21
de maig
del
2021
El Banc de Bones Pràctiques dels Governs Locals, que impulsa per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i la Fundació Carles Pi i Sunyer, recull cinc iniciatives de l'Ajuntament de Rubí en la seva darrera edició, dedicada íntegrament a la Covid-19.
Les experiències reconegudes com a pràctiques significatives són el servei d'acompanyament per a persones amb diversitat funcional que presentessin trastorns de conducta derivats del confinament; les pantalles facials per a infants amb diversitat funcional, intèrprets de llengua de signes i persones amb problemes respiratoris; el repartiment de productes dels horts municipals de Cova Solera entre col·lectius vulnerables; l'adaptació virtual del Servei de Mediació; i la iniciativa telemàtica Memòria Viva des de casa.
L'alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, ha celebrat el reconeixement de totes aquestes experiències: "La Covid-19 va irrompre de manera sobtada a les nostres vides i va alterar el nostre dia a dia, també dins l'administració", ha recordat. Una administració que va haver d'assumir "nous reptes i buscar solucions imaginatives".
"Aquestes cinc iniciatives són un bon exemple del treball tan important que es va fer durant aquells mesos més durs de la pandèmia", ha afegit.
El servei gratuït d'acompanyament per a persones amb diversitat funcional
Aquest servei es va posar en marxa entre els mesos d'abril i juliol, sota la coordinació de l'Oficina d'Atenció a la Diversitat Funcional. S'adreçava a infants i joves menors de 21 anys i adults amb poc suport familiar que poguessin acreditar la necessitat de sortir al carrer per raons terapèutiques.
Fins al 31 de juliol, el servei havia fet 333 sortides d'una hora de durada, pròximes al domicili de les persones usuàries.
El Banc de Bones Pràctiques destaca que el projecte va ajudar a rebaixar l'ansietat produïda pel confinament tant a les persones usuàries com a les seves famílies i que, a més, va reforçar la coordinació entre tots els agents implicats.
Pantalles facials per a infants amb diversitat funcional, intèrprets de llengua de signes i persones amb problemes respiratoris
La segona experiència reconeguda pel Banc de Bones Pràctiques són les pantalles facials destinades a infants amb diversitat funcional, intèrprets de llengua de signes i persones amb problemes respiratoris.
En aquest cas, va ser en col·laboració entre l'Oficina d'Atenció a la Diversitat Funcional, l'escola d'art i disseny edRa i el Rubí Forma, que al mes de juny van produir 80 pantalles per a aquelles persones que tenien inconvenients importants per portar mascareta, i se'n van distribuir una seixantena. La resta es va lliurar a la secció infantil de la biblioteca Mestre Martí Tauler per posar-les a disposició dels usuaris.
La proposta ha estat ben valorada per ocupar-se d'un dels col·lectius més vulnerables durant la pandèmia.
La gestió dels horts municipals de Cova Solera
Pel que fa als horts municipals de Cova Solera, el Banc de Bones Pràctiques valora la decisió del Consistori de repartir part de la producció dels terrenys entre els col·lectius més vulerables de la ciutat per evitar que les verdures i hortalisses es fessin malbé i pal·liar els efectes derivats de la crisi sanitària.
La cap de planta i personal municipal van recollir la collita de diverses parcel·les, cedides pels usuaris de manera voluntària, i les van repartir, cada pocs dies, en caixes de cinc quilos que es van distribuir en 15 habitatges diferents.
Aquesta experiència s'ha considerat una aportació innovadora i de qualitat, que ha enfortit els vincles entre la comunitat dels horts municipals i que, a més, ha contribuït a evitar el malbaratament alimentari.
El Servei de Mediació i el projecte Memòria Viva adaptats al context de pandèmia
Des del Banc de Bones Pràctiques també s'han recollit dues iniciatives relacionades amb l'adaptació dels serveis municipals a l'activitat no presencial.
La primera és l'experiència del Servei de Mediació, que entre els mesos de març i juny va ajustar els seus canals de comunicació amb la ciutadania per seguir treballant en la promoció de la bona convivència a la ciutat i, especialment, en la gestió de conflictes veïnals relacionats amb la situació de confinament.
Els mediadors i mediadores van mantenir el telèfon i el correu electrònic com a vies de contacte amb la ciutadania però, a més, van potenciar les comunicacions a través de les xarxes socials municipals i van produir vídeos sobre temàtiques d'interès, entre d'altres.
L'experiència, tal com valora el Banc de Bones Pràctiques, va ajudar a crear xarxes de suport veïnal i a millorar la coordinació entre professionals i serveis.
L'altra iniciativa que ha estat reconeguda és la versió digital del projecte intergeneracional Memòria Viva, que duu a terme el Servei de Gent Gran Activa de l'Ajuntament en col·laboració el Museu Municipal Castell (MMUC).
A causa de la pandèmia, no es podia mantenir el format presencial d'aquesta activitat, en el marc de la qual infants, joves i gent gran es troben per parlar sobre esdeveniments històrics i maneres de viure passades, i per aquest motiu se'n va fer una adaptació audiovisual. Això va permetre mantenir l'intercanvi de coneixements entre generacions i, alhora, ampliar-lo a la resta de la ciutadania.
El Banc de Bones Pràctiques ha considerat que, a banda d'assegurar la continuïtat del projecte Memòria Viva, l'experiència ha contribuït a trencar l'escletxa digital, ja que ha acostat la tecnologia a les persones grans.
