eleccions catalanes 14-F

La CUP defensa la recuperació dels espais verds i agroforestals des del camp de golf de Can Sant Joan

Carles Escolà, Maties Serracant, Núria Gibert i Betlem Cañizar defensen una transformació en el model de gestió de territori

per Marta Casas, 10 de febrer de 2021 a les 15:08 |
Carles Escolà, Maties Serracant, Núria Gibert i Betlem Cañizar | Marta Casas
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de febrer de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La CUP es postula com a ferm defensor dels entorns naturals. En un acte aquest migdia al camp de golf de Can Sant Joan, han explicat el seu rebuig a la proposta de reobrir aquesta activitat esportiva i la seva aposta per convertir-lo en un gran parc de titularitat pública compartida entre els ajuntaments de Rubí i Sant Cugat. Tot plegat, en el marc d'una estratègia per a la conservació d'espais naturals i rurals a tota la plana del Vallès i al país.

Les regidores de l'AUP Rubí i de la CUP de Sant Cugat, Betlem Cañizar i Núria Gibert, han fet un repàs a l'històric de reivindicacions a l'entorn d'aquests terrenys, que es remunten a fa gairebé trenta anys, i que demostren que aquest camp és "la història d'un fracàs com a activitat esportiva. Alhora però, també és la història d'un èxit d'ús ciutadà", ja que l'activitat econòmica no ha generat més que pèrdues però en canvi la població l'ha fet seu, especialment en temps de pandèmia, ha ressaltat Cañizar.


Per la seva banda, Gibert, que com a portaveu de la CUP també ocupa una regidoria de govern a Sant Cugat, ha recordat que els dos ajuntaments han aprovat mocions demanant a l'Incasòl "revertir l'ús privatiu del camp de golf", impulsades pels seus grups municipals, seguint la línia de la lluita contra l'emergència climàtica, de rebaixa de la pressió al parc de Collserola i seguint les reivindicacions populars. De fet, l'actual conseller de Territori, Damià Calvet, formava part del govern de Sant Cugat que va aprovar aquesta moció.


Jordi Muntan, exregidor de l'AUP en el mandat 2015-2019 i que va ser un dels impulsors de la primera moció per reclamar la conversió del camp en un parc públic, també ha explicat la connexió del parc amb altres espais naturals de l'entorn de Rubí, com el Torrent i l'estany dels Alous o l'espai agrari del parc de Ca n'Oriol, que permetria una continuïtat ecològica i de recuperació d'espais agraris, i també com a espai lúdic natural.

Serracant alerta de diverses "amenaces" territorials a la plana del Vallès

L'exalcalde de Sabadell i candidat a les llistes de la CUP a les pròximes eleccions del 14-F, Maties Serracant, ha posat l'exemple del golf de Torrebonica a Terrassa, que el Reial Club de Golf El Prat va "capgirar" per convertir un espai natural de més de 270 hectàrees en un espai que "de natural, no en té res".

Serracant ha remarcat el gran consum de recursos hídrics que necessita un camp de golf, o la desaparició de la biodiversitat quan es creen aquesta mena d'espais artificials, a més del que suposa la privatització d'aquests terrenys, que abans podien fer servir tots els ciutadans. "La gent el que necessita són espais de gaudi de la natura, i que no els haguem d'anar a buscar a 20 o 30 quilòmetres, sinó al costat de casa".
 

La CUP rebutja la reobertura del camp de golf Foto: Marta Casas


El que més preocupa, però, és que els camps de golf "sempre han anat vinculats  a urbanitzacions de luxe", ja que per si mateixos no són rendibles, i Serracant ha posat l'exemple del camp de golf aprovat a finals dels anys 90 per "l'exalcalde i ara candidat del PSC, Salvador Illa" a Vilalba Saserra, al costat de La Roca del Vallès. La urbanització, en aquest cas, no es va arribar a fer, però sí que existeix a Torrebonica.

Finalment, l'exalcalde de Sabadell ha destacat algunes de les "amenaces" que hi ha a la plana del Vallès en matèria de territori, i que la CUP rebutja de manera frontal: és el cas del Quart Cinturó, "un element que podria malmetre espais de molt valor en aquesta plana agroforestal"; el Pla Específic de Mobilitat del Vallès, al qual la formació de l'esquerra independentista ha presentat al·legacions per tal d'aturar-lo. En aquest sentit, Serracant reclama l'existència d'una coordinació intermunicipal per tal de preservar aquests espais naturals i recuperar-hi l'activitat agrícola.

Escolà alerta que els plans directors urbanístics "van en contra de la voluntat de la gent"

Per la seva banda, Carles Escolà, número 6 de la CUP per Barcelona i exalcalde de Cerdanyola, ha explicat que aquesta reivindicació del camp de golf forma part "d'una manera d'entendre i gestionar el territori". Segons ell, cal tenir en compte la voluntat popular i no faci prevaler els interessos dels privilegiats, com passa a Barcelona World, l'ampliació del Circuit de Catalunya o el Centre Direccional entre Sant Cugat i Cerdanyola, entre d'altres.

Per tal de tirar endavant aquests projectes, "es van inventar" algunes figures, com els plans directors urbanístics, que no fan altra cosa que prendre les competències en matèria d'urbanisme que tenen els ajuntaments per tal de, per una banda, prendre força als moviments municipals que rebutgen alguna mena d'intervenció urbanística i; per altra, dificultar els canvis de model que voldrien dur a terme alguns governs locals. "En definitiva, serveixen per passar per sobre de la voluntat de la gent que viu als territoris", ha denunciat Escolà.

L'exalcalde de Cerdanyola també ha recalcat que els camps de golf són projectes insostenibles, i ha denunciat que es vulgui continuar amb el model desenvolupat abans de la crisi, en comptes d'apostar per naturalitzar els espais, una aposta "de sentit comú i d'equilibri territorial".
 

Maties Serracant, exalcalde de Sabadell i candidat de la CUP Foto: Marta Casas


Altres notícies que et poden interessar





 

Participació