sanitària que ha suposat un any molt dur pel comerç local.
Aquest pla d'actuació treballarà cinc línies bàsiques: l’increment de l’ús del català tant en establiments comercials en general com en aquells que els gestionen persones nouvingudes; la col·laboració amb l’Ajuntament perquè els comerços de nova obertura rebin la informació sobre la legislació lingüística i els serveis del CPNL; la promoció de campanyes de sensibilització lingüística conjuntament amb els establiments col·laboradors del programa Voluntariat per la llengua, l’increment de l’oferta de jocs en català a les botigues de jocs i joguines; i el foment del treball conjunt amb agents socials i econòmics de la ciutat.
L'Ofercat 2019 s'ha dut a terme a partir d'un total de 4.525 observacions a establiments de deu poblacions analitzades; 444 de les quals s'han fet a Rubí entre rutes a peu de carrer, en seccions de grans superfícies i al Mercat Municipal. La resta de municipis participants a l’estudi han estat Cerdanyola del Vallès, Manresa, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Reus, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans.
Al comerç rubinenc, l'informe extreu que tan sols un 37% dels establiments utilitzen el català d'entrada al públic. Ara bé, un 57% canvia al català quan el client es dirigeix al comerç en aquesta llengua. Per altra banda, en el cas de la retolació, s’observa que una gran majoria d’establiments (88,5%) compleixen la Llei de política lingüística; malgrat que, mentre la retolació identificativa, està en un 76% està escrita en català, la retolació informativa baixa fins al 56%.
El castellà també predomina com a llengua d’inici tant a les pàgines web com de Facebook que s’ha pogut localitzar dels comerços analitzats. El català només és utilitzat com a llengua d’inici en un 23,8% dels casos.
Segons el Consorci per a la Normalització Lingüística, totes aquestes dades posen de manifest que s’ha fet molta feina, però que cal continuar avançant. “Les dades no ens han de fer por. Són una fotografia, un termòmetre que ens indica en quina situació ens trobem”, ha explicat la directora del CPNL de Terrassa i Rubí, Teresa Garcia Balasch.
La presentació de l'informe que s'ha fet de forma virtual ha comptat amb la participació de l'alcaldessa, Ana María Martínez, que ha assenyalat que "la proximitat és el millor valor dels nostres establiments comercials i és precisament la proximitat allò que fa que el comerç sigui indicador, entre d’altres coses, de la nostra manera d’expressar-nos i, per extensió, de la nostra identitat".
Martínez ha apuntat que "si traslladem aquest raonament als serveis públics, també som els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, els que tenim la capacitat de promoure els usos lingüístics per garantir la bona comunicació entre la ciutadania, la cohesió social entre els nostres veïns i veïnes i, és clar, de preservar l’ús del català. En aquest sentit, l’estudi ens facilitarà dades molt útils".
En comparació amb la resta de municipis analitzats, Rubí se situa en nivell baix d'ús del català com a llengua d'inici, juntament amb Mollet del Vallès (39%), Cerdanyola (35%) i Sant Vicenç dels Horts (30%). Per contra, les ciutats amb un nivell alt són Manresa (79%) i Reus (68%), i en un nivell mitjà Sant Cugat (54%) i Molins de Rei (43%). Finalment, en nivell molt baix, s'hi troben Viladecans (22%) i Santa Coloma (15%).
Cinc línies per revertir la situació
L’objectiu d’Ofercat és contribuir a conèixer quina és la realitat sociolingüística dels establiments comercials de les poblacions que formen part de la recerca mitjançant l’observació de sis factors: els dos primers estan relacionats amb la retolació dels comerços (retolació identificativa i retolació de l'aparador); dos més fan referència a la llengua oral (llengua d’inici d’atenció al públic i llengua oral d'adequació -la que s'utilitza si el client parla en aquesta llengua-), i els altres dos responen a la presència de les llengües a les pàgines web o de Facebook dels establiments (llengua d’inici i llengües disponibles a cada plataforma).
A partir de les dades de l'estudi, s’ha elaborat un pla d'actuacions que s'executarà fins al 2023 per millorar els índexs d'usos lingüístics del comerç rubinenc i, alhora, fomentar el comerç de proximitat. Tot plegat, en un context de crisi sanitària que ha suposat un any molt dur pel comerç local.
Aquest pla d'actuació treballarà cinc línies bàsiques: l’increment de l’ús del català tant en establiments comercials en general com en aquells que els gestionen persones nouvingudes; la col·laboració amb l’Ajuntament perquè els comerços de nova obertura rebin la informació sobre la legislació lingüística i els serveis del CPNL; la promoció de campanyes de sensibilització lingüística conjuntament amb els establiments col·laboradors del programa Voluntariat per la llengua, l’increment de l’oferta de jocs en català a les botigues de jocs i joguines; i el foment del treball conjunt amb agents socials i econòmics de la ciutat.