Les experiències reconegudes com a pràctiques significatives són el servei d'acompanyament per a persones amb diversitat funcional que presentessin trastorns de conducta derivats del confinament; les pantalles facials per a infants amb diversitat funcional, intèrprets de llengua de signes i persones amb problemes respiratoris; el repartiment de productes dels horts municipals de Cova Solera entre col·lectius vulnerables; l'adaptació virtual del Servei de Mediació; i la iniciativa telemàtica Memòria Viva des de casa.
L'alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, ha celebrat el reconeixement de totes aquestes experiències: "La Covid-19 va irrompre de manera sobtada a les nostres vides i va alterar el nostre dia a dia, també dins l'administració", ha recordat. Una administració que va haver d'assumir "nous reptes i buscar solucions imaginatives".
"Aquestes cinc iniciatives són un bon exemple del treball tan important que es va fer durant aquells mesos més durs de la pandèmia", ha afegit.
El servei gratuït d'acompanyament per a persones amb diversitat funcional
Aquest servei es va posar en marxa entre els mesos d'abril i juliol, sota la coordinació de l'Oficina d'Atenció a la Diversitat Funcional. S'adreçava a infants i joves menors de 21 anys i adults amb poc suport familiar que poguessin acreditar la necessitat de sortir al carrer per raons terapèutiques.
Fins al 31 de juliol, el servei havia fet 333 sortides d'una hora de durada, pròximes al domicili de les persones usuàries.
El Banc de Bones Pràctiques destaca que el projecte va ajudar a rebaixar l'ansietat produïda pel confinament tant a les persones usuàries com a les seves famílies i que, a més, va reforçar la coordinació entre tots els agents implicats.
Pantalles facials per a infants amb diversitat funcional, intèrprets de llengua de signes i persones amb problemes respiratoris
Algunes pantalles facials dissenyades per edRa Foto: Localpres
La segona experiència reconeguda pel Banc de Bones Pràctiques són les pantalles facials destinades a infants amb diversitat funcional, intèrprets de llengua de signes i persones amb problemes respiratoris.
En aquest cas, va ser en col·laboració entre l'Oficina d'Atenció a la Diversitat Funcional, l'escola d'art i disseny edRa i el Rubí Forma, que al mes de juny van produir 80 pantalles per a aquelles persones que tenien inconvenients importants per portar mascareta, i se'n van distribuir una seixantena. La resta es va lliurar a la secció infantil de la biblioteca Mestre Martí Tauler per posar-les a disposició dels usuaris.
La proposta ha estat ben valorada per ocupar-se d'un dels col·lectius més vulnerables durant la pandèmia.
La gestió dels horts municipals de Cova Solera
Pel que fa als horts municipals de Cova Solera, el Banc de Bones Pràctiques valora la decisió del Consistori de repartir part de la producció dels terrenys entre els col·lectius més vulerables de la ciutat per evitar que les verdures i hortalisses es fessin malbé i pal·liar els efectes derivats de la crisi sanitària.
La cap de planta i personal municipal van recollir la collita de diverses parcel·les, cedides pels usuaris de manera voluntària, i les van repartir, cada pocs dies, en caixes de cinc quilos que es van distribuir en 15 habitatges diferents.
Aquesta experiència s'ha considerat una aportació innovadora i de qualitat, que ha enfortit els vincles entre la comunitat dels horts municipals i que, a més, ha contribuït a evitar el malbaratament alimentari.
El Servei de Mediació i el projecte Memòria Viva adaptats al context de pandèmia
Des del Banc de Bones Pràctiques també s'han recollit dues iniciatives relacionades amb l'adaptació dels serveis municipals a l'activitat no presencial.
La primera és l'experiència del Servei de Mediació, que entre els mesos de març i juny va ajustar els seus canals de comunicació amb la ciutadania per seguir treballant en la promoció de la bona convivència a la ciutat i, especialment, en la gestió de conflictes veïnals relacionats amb la situació de confinament.
Els mediadors i mediadores van mantenir el telèfon i el correu electrònic com a vies de contacte amb la ciutadania però, a més, van potenciar les comunicacions a través de les xarxes socials municipals i van produir vídeos sobre temàtiques d'interès, entre d'altres.
L'experiència, tal com valora el Banc de Bones Pràctiques, va ajudar a crear xarxes de suport veïnal i a millorar la coordinació entre professionals i serveis.
Participants del programa Memòria Viva Foto l'any 2019: Ajuntament de Rubí
L'altra iniciativa que ha estat reconeguda és la versió digital del projecte intergeneracional Memòria Viva, que duu a terme el Servei de Gent Gran Activa de l'Ajuntament en col·laboració el Museu Municipal Castell (MMUC).
A causa de la pandèmia, no es podia mantenir el format presencial d'aquesta activitat, en el marc de la qual infants, joves i gent gran es troben per parlar sobre esdeveniments històrics i maneres de viure passades, i per aquest motiu se'n va fer una adaptació audiovisual. Això va permetre mantenir l'intercanvi de coneixements entre generacions i, alhora, ampliar-lo a la resta de la ciutadania.
El Banc de Bones Pràctiques ha considerat que, a banda d'assegurar la continuïtat del projecte Memòria Viva, l'experiència ha contribuït a trencar l'escletxa digital, ja que ha acostat la tecnologia a les persones grans.